Vesprada de diumenge
Imatge: (c) Vista des de la terrassa de Torrecorinto.
Hui m'he alçat amb una sensació de cansament major d'allò habitual, i a migdia he passat d'anar al gimnàs pensant en què ja ho faré dimecres i m'he fet una sesta d'un poc més d'una hora.
El fet és que despús-anit vaig dormir poc més de tres hores seguides, i després, en lloc d'estar-me tranquil·lament a casa com tots els diumenges --d'hivern, ep!--, vaig marxar a dinar fora de València amb uns amics i no vaig tornar-hi fins gairebé les nou de la nit, sobretot per culpa de la impressionant cua de vehicles que cada diumenge al vespre torna a la ciutat després d'un dia -o del cap de setmana sencer-- de platja.
La veritat és que aquests amics ja feia temps que m'havien convidat a anar al seu apartament a la platja de Corinto, a Sagunt --a 28'9km de ma casa, que ho vaig calcular amb el GPS--, però per una cosa o una altra encara no hi havia anat, i això que ell és un cuiner de primera i ella una amfitriona gens menyspreable.
No és d'estranyar, doncs, que aqueixes hores ens passaren volant als set que érem a taula a la terrassa, menjant-hi una melosa paella de marisc amb més 'bitxos' que no pas arròs i amb un aperitiu de clòtxines, polp a la gallega i llangostins boníssims; de fons, la marjal i les muntanyes més allà, amb Almenara i les seues torres de vigilància gairebé a tocar-hi.
Clar que ara em costarà més resistir-me a la temptació si ens tornen a convidar-hi, i, ja se sap, la carn és dèbil...i amb marisc pel mig encara més! ;)
Hui m'he alçat amb una sensació de cansament major d'allò habitual, i a migdia he passat d'anar al gimnàs pensant en què ja ho faré dimecres i m'he fet una sesta d'un poc més d'una hora.
El fet és que despús-anit vaig dormir poc més de tres hores seguides, i després, en lloc d'estar-me tranquil·lament a casa com tots els diumenges --d'hivern, ep!--, vaig marxar a dinar fora de València amb uns amics i no vaig tornar-hi fins gairebé les nou de la nit, sobretot per culpa de la impressionant cua de vehicles que cada diumenge al vespre torna a la ciutat després d'un dia -o del cap de setmana sencer-- de platja.
La veritat és que aquests amics ja feia temps que m'havien convidat a anar al seu apartament a la platja de Corinto, a Sagunt --a 28'9km de ma casa, que ho vaig calcular amb el GPS--, però per una cosa o una altra encara no hi havia anat, i això que ell és un cuiner de primera i ella una amfitriona gens menyspreable.
No és d'estranyar, doncs, que aqueixes hores ens passaren volant als set que érem a taula a la terrassa, menjant-hi una melosa paella de marisc amb més 'bitxos' que no pas arròs i amb un aperitiu de clòtxines, polp a la gallega i llangostins boníssims; de fons, la marjal i les muntanyes més allà, amb Almenara i les seues torres de vigilància gairebé a tocar-hi.
Clar que ara em costarà més resistir-me a la temptació si ens tornen a convidar-hi, i, ja se sap, la carn és dèbil...i amb marisc pel mig encara més! ;)
Etiquetes de comentaris: cap de setmana, personal
28'9km?? ehehmmmm... segur que no n'eren 29...? :PP
En fi, que a mi la carn morta no em tempta, i el marisc menys encara però ja vaig que per a tu és un gran incentiu!
En línia recta i des del terrat del meu pis fins a la terrassa del seu apartament, 28'9km clavats, que per això hi duia el GPS, hehehe.