A l'arc romà de Cabanes

Imatge: (c) Arc romà de Cabanes, per Èlsinor (2007)

Per fi despús-ahir vaig dur a terme un dels projectes que tenia per a aquest estiu, i que representaria possiblement la caminada més llarga de totes: anar fins a l'arc romà de Cabanes però recorrent-hi el tram de la Via Heraklea (o Augusta) conservat entre la Pobla Tornesa i Cabanes, uns 8km així a ull...a banda dels d'anada i tornada des de l'apartament: 3km fins al punt d'inici, i, des d'ací, 37.2km més, amb un total de 40.2km (com podeu vore ací, i el seu perfil ací).

Amb una mitjana de 5.2km/h en moviment (és a dir, sense comptar-hi l'hora i trenta-huit minuts de parades), vaig eixir de l'apartament sobre un quart de deu del matí i vaig tornar-hi gairebé acabades de tocar ja les huit del vespre; les dues aturades més llargues, a migdia per a dinar, just a l'eixida del Desert i l'entrada de La Pobla Tornesa, i l'altra a mitjan vesprada per a berenar al paratge de la font del Perelló.

El dia es va alçar millor que l'anterior, ja que un suau airet provinent de la mar havia substituït el ponent del dia anterior, i el cel estava blau del tot, sense cap núvol; només a l'altra vessant del Desert es deixava vore algun nuvolet --però d'un en un!-- arrossegat pel vent i esfilagarsant-s'hi de seguida sense deixar-hi cap senyal del seu efímer pas. Les vistes, doncs, clares i espectaculars, i no només des dels miradors que hi ha instal·lats a la Porteria Vella, dalt del Monasteri del Desert de les Palmes, i a la pista que va a La Pobla, a l'altura del Coll de la Mola, sinó gairebé durant tot el camí.

Així, mentre que del mirador de la Porteria Vella es veia tot el litoral castellonenc, des del de la Mola era l'interior muntanyenc de la província, amb La Pobla en primer terme i Vall d'Alba un poc més enllà, amb Borriol a l'esquerra i el Penyagolosa al fons. I ja en plena Via Augusta, a banda del canvi del paisatge muntanyenc de pins, carrasques, roures, etc, pels conreus d'oliveres i de fruiters del Pla de l'Arc, la companyia de les vistes de Cabanes, al davant i cap al NE, i del castell de Vilafamés a l'esquena, cap al SO; i, cap a l'O, blavenc per la llunyania, l'incommovible cim del Penyagolosa.

(Cont.)

Tot i que puga sembla dur, la dificultat d'aquest itinerari (que en un dels seus trams coincideix amb l'itinerari nº4 proposat per la Conselleria de Territori i Habitatge) és mitjaneta, i rau sobretot en la pujada fins a les runes de la Porteria Vella, perquè després el desnivell creix molt poc a poc per a disminuir conforme anem baixant la pista de grava grisenca (i inici del Camí de Santiago a la província) que condueix a la Pobla: és la distància final recorreguda la que et fa cansar-te, no la pujada. I, per cert, cal anar ben provistos de beguda perquè fins a La Pobla només hi trobem la Font de la Teula (la de la Mola no té aigua), i després, si és que no entrem a Cabanes, haurem d'esperar-nos molt fins a trobar ja de tornada la Font del Perelló, o, si ens desviem abans, la de les Santes.

Jo, l'itinerari que vaig seguir va ser el següent: inici al principi de la urbanització de Montemolino, pujada fins a la Font de la Teula per les pistes del Desert i, des d'ací, per un caminet estret i costerut, a l'antic arc del Monasteri Vell i cap al Restaurant del Desert seguint el caminoi. A continuació, agafant el primer desviament a l'esquerra que hi ha a la carretera que puja al Bartolo, fins a la Porteria Vella, vorejant-la i seguint el sender assenyalat amb fletxes grogues fins a trobar l'ampla pista forestal que baixa cap a La Pobla, que cal creuar seguint els senyals que ens indiquen la carretera cap Albocàsser. La Via Augusta comença a l'eixida del poble, just al costat de la carretera, i és un caminet de terra amb el rètol de...Camino de Santiago (!?); només cal seguir-lo fixant-nos-hi als encreuaments bé en les fletxes grogues, bé en les plaques blanques i blaves de la Generalitat, i, després d'un darrer tram asfaltat, arribem a l'arc.

Per tornar vaig agafar el caminoi de terra que ix del costat de la marquesina informativa que hi ha fins a trobar l'antic Camí de la Fusta, ara carretera CV-159, que vaig seguir en direcció a Orpesa per l'ara anomenada CV-148 --passant per davant de la macrodiscoteca Pirámide, per cert-- fins trobar a la dreta primer el desviament cap a l'Ermita de les Santes --que no vaig seguir-- i uns quilòmetres després l'entrada del Camí de la Font Tallada, que reconeixerem perquè hi ha un senyal que indica "Casa de Reposo Los Madroños". Ací ja comencem a trobar fonts per a recobrar forces, i, de fet, jo em vaig detindre una miqueta a la del Perelló. Ara només cal seguir el camí fins a la carretera del Desert (CV-147) o, com vaig fer jo, la senda que baixa muntanya avall entre les Agulles i fins al punt d'inici de la caminada.

El millor de tot, saber que estava recorrent un camí mil·lenari, un tros d'història encara viva, al principi del qual podem admirar unes oliveres antiquíssimes tan amples que caldrien més de dues persones per a envoltar-les amb els braços estesos, i més endavant, entre més oliveres, un sòcol que semblava antic amb el que supose que era la recreació de l'antic mil·liari romà que hi devia haver antigament; un camí que començava pedregós (restes d'antigues lloses o el seu llit rocallós?) i continuava arenós, del color rogenc de l'arenisca que, juntament amb les roques calcàries, conformen el territori; i, producte dels aiguamolls del pla que recorre, els nombrosos barrancs --canyes i baladres-- que el creuen.

En fi, un trajecte que em costarà de superar...però que ja pensaré com fer-ho :)


Altres fotos: