Tornant-hi

Imatge: © Esperant taula a La Manduca, per Èlsinor (01/09/2007)

Tot i que vaig arribar a pensar en no tornar-hi almenys fins a mitjan setembre, que és quan ja hi ha menys forasters de vacances omplint els locals a l'hora de sopar, hem estat tornant periòdicament a La Manduca aprofitant els dos o tres dissabtes que no hi han vingut els amics de València, amb qui ens hem dedicat a recórrer-hi establiments amb carn rostida (a la pedra o a la brasa) al menú.

Si més no, sembla que hagen corregit ja les deficiències del menjar que vam haver de patir-hi en un parell o tres d'ocasions encara que continuen en el retard entre plats, si bé no hi triguen tant com abans, supose que perquè o ja no hi ha tanta gent o perquè els cambrers s'hi han posat les piles.

D'altra banda és una aposta segura quan no tenim reserva en cap lloc i és hora de sopar, perquè en estiu a Benicàssim és gairebé impossible trobar lloc per a sopar els dies a partir de quarts de deu si no és amb reserva prèvia; de fet, proppassat dissabte --i era ja setembre!-- l'espera per a sopar a La Manduca era d'una hora ja abans de dos quarts...i a més d'u els van dir que no podrien sopar-hi! A nosaltres, en canvi, ens van fer seure als cinc minuts d'arribar-hi passant per davant de tothom; i és que --ens va dir després l'encarregat-- "la veteranía es un grado".

Això sí que és agombolar els clients fidels i induir-los a fer-los tornar més vegades...!