Memòria olfactiva

Imatge: Espígol.

Pot resultar una mica estrany de pensar-ho, però també tenim una memòria olfactiva que en algunes ocasions ens retrotrau a moments més feliços i, en altres, a tot el contrari.

Així, una molt bona amiga meua em va escriure una vegada una carta on va vessar algunes gotes del seu perfum per a què la recordara a ella en olorar-lo on fóra, i és veritat que no puc evitar de pensar-hi quan l'olore pel carrer al pas d'alguna xica que també l'usa.

Ara, com he descobert aquest matí sense esperar-m'ho, també ens pot traslladar a moments durs, difícils, com quan fa ara un any estava malalt mon pare. I és que ma mare ha posat una estona a la cambra de bany un ambientador d'espígol que usava aleshores en la seua cambra, i és una olor que se m'ha quedat gravada al cervell com a sinònim de malaltia, i no vull ni tornar-la a olorar, no per cap superstició, sinó perquè se m'ha tornat desagradable.

Aquest ambientador dels que vos parle és un difusor que ve en una botelleta per a posar-la als endolls elèctrics, però jo no pense usar-ne mai, d'aquest tipus. Ni pensar-hi.