En saó

Vitas inuleo me similis, Chloe,
quaerenti pauidam montibus auiis
matrem (...)
Atqui non ego te tigris ut aspera
Gaetulusue leo frangere persequor:
tandem desine matrem
tempestiua sequi uiro.
Fuges de mi, Cloe, com un cervatell [extraviat] que busca a la seua esglaiada mare per inaccessibles turons (...) Ara bé, jo no t'empaite per a trossejar-te com una ferotge tigressa o un lleó africà, [així que] deixa de seguir d'una vegada a ta mare, que ja estàs en saó per a un home. (Horaci, Odes I, 23)