Biblioteca
Aquests dies m'he connectat alguna vegada a Internet des de la biblioteca pública de Benicàssim, que hi té connexió de banda ampla gratuïta --això sí, limitada a mitja hora-- i també wi-fi, de manera que s'hi pot fer servir el propi ordinador portàtil, cosa que és la millor opció tant per la seguretat de no deixar dades teues en un ordinador públic com per la comoditat d'estar assegut a l'interior de la sala.
A banda d'aquest al·licient front a la connexió telefònica de merda de l'apartament, n'hi ha igualment un parell de molt de pes: la jove bibliotecària pèl-roja, i alguna que altra usuària de la sala d'estudi, envoltada d'apunts de la universitat i de llibres, i que sol fer algun descans per a parlar amb el telèfon mòbil o xerrar amb les amigues a l'escala lateral de l'exterior, la que baixa cap a les oficines municipals i continua davallant fins al carrer de darrere.
L'altra vesprada n'hi havia una, morena i amb cua de cavall, a la que abans d'entrar ja havia vist al carrer asseguda a l'escala exterior; guapeta però sense ser una bellesa d'eixes que criden l'atenció allà on van. No havien passat ni cinc minuts des que em vaig asseure a fullejar els diaris mentre esperava que quedaren lliures els ordinadors que va entrar ella i va tornar al seu lloc, casualment dins del meu angle de visió però d'esquena a mi.
No ho vaig poder evitar, de mirar-la, mentre seia informalment i, mirant-se els apunts, jugava distretament amb el seus cabells fins a desfer-se la cua i deixar-se'ls lliures. Amb el braç estirat cap enrere per a arribar-hi, se li estilitzava la silueta i ressaltava les seues femenines corbes, la redonesa dels muscles i els seus ben tornejats braços, amb una esquena que anava estrenyent-se fins a la cintura, i el fi jersei blau clar arrapat al tors.
Déu!, hi ha res de més bell en aquest món que un cos femení i unes faccions regulars? I no és que, com podria creure Unamuno, em perda l'estètica, sinó que tinc ulls a la cara; i tot i que el redactor del Gènesi ens vulga fer creure que Déu va crear la dona a partir d'una costella de l'home, jo, en canvi, abans em creuria que la va crear a partir d'una de les d'ell mateix...
A banda d'aquest al·licient front a la connexió telefònica de merda de l'apartament, n'hi ha igualment un parell de molt de pes: la jove bibliotecària pèl-roja, i alguna que altra usuària de la sala d'estudi, envoltada d'apunts de la universitat i de llibres, i que sol fer algun descans per a parlar amb el telèfon mòbil o xerrar amb les amigues a l'escala lateral de l'exterior, la que baixa cap a les oficines municipals i continua davallant fins al carrer de darrere.
L'altra vesprada n'hi havia una, morena i amb cua de cavall, a la que abans d'entrar ja havia vist al carrer asseguda a l'escala exterior; guapeta però sense ser una bellesa d'eixes que criden l'atenció allà on van. No havien passat ni cinc minuts des que em vaig asseure a fullejar els diaris mentre esperava que quedaren lliures els ordinadors que va entrar ella i va tornar al seu lloc, casualment dins del meu angle de visió però d'esquena a mi.
No ho vaig poder evitar, de mirar-la, mentre seia informalment i, mirant-se els apunts, jugava distretament amb el seus cabells fins a desfer-se la cua i deixar-se'ls lliures. Amb el braç estirat cap enrere per a arribar-hi, se li estilitzava la silueta i ressaltava les seues femenines corbes, la redonesa dels muscles i els seus ben tornejats braços, amb una esquena que anava estrenyent-se fins a la cintura, i el fi jersei blau clar arrapat al tors.
Déu!, hi ha res de més bell en aquest món que un cos femení i unes faccions regulars? I no és que, com podria creure Unamuno, em perda l'estètica, sinó que tinc ulls a la cara; i tot i que el redactor del Gènesi ens vulga fer creure que Déu va crear la dona a partir d'una costella de l'home, jo, en canvi, abans em creuria que la va crear a partir d'una de les d'ell mateix...
Etiquetes de comentaris: Benicàssim, Pasqua, personal
uaaaala! estàs mooooolt primaveral tu! :PP impressionant la reflexió final, eh!
Hehehe, ja sabia jo que vos agradaria eixa part, ja...; almenys així em perdonareu l'anterior :P
ui... però que t'hem de perdonar, home... sí ja es nota que t'agraden les dones! Vaja, jo no em sent gens ofesa!
ei, que sóc jooooo!!
nimue
L'anterior paràgraf, volia dir, nimue, eixe pel que em deies que estava "mooooolt primaveral"...
Tens més raó que un sant.
Home, que un sant, un sant...com que no ;)