Velis

Vaig trobar el bloc de la Velis per casualitat a catapings.com i em va cridar l'atenció de seguida pel seu títol, tan poc comú i que, fent-hi un salt en el temps, em retreia a quan estudiava llatí (velis nolis és una expressió llatina que vol dir 'vulgues o no vulgues', 'de grat o per força') però també el Romanticisme en literatura espanyola, ja que aquesta locució l'empra Mariano José de Larra en el seu conegut article El castellano viejo.

Ens hi fa l'ullet, la Velis, i només cal llegir-la per a veure com la seua poesia està plena de senyals i de jocs visuals de paraules i imatges; amb unes poques paraules que gairebé podríem enllaçar amb el haiku japonès i una sola imatge (re)crea un món, un ambient, un sentiment; va directa a l'essència, sense gaires ornaments; és, amb aquest estil minimalista, poesia pura. I m'agrada.