Vent

Imatge: © Palmeres mogudes pel vent, per Èlsinor (2006)

Em sembla que hui serà un altre dia per a fer el gos, però ara no pel mal oratge sinó per culpa del vent, que, si bé s'ha endut tots els núvols d'ahir, també fa molest el fet de només guaitar al carrer.

És un vent que va començar a bufar anit i que encara no ha cessat, un vent típic d'aquesta zona encaixonada entre la mar d'una banda i la muntanya per les altres dues, quedant-ne lliure només una que s'estén cap a Castelló, i és que ací la plana es marida amb mar i cel, al que accedeix des de les altes balconades de les Agulles de Santa Àgueda i del cim del Bartolo.

I encara sort que no està bufant com altres vegades, en què se't fa impossible dormir pel soroll de les persianes contra el vidre de les finestres i per l'agut xiulet en entrar per qualsevol badall que hi trobe! I no vos penseu que exagere, però en una ocasió, com que estic en un pis alt, vaig notar com se'm movia el llit i tot; així que de fa anys que tenim —i no només nosaltres!— finestres amb doble vidre per a insonoritzar les habitacions.

Hui per sort no bufa tan fort però no et deixa gaudir de la platja perquè t'ompli d'arena tot el cos, i tampoc no és gaire agradable eixir a donar una volta, cosa que em molesta perquè tenia pensat acostar-me aquesta vesprada al Voramar a prendre alguna cosa en la seua terrassa i vagar una miqueta pel Passeig Marítim.

De totes maneres, a vore si hi ha sort i acaba amainant una mica, almenys per a traure el nas de casa una estoneta...