Humor negre
El sentit de l'humor serà una qualitat humana, i més encara l'anomenat humor negre, però hi ha vegades en què la vida demostra tindre'n tant o més que les persones, com aquest matí, quan estava desdejunant a quarts de huit per a marxar al gimnàs i he sentit a un telenotícies que a l'església de Pisco que s'ha ensorrat pel terratrèmol amb 127 persones al seu interior...s'hi estava celebrant una missa de difunts!!Això que portaven per endavant sense saber-ho...
Etiquetes de comentaris: humor, reflexions, societat
publicat per èlsinor a les 2:23:00 p. m.
ostres, ni que fos una premonició... I l'humor negre s'ha d'agafar sovint amb pinces, que pot resultar fins i tot desagradable. Bona tarda!
Sí, igual de vegades pot resultar fort, però és sobretot terapèutic perquè ens ajuda a afrontar coses que d'una altra manera ens resultarien dolorosament insuportables.
ironies del destí, que se sol dir... buf!
Doncs sí.
I tant! D'allí, al cel directes!
I sense parades...