Sopars
Des d'aquesta Setmana Santa passada hem agafat el costum d'eixir a sopar cada dissabte, però sempre al mateix lloc: una pizzeria-restaurant en ple centre del Benicàssim més turístic i que per la qualitat dels seus menjars està sempre de gom a gom, no només a l'estiu sinó en qualsevol cap de setmana o en vigílies de festius,
així que o hi fas reserva de taula amb temps i per a les 21h com a més tard (és norma de la casa no mantenir les reserves més tard d'aqueixa hora), o t'hi has d'estar esperant entre tres quarts i una hora i mitja per a poder seure-hi a sopar.
Ara bé, el menjar paga la pena, i, a més, per ser clients habituals, tant l'encarregat com les cambreres ja ens coneixen i no tenim problemes amb la taula —cap a tres quarts de deu de la nit, la nostra mitjana d'espera és només de 10 minuts—; però molt més que aquests petits avantatges és una altra cosa la que, fins i tot sense ells, ens hi faria tornar regularment: sempre hi ha una àmplia i nombrosa representació del sexe femení.
Hi ha res de més agradable? S'hi mesclen els plaers de la vista i de l'olfacte, el del bon menjar, i la incertesa joganera que anticipa el de la carn. Com escrivia Ausiàs March, que d'això en sabia molt,
la carn vol carn —no s'hi pot contradir—
Amén.
Ara bé, el menjar paga la pena, i, a més, per ser clients habituals, tant l'encarregat com les cambreres ja ens coneixen i no tenim problemes amb la taula —cap a tres quarts de deu de la nit, la nostra mitjana d'espera és només de 10 minuts—; però molt més que aquests petits avantatges és una altra cosa la que, fins i tot sense ells, ens hi faria tornar regularment: sempre hi ha una àmplia i nombrosa representació del sexe femení.
Hi ha res de més agradable? S'hi mesclen els plaers de la vista i de l'olfacte, el del bon menjar, i la incertesa joganera que anticipa el de la carn. Com escrivia Ausiàs March, que d'això en sabia molt,
la carn vol carn —no s'hi pot contradir—
Amén.
publicat per èlsinor a les 7:13:00 p. m.
