dimarts, de setembre 18, 2007

Dinar japonès

Imatge: © Segona ració de wasabi, per Èlsinor (18/09/2007)

Hui reconec que m'he deixat véncer per la gola i, aprofitant que en tornar de treballar m'hi deixaven pràcticament enfront, m'he quedat a dinar a un restaurant japonès, l'Osaka I, però això sí, de menú, perquè el meu objectiu era tastar el menjar japonès i no fer-hi una gran menjotada ni deixar-m'hi gaire diners.

El menú és molt senzill i barat (8,75€): dos mini rotllets, un bol d'amanida japonesa (rodanxes de cogombre en una salsa líquida), un altre d'arròs fregit, un plat a escollir, beguda (refresc, aigua, cervesa o copa de vi) i postres (flam, gelat) o cafè; la trampa està en què si et demanes postres, el cafè l'has de pagar a banda (1,35€ el cafè sol), i si a més sense adonar-vos-en feu com jo i per a beure demaneu una botelleta de vi de 3/8 (un amb denominació d'origen de La Rioja: un CVNE envellit, collita del 2004, que te'l cobren a...8,75€, com el menú!), acabareu doblant el preu inicial i vos eixirà la brometa també per 20,17€ :(

Clar, tenint en compte que havia esmorzat gairebé res a les 10h, el vi m'ha pujat de seguida i ja no he gosat demanar-hi un gotet de sake (o 'nihonshu', com en diuen del licor d'arròs, ja que 'sake' és qualsevol alcohol), però mira, igual m'he estalviat un altre esglai pecuniari. Això sí, m'he venjat acabant-me gairebé dues racions de wasabi verd (rave picant japonès) amb el sushi (peix cru en rodanxes): llàstima que seria un succedani i no l'original, que és molt car!

Per cert que m'ha agradat, el wasabi, i vos el recomane si sou addictes als picants, sobretot per la novetat que hi notareu amb estranyesa: no pica a la llengua ni a la gola, sinó que se'n puja directament al nas i als lacrimals, gairebé provocant-te les llàgrimes durant un parell de segons abans de desaparèixer sobtadament eixa forta picor, així que, si hi aneu amb algun amic o amiga sensible al picant, podeu fer-vos-hi un fart de riure... ;)

Ara, que allò que haig de fer abans de tornar-hi és aprendre a usar els bastonets, que mira que he anat a xinesos i encara no hi he aprés; això i també documentar-me sobre cuina japonesa per a saber què menjar amb què, i com, que hui gairebé m'hi sentia com un bàrbar --un gaiyin--, i més amb els cambrers japonesos sense deixar de voltar-hi amunt i avall.

Etiquetes de comentaris: ,

6 Comentaris:

Blogger nimue ha escrit...

sí, jo sóc víctima del wasabi.
Els meus amics em van advertir que picava una miqueta. Jorrrr, una miqueta! i això que a penes vaig agafar un poquiu! no m'agrada gens! em recorda al sabó amb colònia. La resta de menu hervíbor del japonés em va agradar molt això sí...

19 de setembre, 2007 10:57  
Blogger èlsinor ha escrit...

Hehehe, puix t'hi estàs perdent el millor... :P

19 de setembre, 2007 11:57  
Blogger Jo March ha escrit...

definitivamente me apasiona la comida japonesa, cada vez me gusta más y disfruto más con sus sabores, olores, texturas... uhmm una cocina elaborada y sana que nos transporta (si nos dejamos llevar por la imaginación) a lugares remotos y bellos. Eso sí, hay que saber dónde ir, que el pescadito es muy delicado ;)

20 de setembre, 2007 12:26  
Blogger Unmei ha escrit...

Anata wa gaijin desu!!

Home barbar, barbar... no si de cas "estranger" (q es el q vol dir gaijin).. Hehe ara m'ha sortit la vena d'estudiant de japones.. :p

M'alegro que t'agrades el menjar japonès!! A mi m'encanta!! I tot i que no soc gaire amiga dels peixos.. i alguns tipus de sushi q em tornen boja!
:D

20 de setembre, 2007 19:52  
Blogger èlsinor ha escrit...

Sí, unmei, ja sé que gaijin vol dir 'estranger', però em sembla que no és un apel·latiu gaire "carinyós", ¿no?
De totes maneres pense tornar-hi... sense demanar-me vi, clar :D

20 de setembre, 2007 21:11  
Blogger èlsinor ha escrit...

Hehehe, Jo, em sembla que tu ja el coneixies, el japonès al que vaig anar...

20 de setembre, 2007 21:13  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home