Justícia

La Justícia, en aquest cas el Tribunal Suprem, els l'ha tornada a clavar ben clavada als pperos blavencians aquesta setmana proppassada, i en aquest cas usant-hi les seues pròpies armes (l'AVL) i tot.

Així, ha tornat a admetre que al País Valèncià els títols de català de Mallorca i Catalunya són tan vàlids —i, per això, convalidables, en contra de les disposicions pperes— com els expedits ací, perquè científicament la llengua és la mateixa, i entre d'altres instruments hi utilitza la definició que en fa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada pel propi PP:

DICTAMEN
1. D'acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l'actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic», segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1) represa en el Dictamen del Consell Valencià de Cultura, que figura com a preàmbul de la Llei de Creació de l'AVL...

2. El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions polítiques o administratives no és una característica exclusiva del valencià, sinó la situació més habitual en les llengües del món.

(Segueix)

Aquest organisme el van crear els pperos per a jugar-hi la basa d'haver apaivagat un conflicte lingüístic que, d'altra banda, havien sigut ells i els seus antecessors ideològics qui l'havien encetat a la Transició.

Supose que en fer-ho, a més, pensaven instrumentalitzar l'Acadèmia quan i com els convinguera, i de fet sovint no han fet cap cas de les seues recomanacions lingüístiques i fins i tot el conseller de 'cultura', el metge castellanoparlant Alejandro Font de Mora, ha arribat a interrompre'n una sessió per a impedir que s'hi aprovara un dictàmen en què s'equiparava català i valencià en contra dels seus interessos...cosa que ara ha ratificat el Suprem espanyol.

Total, que la criatura els ha crescut i se'ls ha independitzat, però, tot i això, jo continue sent-ne pessimista i m'imagine que aniran recorrent a l'obstrucció sistemàtica per a allargar tant com puguen el procés i anar desgastant-hi la nostra resistència, i còmplices en seran els socialistes d'ací, als qui Pilar Rahola adreça l'article "La traïció" a El Temps de la setmana passada i les paraules de la qual compartisc:

El País Valencià és, de totes les històries de desercions i traïcions nacionals, la més persistent, la més impune, la més trista.(...) Crec sincerament i àdhuc amb fonda tristesa que el País Valencià està perdut, i que és qüestió de temps que estigui perduda, definitivament, la llengua.