Vacances

Només era un mer acte formal de poc més de vint o trenta o trenta minuts, gairebé una presència testimonial, però calia ser-hi; i, després, definitivament ja de vacances, sense haver de pensar en cap altra cosa, ja l'estiu per a mi.

Ara bé, per tal de no haver de matinar hui en excés i, a més, arribar-hi més d'una hora o hora i mitja abans per causa de les roïnes combinacions del transport públic des de Benicàssim, al que han deixat fora de la xarxa ferroviària de rodalies, vaig haver de marxar ahir de vesprada cap a València i passar-hi la nit entre els ecos de la desgràcia produïda cap a migdia i una calor agobiant que contrastava amb la fresqueta de l'apartament.

Tanmateix, això ja pagava la pena per la compensació de poder accedir a internet tota la vesprada amb la banda ampla d'ONO i no anar-hi a pas de tortuga com ací, que, com a màxim, només arribe a una velocitat de 52 kbps (sí, ho heu encertat: línia telefònica convencional amb mòdem de 56 kbps i connexió gratuïta d'un proveïdor comercial); i, sobretot, a l'estació de la RENFE de Benicàssim estant, vore-hi tan a prop les Agulles de Santa Àgueda i el Bartolo, que m'han fet ganes de tornar a pujar-hi.

Pròpiament, a les Agulles encara no he pujat mai --i potser ja n'és hora--, però sí al Bartolo, que és el cim més alt (728m) del desert de les Palmes i on hi ha un repetidor de televisió, i al Castell de Montornés (455m), i sobretot al Monasteri Vell (ca 320m); més lluny, i seguint el Barranc de Miravet, he arribat fins el Castell de Miravet i, per darrere de la Serra de les Santes, fins l'Ermita de les Santes i, més enllà, fins a Cabanes i el seu arc romà.

En fi, que, caminar, he caminat molt, i m'abelleix tornar-ho a fer aquest estiu, i més després d'haver estat ahir relativament prop de les Agulles, així que ja vos assegure que més d'una 'crònica' n'hi voreu.