Der Untergang

Imatge: Cartell de la pel·lícula.

Finalment aquest diumenge he tingut la tranquil·litat suficient per a veure El hundimiento (2005), la pel·lícula que, basant-se en l'obra de Joachim Fest (El hundimiento: Hitler y el final del Tercer Reich) i les memòries de Traudl Junge (Hasta el último momento: la secretaria de Hitler cuenta su vida), reflecteix els darrers dies de Hitler i l'afonament del règim nazi i del seu III Reich amb la caiguda final de Berlin en mans dels soviètics.

I també l'he encertada veient-la ara perquè diumenge estava llegint-me ja el penúltim capítol de Berlín. La caída: 1945, d'Antony Beevor, així que la pel·lícula m'ha aprofitat com a il·lustració del tema; de fet, més que no pas de pel·lícula, jo gairebé parlaria de 'recreació documental' per l'exactitud dels seus detalls.

(Segueix)

Tret del començament, quan en unes escenes perfectament prescindibles se'ns presenta Traudl Junge essent contractada dos anys abans en la Wolfsschanze com a secretària personal de Hitler només per ser de Munic, la pel·lícula se centra en l'entorn d'un Hitler paranoic i amb Parkinson i en els esdeveniments político-militars de finals d'abril i primers de maig del 1945.

Potser aquest caràcter de 'recreació documental' del que parlava abans la convertisca en una pel·lícula difícil de seguir per a un espectador no alemany o que no en conega ja la història amb certa profunditat, perquè amb tant de nom de generals i d'exèrcits acabes per despistar-te una mica, així que o s'hi ha d'estar molt atent o s'ha de conèixer molt bé la realitat històrica que s'hi representa amb tots els ets i uts, i, sobretot, saber què s'hi va a veure, perquè no s'hi trobarà cap concessió a l''espectacle': res de grans moviments de masses o de batalles aferrissades amb sang i fetge pertot arreu com Stalingrado (1993) o Enemigo a las puertas (2001).

Així, doncs, no és cap mala idea llegir abans alguna cosa sobre aquest període històric: com a més lleuger, jo vos recomanaria el llibre de Traudl Junge o el de Sybille Knauss, Mi prima Eva Braun; i, si sou més valents, els ja esmentats de Joachim Fest o d'Antony Beevor, o un altre més antic, La última batalla (1966), de Cornelius Ryan.

I, per cert, diumenge també va morir Heinrich Harrer, l'alpinista austríac de les SS que va escriure Set anys al Tibet, una autobiografia en la que es basa la pel·lícula de Jean-Jacques Annaud protagonitzada per Brad Pitt.