Sorruderia

Imatge: © De sobretaula dissabte a la nit, per Èlsinor.

Aquest cap de setmana ha marcat un punt d'inflexió en el meu estat estat anímic, i des d'un parell de dies que em sent més esquerp que mai, amb menys ganes de vore-hi ningú i més de quedar-me a casa, de manera que fins i tot m'estic plantejat si eixir de copes —i/o de sopar— la nit de Tots Sants.

Divendres vaig anar a sopar a Catarroja, a l'Arepera Canaria —un lloc on ja havíem estat— amb dues parelles d'amics, i dissabte ho vam fer aquests mateixos amics amb una parella més a ca d'un d'ells, amb sobretaula i tot. Després, no sé jo si seria pel canvi d'hora o per la perspectiva d'entrar abans de la una de la nit a una discoteca del carrer Sant Vicent —prop ja de la plaça d'Espanya— que odie, però em va canviar l'humor de colp i vaig passar de tot i de tothom i vaig marxar a soles als locals del barri del Carme, on tampoc no va millorar gaire.

La veritat és que ja fa alguns caps de setmana que no torne content a casa (i no, no estic parlant del 'content' de la beguda, malpensats): no m'acaba d'agradar l'ambient ni hi trobe cap al·licient, i sent que estic perdent-hi el temps. Potser és que amb els ponts la gent no ha sigut tampoc la de sempre i que he acabat prompte la nit (entre les tres i les quatre de la matinada) perquè no m'ha abellit anar a cap de les discoteques que tinc a l'abast, però realment m'estan entrant ganes de no esperar a nadal i d'anar-me'n alguna d'aquestes nits a Castelló.

Així que, o això, o fer el cor fort i, en acabar la nit, anar a alguna de les discoteques que ara com ara no em criden l'atenció a vore si amb una mica de sort hi trobe un ambient millor que em recarregue les piles; demà hi tindré una oportunitat, i dissabte vinent una altra, que hi vindran a sopar un parell d'amics de Castelló: tot és qüestió de fer-me l'ànim...o, més ben dit, de canviar-lo.