La serp

Imatge: Persistència de la memòria, de Salvador Dalí (1931)

Ahir de vesprada vaig rebre les teues lletres, amb dues setmanes de retard perquè des d'aleshores no havia tornat a València.

M'hauria d'haver alegrat per tu, cosa que de veritat vaig fer, però ho hauria d'haver fet sense cap mena de restricció, sense que em quedara el regust amarg que ara em sent com una serp enroscant-se'm per dins i a l'aguait. I no puc pas queixar-me'n perquè vaig ser jo qui va decidir que no podria ser, però les fiblades encara hi són.

Vaig llegir les teues paraules a l'estació, esperant el tren de tornada, i, en arribar a l'apartament, em vaig fer un cafè dels meus, que ja feia temps que no n'havia begut, i la serp va buscar la seua escalfor i va deixar el seu niu al cor per baixar a l'estómac, i vaig pensar que només havia sigut una cosa passatgera.