Goodbye

Rellegint-me l'edició bilingüe de «Hamlet» que en la col·lecció Letras Universales de Cátedra publica el Instituto Shakespeare, m'he trobat en una de les notes a peu de pàgina (la nº 69 de l'acte segon) l'origen de l'expressió anglesa goodbye.

(Cont.)

Polònius està parlant amb un servent a qui envia a França per a vigilar el seu fill Laertes; després d'haver-li fet totes les explicacions necessàries, se n'acomiada dient-li:

God buy you, fare you well [tr.: "Pues ve con Dios y que Él te guarde"] (II, i, 69).

Ací introdueixen els traductors una observació de l'editor G.R.Hibbard que literalment diu:

God buy you "The origin of the modern 'goodbye', this phrase began as 'God be with you (ye)', which was then reinterpreted as 'God [be] by you' and subsequently confused with 'God buy you', meaning 'God redeem you'. It was then reduced to 'God buy', and corrupted to 'goodbye' through the influence of such formulas of leavetaking as 'good-day' and 'goodnight'"

És a dir, que la frase original era 'Que Déu estiga amb tu', reinterpretada com a 'Que Déu estiga per tu', i, per homofonia ('by' es pronuncia igual que 'buy'), convertida en 'Que Déu et compre', çò és, 'Que Déu et redimisca'. El darrer pas és, per economia lingüística, suprimir-ne el pronom personal, la qual cosa obri la porta a la corrupció de l'expressió resultant i al canvi ortogràfic per influència d'altres fòrmules d'acomiadament.

I, per cert, també en aquest mateix vers hi podem detectar l'origen del farewell (tr.: "a reveure!") actual: literalment, "passa-t'ho bé".

Doncs això mateix.