Any nou, llibre(s) nou(s)

Imatge: La lectora, de Jean-Honoré Fragonard (c.1770-2).


No és exactament així perquè ja vaig començar a llegir-me'l el penúltim dia de l'any, però ja m'he acabat les memòries de Patton i hi continue amb la temàtica històrica, ara amb Berlín. La caída: 1945, de l'historiador —i ex-militar anglès— Antony Beevor, un autor fàcil i agradable de llegir malgrat l'extensió normal de les seues obres (gairebé huit-centes pàgines aquesta).

D'ell ja em vaig llegir fa uns mesos Stalingrado i ara estic esperant que isca en edició de butxaca La guerra civil española; abans, però, ja tinc en casa fent-hi cua La cultura. Todo lo que hay que saber de Dietrich Schwanitz, un assaig molt més interessant i de lectura més suggerent del que sembla pel títol, The Rommel Papers i, finalment, I colori del bianco. Policromia nella scultura antiqua.

La que m'ha fallat aquest nadal ha sigut Lindsey Davis, la dissetena novel·la de la qual (See Delphi And Die) sobre Falco, un 'detectiu' molt sui generis que sol treballar per a l'emperador Vespasià, no s'ha publicat encara ací; com tampoc ho farà fins a febrer Harry Potter i el misteri del príncep (Harry Potter And The Half-Blood Prince) de J.K.Rowling, sèries totes dues de les que no em perd cap novel·la.

Potser aquestes dues darreres obres esmentades vos hagen cridat l'atenció i penseu com D.Schwanitz que

También forma parte de la cultura saber lo que no hay que saber (...): el saber también puede ser perjudicial y contrario a la verdadera cultura (p.839),

però mira, també hi escriu que

La cultura es incompatible con todo complejo de inferioridad (p.847)

i hi afig que

En realidad la cantidad de saber prohibido que se ha de ocultar depende del nivel cultural de cada persona (p.849).

Interessants pensades, veritat?