Relativisme moral

Imatge: Pilar Rahola.

Un article amb què coincidisc al 100%, aquest de la Pilar Rahola, publicat a El Temps aquesta setmana:

El Temps nº 1133 (28 febrer 2006).

Pilar Rahola:
Relativisme moral i holocaust

Dos fets, propers en esperit, han retornat a primera línia la qüestió de l'holocaust: d'una banda, les imprecacions filonazis del president de l'Iran, obsedit per la seva judeofòbia; de l'altra, la condemna a presó del gran teòric del negacionisme, David Irving. Al bell mig, en una confusió de valors, la petició de Javier Solana d'equiparar el delicte de l'antisemitisme, tipificat en molts països, amb la islamofòbia.

(Segueix)

I en l'atmosfera, en aquest relativisme moral que impregna el pensament correcte europeu, la convicció que el codi penal protegeix la religió jueva per damunt d'altres. Així s'expressava, no fa gaire, el president del Consell Islàmic de França i són molts els periodistes que ho analitzen en els mateixos termes. Des d'aquesta perspectiva, l'ignominiós concurs iranià de caricatures de l'holocaust seria equiparable a l'escàndol de les caricatures daneses.

Per què no és així? I dit en llenguatge més combatiu, per què resulta una autèntica banalitat immoral la petició de Javier Solana? D'entrada, perquè el delicte d'antisemitisme no protegeix una religió, ni la blinda de les mossegades de la llibertat d'expressió, sinó que ataca l'odi atàvic que va conduir a l'intent d'extermini de tot un poble. L'antisemitisme no protegeix el Déu jueu, sinó la memòria de sis milions de víctimes, assassinades per la seva condició identitària, amb independència de les seves creences religioses. Específic i incomparable a res, l'odi contra els jueus va significar l'única indústria d'extermini que ha conegut mai l'esser humà. Quan Ahmadinejad es riu de l'holocaust i professa la seva fe negacionista, no ataca una creença religiosa. Glorifica una brutal i planificada matança. La matança de dos terços de la població jueva europea. És a dir: glorifica l'horror. Per això l'antisemitisme és delicte als països que serven una mínima decència amb la memòria. I per això mateix les dictadures indecents en fan apologia.

Que Javier Solana, en viatge a una dictadura teocràtica islàmica com és Aràbia Saudita, demani l'equiparació de l'islamofòbia –que és una forma de racisme–, amb l'antisemitisme –que ha estat una arma mortífera d'enorme eficàcia–, demostra fins a quin punt hem trastocat els valors. I demostra també que, sota la pressió violenta de l'islam integrista, estem disposats a fer concessions morals. Faria bé Solana de parlar de drets humans a l'Aràbia Saudita. Lluny d'això, converteix el fonamentalisme en interlocutor, cau en el xantatge que ens planteja i, rebaixant l'holocaust a una pura intolerància, banalitza el seu horror. Està, doncs, dins la correcció política. Com a tal, és un exemple més de la derrota moral de les societats lliures. Pur, lamentable i perillós relativisme moral.