Rita, còmplice

Imatge: La tanca del cementiri (ANNA notícies)


El tema, que després van arreplegar El País i Vilaweb, el denunciava en primer lloc ANNA notícies en aquest article que reproduesc íntegre perquè s'ho mereix:


"26 de abril de 2006
Rita Barberà vol soterrar la memòria de l’extermini franquista. Barberá construirà un miler de nínxols sobre una fossa de represaliats republicans
Classificat com a: Notícies — ANNA @ 10:35 am


el 18 d’abril ANNA notícies denunciava:

Per què l’Ajuntament de València està vallant aquest fosar on poden estar soterrats republicans i republicanes víctimes del genocidi franquista?

el fet que ara el Fòrum per la Memòria del País Valencià destapa i El Pais recull.

(Segueix)

- - - - - - - -
Les víctimes van ser enterrades durant els dos primers anys de la postguerra
MARIA ALTIMIRA - .València
EL PAÍS - 26-04-2006

L’Ajuntament de València té previst construir 1.030 nínxols en el Cementiri General, just damunt d’una fossa comuna on jeuen els cossos de republicans *represaliados pel franquisme. Segons Amparo Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, els cadàvers van ser enterrats durant els dos primers anys de la postguerra. Salvador creu que existeixen indicis suficients per a afirmar que es tracta de persones que van ser executades. La corporació municipal va prendre la decisió de construir els nínxols fa mig any. “Pretenen destruir proves i això és atemptar contra els drets humans perquè els familiars de les víctimes no podran saber on estan enterrats les seues morts i no tindran la possibilitat d’anar a plorar-los”, afirma Amparo Salvador, per a qui la materialització del projecte podria acabar per sepultar de nou la veritat i en conseqüència, la investigació que ella i altres dos companys porten a terme.

El Fòrum per la Memòria del País Valencià intenta conèixer el nombre i la identitat dels represaliats republicans que van ser enterrats en aquest cementiri entre 1939 i 1945. Segons els estudis de l’associació, aquesta última fossa contindria les restes d’unes 5.000 persones. No obstant això, historiadors com Vicent Gavarda, que han investigat la qüestió, han comptabilitzat en 4.434 les víctimes provocades per la repressió franquista entre 1938 i 1956 en tot el territori valencià.

El portaveu d’Esquerra Unida-L’Entesa en l’Ajuntament, Antonio Montalbán, assegura que el pla per a construir els nínxols va ser aprovat en una Junta de Govern de l’Ajuntament que presideix Rita Barberá, del PP, fa aproximadament 6 mesos. El cap de la secció de cementiris del consistori municipal, Santiago Alcázar Sáez, va confirmar a aquest periòdic l’existència del projecte, però no va voler donar detalls del mateix.

De moment, la zona afectada, dues de les quatre parcel·les que conformen la secció setena del Cementiri General de València, amb una superfície que oscil·la entre els 4.000 i 5.000 metres quadrats, està envoltada per tanques metàl·liques i en el sòl s’acumulen diversos materials de construcció.“Per què ara, per quin quan estem investigant les fosses que es troben en el cementiri decideixen portar a terme aquesta obra? Feia anys que aquesta zona no havia experimentat cap canvi i just quan el nostre estudi comença a donar resultats ens trobem amb la sorpresa que es vol tirar terra per damunt”, va declarar Amparo Salvador. La representant de FMPV va assegurar que, fins al moment, té documents que proven l’existència d’altres cinc fosses en el recinte funerari, quatre de les quals ja han estat tapades per diverses construccions.

Salvador va afirmar que la setmana passada va enviar una carta a l’Ajuntament de València demanant que es paralitzara la construcció dels més de mil nínxols en aqueixa zona del cementiri de València.

“Caquexia” (o estat de desnutrició profund a causa de causes diverses), “hematocefalia” (o hemorràgia segurament causada per un colp en el cap), asfíxia per suspensió (l’explicació de la qual més probable seria mort per ahorcamiento) són alguns dels “eufemismes” que, segons Salvador, més es repeteixen en el llibre de registre del Cementiri General de València com causes de la mort dels sepultats.

Es tracta de persones que van ser enterrades entre el 1 d’abril de 1939 i el 27 de febrer de 1940. “Hi ha coses molt sorprenents i impossibles de creure, com el fet que en un sol dia muiren nou persones de *asistolia” (funció cardíaca en fase terminal). També li sembla inversemblant veure en la llista un cas aïllat de mort per verola, quan es tracta d’una malaltia contagiosa. A més, en aqueixa època, segons Salvador, fins i tot en “les presons vacunaven als condemnats a mort contra aquesta malaltia”. Segons la presidenta del Fòrum, moltes de les víctimes que figuren en la relació provenien de la presó o d’algunes parròquies de València.

No obstant això, i de forma excepcional, en les llistes del dia 3 i 5 d’abril de 1939 “encara podem trobar diverses caselles on està escrita la paraula executat al costat del nom de l’assassinat en qüestió o d’algú sense identificar, en aquest cas apareix com desconegut” va ressaltar.

El Fòrum va tenir coneixement de les intencions de l’Ajuntament dilluns passat quan algú es va posar en contacte amb l’associació per a adonar del que estava succeint en aqueix punt del cementiri. Des de llavors, el FMPV i EU treballen amb l’objectiu d’aconseguir la paralització del pla municipal.

Sense placa però amb flors

“L’Ajuntament no ens va deixar col·locar ni una trista placa”, va assegurar Amparo Salvador el passat 3 de març, quan es va celebrar el primer homenatge dedicat als represaliados republicans que van ser assassinats i posteriorment enterrats en el Cementiri General de València.

Un homenatge que es va realitzar en el lloc exacte on es va localitzar la primera fossa situada en el recinte fúnebre, on jeuen centenars de republicans afusellats, la majoria d’ells en la *Rambleta, entre 1939 i 1945.

Per a la portaveu de Fòrum per la Memòria, l’actitud de l’Ajuntament ha estat molt negativa des del principi. “Tampoc han volgut implicar-se en l’organització de la commemoració del 75 aniversari de la II República”, va assegurar.

Aquell mateix dia, Amparo desvetlava l’existència d’altra fossa. Allò no havia fet més que començar. Actualment, la presidenta del Fòrum afirma que en aquest camposant hi ha almenys quatre forats de l’oblit més, les xifres del qual pensa donar a conèixer conjuntament amb el portaveu d’EU-L’Entesa, Antonio Montalbán.

La responsable de l’àrea de cementiris, la regidor María José Puchalt, no ha fet declaracions sobre el projecte de construir 1.030 nous nínxols des que el Fòrum va començar a divulgar les seues dades sobre les fosses comunes. Tampoc ha contestat a les cridades realitzades per aquest periòdic amb la intenció de conèixer la raó que explica aquesta decisió i els terminis per a l’execució de l’obra.

La presidenta del Fòrum per la Memòria assegura que, malgrat la falta de suport per part de l’Ajuntament, des del passat 3 de març “cada vegada hi ha més gent que s’acosta al cementiri per a deixar algun ram de flors als quals van perir defensant a la democràcia”"