dilluns, d’octubre 31, 2005

Valencià

És que hi ha coses que m'encenen, no només pel fet en si mateix sinó també per la impotència de fer-hi res, com és el cas d'aquesta notícia que acabe de llegir sobre com els pperos que governen la Generalitat del País Valencià fan i desfan per a consumar-hi la secessió lingüística i anorrear-ne finalment l'ús de la llengua pròpia front a una de forastera, la castellana, i no tan sols propugnant-hi definicions com la de 'idioma valencià' en un nou estatut més espanyolista que l'anterior sinó fent-hi l'escletxa més gran dia a dia entre les nostres variant dialectals amb la prohibició d'usar certes paraules que els sonen a 'catalanes' i amb el foment de les més semblants al castellà, com 'enfermetat' front a 'malaltia', que, malgrat el que ells diguen, és d'ús corrent al País Valencià, almenys en terres castellonenques.

.oOo.


Levante-EMV, 31/10/2005

VALENCIÀ
Nou brot de censura lingüística
Traductors i correctors denuncien que la Generalitat prohibeix el terme «desenvolupar»
A. G., València

La pressió sobre els tècnics lingüístics de la Generalitat continua. Un grup d'ells ha denunciat que en els últims dies els ha arribat la instrucció (verbal) des de Presidència de canviar la paraula «desenvolupar», que havien inclòs en les seues versions valencianes de documents oficials, i substituir-la per «desenrotllar». Segons aquestes fonts, el cas s'ha repetit ja en altres ocasions amb els serveis lingüístics de fins a cinc conselleries. L'argument esgrimit per la la Direcció General del Secretariat de Govern i Relacions amb les Corts, expliquen, és ajustar-se als criteris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

No obstant, el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià (aprovat per la institució normativa i a l'espera de la seua publicació en breu) recull «desenvolupar» i no la situa en pla d'inferioritat respecte a altres sinònims, com desplegar / desenrotllar.

(Cont.)


Presidència no ha comentat la situació a aquest diari, encara que un portaveu consultat va assenyalar que «si es tracta de paraules acceptades la qüestió es redueix a una qüestió d'estil».

Paraules vetades

Més enllà de l'anècdota del «desenvolupar», la qual cosa dol a correctors i traductors, apunten, és la situació d'ingerència i coacció en què es desenvolupa -precisament- el seu treball diari. La paraula proscrita en aquesta ocasió s'uneix a una llista de vocables (perfectament normatius, segons la AVL) que el Consell ha retirat d'ús administratiu oficial en els últims anys. Endemà, empara, servei, ordre despes són, entre altres, algunes de les solucions vetades per l'administració autonòmica.

El cas actual, comenten els tècnics, no és fins i tot el més sagnant, ja que s'ha demanat als traductors que modifiquen la paraula en qüestió. En altres moments, expliquen, els últims responsables de la documentació oficial de la Generalitat optaven per canviar per si sols els texts en valencià rebuts. En aquesta ocasió, els tècnics -almenys en la majoria de casos- s'han negat a acceptar la instrucció, amb la qual cosa Presidència haurà d'esmenar pel seu compte els escrits.

Una reivindicació reiterada d'aquest col·lectiu per a combatre aquests episodis és tenir un canal de comunicació ràpid i fàcil amb l'Acadèmia. Això, consideren, permetria dilucidar el que realment opina la màxima autoritat normativa sobre l'ús de determinada expressió i evitaria que la AVL s'use de forma recórreguen-te com a argument per a imposar l'ús d'una determinada paraula.

L'inici d'aquest fenomen es remunta a la resolució de març del 2002 de la AVL, que declarava oficial el valencià empleat en el sistema educatiu des de 1983 i, junt amb això, incloïa una llista de solucions lingüístiques genuïnes valencianes que reconeixia com a oficials a pesar que fins llavors no estaven considerades com a normatives. Davant l'ús que es va fer d'aquest llistat, l'Acadèmia va haver de precisar al maig d'aquell any que aquests vocables no havien d'excloure altres formes que, segons les circumstàncies, podien alternar amb aquelles o fins i tot ser més adequades.