Tarongina

Imatge: © Tarongers de València amb taronges i tarongina, per Èlsinor (2006)

El vent t'ha dut un glop de tarongina.
Saps d'on vens i qui ets, saps que ets a casa!
(Toni Mestre, 1942)

Fa ja poc més d'un parell de setmanes que la sento a l'aire, la flaire de la tarongina.

Primer va ser pels voltants de Capitania General, a la plaça de Tetuan, mentre esperava per creuar el carrer i anar cap el Carme; després, pel carrer Cavallers, a l'altura del jardinet del Palau de la Generalitat, guardat per un Sant Jordi que de sempre ha sigut el patró de l'estament cavalleresc; i ara és pertot arreu on hi haja plantats tarongers decoratius, que a València és en molts carrers i places.

És una flaire que només sent ací o, en Setmana Santa, a Benicàssim, en passar per l'avinguda Jaume I al costat d'algun dels horts que encara no han desaparegut engolits per la voràgine immobiliària, i tots els sentits em diuen que és la primavera que definitivament ha arribat, una primavera que cada dia ens hi deixa com a prova de la seua estada una llarga estesa de pètals blancs, esquinçalls dels vels de Flora.

I m'agrada.

(Segueix)

PASSEIG PER LA CIUTAT

Passeges la ciutat, la teua i nostra
places, carrers, mercats que t'acompanyen
veí del temps present i de la història
a cada pas que fas una enyorança.

A cada indret un món, un escenari,
els records a grapats com una pluja.
El xiquet que vas ser, una plaçeta,
uns jocs tan diferents... aquella llengua.

Ciutat que fas camí quanta potència i quant d'oblit dins teu, clara València. Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida pels teus carrers desfets canta la vida!

Cabells adolescents, sessió continua
el primer tremolor d'una besada
i aquell riu d'il·lusions, de lluita oberta
per defensar el nom i la bandera.

Passeges lent, no saps per on camines.
La ciutat s'ha fet gran, ampla de barris
tant s'hi val! són ben teus l'oreig amable
i el colors de la llum que va apagant-se.

Passeges la ciutat, la teua i la nostra,
aquest vespre de maig que t'emborratxa.
Veí de tots els temps, contemporani
d'un present que tu fas, ple d'esperança.
Gents que venen i van, sorolls de trànsit.
Passeges sense rumb, res no t'importa.
El vent t'ha dut un glop de tarongina.
Saps d'on vens i qui ets, saps que ets a casa!

Toni Mestre (1942)