dilluns, de novembre 14, 2005

Destinatus obdura


Imatge: Detall de El pensador d' Auguste Rodin (1902).


A migdia me'n podria haver tornat una hora abans a València amb una companyera de treball, però, en canvi, m'hi he quedat per a poder tornar-hi amb una altra.

La veritat és que espere amb gust els dies en què coincidim per a l'anada o la tornada, però quedar-m'hi una hora més? i fer-ho a posta? No sé, potser m'estic adonant de què sovint allò que tenim més a prop és el millor, encara que usualment també ens coste més de reconéixer-ho, i que no cal anar a buscar fora allò que pots trobar a casa, com si diguérem, però cal pensar-s'ho i, mentrestant, aguantar ferm per a no cometre-hi cap equivocació...


Nota:
Destinatus obdura: 'aguanta ferm' (Catul 8, 19).

1 Comentaris:

Blogger èlsinor ha escrit...

quién sabe dónde quedan mis próximas huellas
ni cuándo mi historia va a ser computada
quién sabe qué consejos voy a inventar aún
y qué atajo hallaré para no seguirlos

(M.Benedetti, Piedritas en la ventana)

16 de novembre, 2005 00:14  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home