Lletres des d'Elsinore

Retorn

2011-10-17T19:51:00.000+02:00

He tornat...però amb un fotoblog:

El carreró del gat

El matí i tu

2008-06-29T23:59:00.000+02:00

Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.

(Joan Fuster)

Si fossis terra...

2008-06-22T11:53:00.000+02:00

Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.

(Miquel Martí i Pol)

Desig de la teua nuesa

2008-06-15T22:00:00.000+02:00

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
(...)

(V.Andrés Estellés)

M'agrada el teu cul

2008-06-08T22:43:00.000+02:00

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

(Maria Mercè Marçal)

Cama nua

2008-06-01T22:31:00.000+02:00

Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me'n un coixí
de somni, en la nit freda.

(Josep Palau i Fabre)

Ella em dicta el vers

2008-05-25T19:53:00.000+02:00

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.

(J.Salvat-Papasseit, La carn fa carn)

Obrires la finestra

2008-05-18T22:02:00.000+02:00

A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.

(Guillem d'Efak)

Si et veia la sina

2008-05-11T23:03:00.000+02:00

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.

(J.Salvat-Papasseit, Arquer d'amor)

Dóna'm la boca

2008-05-04T22:15:00.000+02:00

Com la pell de la bresquilla,
que arriba ara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

(Feliu Ventura)

No voldria

2008-04-27T21:10:00.000+02:00

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.

(Maria del Mar Bonet)

Nueta us vull

2008-04-20T23:59:00.000+02:00

No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i alcú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira

(Joan Timoneda)

Quin tebi pler

2008-04-13T23:25:00.000+02:00

Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia...

(J.Salvat-Papasseit)

Quan viu son cors

2008-04-06T23:59:00.000+02:00

Quan viu son cors sots un dosser de porpra
e sos cabells flamejants com estel.la,
e els pits pus blancs que neu e flor de lliri,
fui esvaït e quaix fora d’arbitre.

(Francesc de la Via)

Blanca era...

2008-03-30T21:47:00.000+02:00

Blanca era com la neu...
damunt la llarga cabeiera estesa,
corona virginal de flors teixida

(Tomàs Aguiló)

Set dames

2008-03-23T23:32:00.000+01:00

Ja passa la donzella
que els cors fa bategar
(...)
Set dames l'acompanyen,
les més gentils que hi ha...

(Marià Aguiló, L'estrella de l'amor)

Eixida del son

2008-03-16T22:57:00.000+01:00

Ets eixida del son com el mar. Tota humida,
Somriu encar la boca als somnis, dolçament.

(Marià Manent, Matí)

Lla dec anar

2008-03-09T21:31:00.000+01:00

Imatge:Suicide Veil per Jaqueline Vanek

Morta és ja la que tant he amat,
mas io són viu, veent ella morir;
ab gran amor no es pot bé soferir
que de la Mort me pusca haver llunyat.
Lla dec anar on és lo seu camí...

(Ausiàs March, Sisè cant de mort)

Hi aposteu?

2008-03-06T22:30:00.000+01:00

Imatge: Polígon industrial del Port de Sagunt (25/02/2008)
Què en dieu? Núvol o contaminació? Em sembla que, per desgràcia, ho teniu molt fàcil...

En dic sec

2008-03-04T17:45:00.000+01:00

Aquesta setmana passada ha sigut bastant dura per a mi perquè des del darrer diumenge de febrer he hagut de baixar dràsticament el ritme esportiu, i això ha fet que perdera moltes hores en les que abans acompanyava a la meua xiqueta.

I és que el diumenge 24, en acabar una sessió d'spinning –al que ja anava agafant-li el truc--, vaig notar unes molèsties a la part de davant de la cama dreta, d'un pam a pam i mig més avall del genoll. Jo, com que no m'interessava, no li vaig fer gaire cas al dolor incipient i, com cada diumenge, la vaig acompanyar de tornada a casa...fent-hi una caminada de més de 2h de durada.

Clar, al final el dolor era molt més fort i dilluns anava gairebé coix; dimarts, quan vaig anar al traumatòleg, el diagnòstic va ser de tendinitis crepitant, i el tractament a base d'ibuprofè, cremes antiinflamatòries i 10 dies sense spinning.

En fi, que fins a dissabte no vaig poder acompanyar-la de nou al gimnàs, i encara eixe dia vaig haver de tornar-me'n en metro i deixar-la a ella sola de tornada perquè va començar a fer-me mal la cama dreta...però també l'esquerra, en la que sembla que vaig anar recolzant-me per a caminar, i en la que crec que ara se m'ha desenvolupat un altre procés de tendinitis. :(

Bé, almenys despús-ahir vaig poder anar i tornar del gimnàs amb ella...i bé que ho vaig aprofitar, que mig coix però no curro ('manc') ;)

I el seu esguard

2008-03-02T22:46:00.000+01:00

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

(Joan Salvat-Papasseit, La rosa als llavis)

Apagada de llums

2008-02-29T18:05:00.000+01:00

Me l'han feta arribar mitjançant un correu electrònic, aquesta convocatòria, però no sé jo si tindrà gaire èxit, sobretot per les inconcrecions que s'hi veuen, per exemple sobre l'hora, però bé, ací la teniu:

Apagón Mundial el 29 de Febrero de 2008

Oscuridad mundial: En Febrero 29, 2008 desde las 19:55 a las 20:00 horas.

