Coratge

Hui a mitjan matí m'ha telefonat una amiga que no veig des de farà unes sis o set setmanes, però la mala sort és que no me n'he assabentat fins a migdia (tenia el mòbil apagat pel treball) i, de totes maneres, tampoc no podia quedar-hi; hem dit de veure'ns la setmana que ve.

En parlaré, d'ella, més d'una vegada, perquè és molt especial també, amb molta determinació i una valentia que jo no considere gens usual. Portava alguns anys amb el seu xicot i ja tenien cotxe a mitges i crec que fins i tot pis —o, almenys, la intenció; farà gairebé un any va adonar-se que ja no s'hi sentia com al principi de la seua relació i no va dubtar en deixar-ho córrer. Després, va descobrir que era bisexual i no només no se'n va amagar sinó que fins i tot enguany ha anat a València a la festa de l'orgull gai, i ara té una xicota que viu a l'altre extrem d'Espanya. S'han trobat a Barcelona i a Madrid; la xicota va vindre ací per Nadal i la meua amiga ha anat allà a l'estiu; ara, la xicota ve a València dijous vinent a una entrevista de treball: si l'accepten, deixarà família i tot i se'n vindrà a viure-hi per a estar juntes. No és això una arriscada aposta de futur? No hi cal molta valentia?

Per vosaltres dues. I per l'amor.

A veces es necesario
Hacer el amor sin tener motivos
(...)
Pero lo más importante,
Lo que no puede faltar para hacer el tiempo memorable:
Sí, señores, es necesario
Aunque sea sólo una vez
Saltar por la ventana
Y no caer,
Volar...

(Marié Rojas Tamayo, Receta para una ocasión imprescindible)