Eire, land of the free...
Perquè hui fa una setmana que vas marxar, i nosaltres amb tu;
perquè no ens has oblidat, ni nosaltres a tu;
perquè ens contes què hi fas, i nosaltres t'escoltem;
perquè les teues alegries són les nostres, i les tristeses també;
perquè, en fi, dia a dia aprenem a estimar-te més...
publicat per èlsinor a les 6:52:00 p. m.
Uooooo!!
Elsinooooor!!!!
Gracies!!! Moltes gracies!!
La veritat es que m'ha emocionat molt... m'ha vingut de cop un sentiment de nostalgia, i d'enyor... Uf!!!
I la foto l'has ben encertada... els Cliffs de Moher son realment espectaculars!!! Visita obligada d'Irlanda!!!
:D
Vaja, m'alegra que t'agrade i t'emocione.
I com no hauria d'haver-la encertada, la foto, si, tot i que de vegades no hi diga res, em llig totes les entrades del teu bloc? :)
I no hi sóc l'únic, que ja saps que tens tot els nostre recolzament des d'ací.