Oratge

Imatge: Pôr do sol, per André Pichuto Fibla.


Aquests darrers dies, com des de fa mesos, he estat eixint de casa amb una camisa de mànega curta. Només són tres quarts de huit o de nou del matí i el termòmetre del carrer marca 15ºC, tot i que algun dia de la setmana passada n'ha arribat a marcar 17ºC i 18ºC; a la tornada, ja tocades les dues, en són 25ºC, i 22ºC a les sis de la vesprada, i això que estem a finals d'octubre.

No sé, hom parla de canvi climàtic, de progressiva desertització del sud d'Europa, i recorda que fa uns milers d'anys al Sàhara hi havia aigua, vegetació i vida animal. Tal vegada és culpa nostra, però també pot ser un cicle natural que va començar amb el desglaçament de fa 15.000 anys i que encara continua, amb l'ajut de l'home o no; d'això en parla Michael Crichton —doctorat en Medicina en Harvard i autor de Parc Juràssic i d'altres novel·les i llibres de no ficció— a les seues conferències, encara que la seua visió, si bé hi aporta dades que fan pensar, igual l'hem de considerar una miqueta 'peculiar', sobretot per la seua proposta de no fer-hi res atès la incertesa que segons ell encara hi ha al voltant d'aquest canvi.

Podria ben bé ser que Crichton tinguera raó, però tampoc no fa mal anar-hi amb cura i procurar no agreujar la situació en la mesura de les nostres possibilitats. I, per si de cas, igual és convenient que anem comprant més cremes solars i roba d' estiu i d' entretemps...