dijous, d’octubre 27, 2005

Revisionisme


Imatge: Gustau Muñoz.



A propòsit de la memòria històrica, a la que he anomenat bastant aquests darrers dies, amb motiu dels 33rs Premis Octubre s'està celebrant a València l' XI Congrés de Pensament: La Història com a excusa. Revisionisme, religions, ideologia i política. El coordinador n'és Gustau Muñoz, i a ell entrevisten en el setmanari El Punt del diumenge 23 d'octubre (nº 364) en la seua edició valenciana; com no es troba online —o almenys jo no he pogut trobar-la—, l'he escanejada i vos la deixe ací:

(Cont.)
.o0o.


GUSTAU MUÑOZ / Coordinador del XI Congrés de Pensament

«La memòria històrica és fonamental»
M.B.

• L'ús polític que es fa de la història i els corrents pseudocientífics que esgrimeixen un revisionisme barroer són els punts centrals del XI Congrés de Pensament —amb el títol «La història com a excusa. Revisionisme, religions, idelogia i política»— que se celebra del 25 al 27 d'aquest mes, dins de la setmana cultural dels Premis Octubre. Gustau Muñoz, economista, assagista i traductor, n'és el coordinador.

—Quins perills tenen aquests corrents revisionistes?
—«Fan un ús pervers de la història, ja que neguen fets històrics ben establits pels historiadors i creen unes mitologies contradictòries amb els fets ben coneguts per a la seua utilització política.»

—Quins són els casos més flagrants de què hi tractareu?
—«Concretament, hem centrat el tema en dues qüestions, el revisionisme pel que fa a l'holocaust —és a dir, la negació o relativització de fets tan dramàtics com els de l'antisemitisme històric— i en relació amb la Guerra Civil espanyola. En aquest punt últim, volem sotmetre a crítica aquesta onada d'apologia del colp militar franquista. Perquè hi ha una darrera tendència legitimadora, amb un ús polític palés, que tracta de posar en circulació els arguments franquistes per a declarar una guerra civil. Un corrent que també busca la legitimització dels vencedors i dels seus hereus. Però en aquest punt, la memòria històrica és fonamental, basada en fets reals i establits pels historiadors i no en les mitologies posades en circulació pel franquisme que fan una caricatura de la República i de la situació de l'any 36. El que s'ha d'observar és la relació entre aquestes maniobres pseudohistoriogràfiques i la política actual. Construir una democràcia real ha de passar necessariament per la crítica del totalitarisme franquista.»

—Com es pot posar fre a aquest corrent?
—«S'ha de prendre seriosament aquest corrent, que ja actua. Així com els historiadors alemanys van criticar pels anys huitanta la relativització i la justificació posterior de Hitler.»

—Clausura el congrés Shlomon Ben-Ami amb una ponència sobre el conflicte palestí...
—«Hi farà una anàlisi del procés de pau entre Israel i Palestina. És un dels fronts oberts més carregat de conseqüències, ja que té una interrelació amb la història europea. Europa no pot romandre aliena a un conflicte que la interpel·la.»