66è aniversari

Tal dia com hui però fa seixanta-sis anys començava la guerra més devastadora de la Història.

És, aquest de la II Guerra Mundial, un tema pel que sempre he sentit atracció. Ara, a més de les pel·lícules, per les quals no he perdut encara l'afecció, m'hi dedique més a la lectura, sobretot d'aspectes especialitzats i moments més concrets; curiosament, aquest estiu sembla que m'atrau més el götterdammerung nazi: just abans de l'estiu em vaig llegir "Hasta el último momento: la secretaria de Hitler cuenta su vida", de Junge Traudl i "El enigma Hess" de Martin Allen; a l'estiu vaig continuar amb "Stalingrado", d'Anthony Beevor, al qual va seguir "Mi prima Eva Braun", de Sybille Knauss, i el darrer de tots és "Las entrevistas de Núremberg", de Leon Goldensohn.

Sis anys després de començada la guerra --i, per tant, enguany se'n fan seixanta--, els nazis van ser totalment derrotats i els jerarques que encara continuaven vius van ser jutjats a Núremberg, l'escenari dels seus grans triomfs. I, llavors, tots es proclamaven innocents dels càrrecs i en culpaven Hitler, Himmler i Bormann, tot dient que ells mateixos o bé ignoraven el que estava succeïnt o bé no feien res més que seguir ordres, a més de negar la legitimitat del Tribunal internacional de Núremberg: no us sona açò molt actual??

El món va canviar per a ser com el coneixem ara, i el començament del canvi va ser tal dia com hui de fa seixanta-sis anys.