Trets a cegues

Imatge: © El Voramar ahir, per Èlsinor.

Ahir a mitjan vesprada me'n vaig anar passejant pel Passeig Marítim fins el Voramar a prendre-hi alguna cosa com faig gairebé cada diumenge d'estiu, perquè així aprofite també per a desemboirar-me una mica.

No sé, hi havia poca gent en comparació a com el recordava de l'estiu passat, que havies de fer cua per poder seure a la seua terrassa; igual és perquè encara és juliol, i, a més, el primer cap de setmana, però no les tinc totes amb mi.

Tanmateix, el principal és que —igual que l'any passat— no hi era ella; de fet, mai me l'hi he trobada, és un tret a cegues que encara no ha fet blanc. I la veritat és que m'agradaria encertar-lo, perquè només la conec de vore-la per Benicàssim a un o dos locals els dissabtes —i únicament els dissabtes— a la nit, i això des de l'estiu passat; i ni els meus amics la coneixen ni he pogut situar-la enlloc més

I veig que ella s'hi ha fixat, i dissabte, que va ser el primer, no parava de mirar; i ho sé perquè al local on me la vaig trobar amb les amigues jo tampoc no li vaig traure l'ull de sobre...