Se propone apagar todas las luces y si es posible todos los aparatos eléctricos, para que nuestro planeta pueda 'respirar'.

Si la respuesta es masiva, la energía que se ahorra puede ser brutal.

Sólo 5 minutos y vea que pasa.

Si estamos 5 minutos en la oscuridad, prendamos una vela y simplemente la miramos y nosotros estaremos respirando y nuestro planeta.

Recuerde que la unión hace la fuerza y el Internet puede tener mucho poder y puede ser aun algo más grande.

Pase la noticia, si usted tiene amigos que viven en otros países envíeselo a ellos y pedirles que hagan la traducción y ajusten las horas.

Immigració

2008-02-28T22:59:00.000+01:00

Vinyeta d'El Roto a El País (28/02/2008)

Contradiccions molt reals i actuals...

Joc online

2008-02-27T22:50:00.000+01:00

Play Games at AddictingGames
Xiques, no voleu jugar-hi i passar-hi una estoneta...? Ara, que també els xics s'hi poden divertir una miqueta, hehehe.

A pitjor

2008-02-26T13:29:00.000+01:00

Escriu Vargas Llosa --l'autor de Travesuras de la niña mala, novel·la de la que vos vaig parlar no fa gaire-- a Política razonable que ha decidit retirar-li el seu recolzament al PP per les seues actituds conservadores reticents amb l'acceptació d'una societat laica i del dret a l'avortament o als matrimonis homosexuals.

Però, ai las!, que ha marxat del foc per a caure-hi en les brases: ara va i resulta que ha canviat el PP per Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit encapçalat per Rosa Díez i que compta entre les seues files a Fernando Savater i Albert Boadella!

Jàs, coca!

[Vist a 20minutos]

Premi "Arte y pico"

2008-02-25T20:23:00.000+01:00

M'he assabentat per un comentari al meu blog que antonio, tot seguint un meme creat per eseya, m'ha nomenat per al Premio Arte y Pico, la imatge del qual teniu a l'esquerra de la vostra pantalla.

És, realment, un premi del que no em considere més mereixedor que els autors d'altres blogs, tot i que antonio el justifique dient-hi que el meu

es un blog que me distrae con sus entradas sugerentes y críticas;

si l'accepte, doncs, he de considerar que és més pel meu 'pico' que pel meu art, cosa amb la que sí que estic totalment d'acord.

En fi, les regles del meme --que arreplegue i traduesc d'antonio-- són:

-Nominar cinc blogs que considere mereixedors d'aquest premi per la seua creativitat, disseny, material interessant i que aporten alguna cosa a la Comunitat Bloguera, sense tindre-hi en compte la llengua en què estiguen redactats.

-Cada premi atorgat ha de tindre el nom de l'autor i l'enllaç al blog per què tots els lectors puguen visitar-lo.

-Cada premiat deu d'exhibir el premi i posar-hi el nom i l'enllaç al blog de la persona que l'ha premiat.

-Premiat i premiador han d'enllaçar al blog d'Arte y Pico (Eseya) per a què tothom conega l'origen d'aquest premi.

-Publicar les regles del premi.

I els meus premiats, que són lliures de seguir el meme o no, són:

-nimue, per Les llunes de Miranda, la millor escritora i amb les millors històries de tot Internet, remarcable per la seua fantasia i originalitat.

-dan, per Centpeus, un fantàstic divulgador científic del qual s'aprenen moltíssims coses de cada dia.

-ainalma, per Malferida pel destí, el blog d'una jove mestra de música que destil·la sensibilitat.

-Jo March, per Noelia Mussol (abans Ella y ella), un blog molt literari ple de sensibilitat...i una gran amiga :)

-Velis, per Velis Nolis, un blog --per desgràcia ja mort-- ple de jocs perversos i suggerents...

Foll d'una dolça metzina

2008-02-24T20:44:00.000+01:00

És quan dorm que hi veig clar;
foll d'una dolça metzina;
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina

(J.V.Foix)

Reflexions

2008-02-23T09:31:00.000+01:00

De fet ja porte un temps pensant-ho, però darrerament encara més.

Estic gairebé decidit a canviar la freqüència de publicació al blog, que cada vegada em costa més publicar-hi diàriament per les circumstàncies personals que ja coneixeu.

Estic donant-hi voltes, sí, però ja vorem si acabe fent-ho o no; si és així, no vos estranyeu de no vore-hi cap nou post algun dia –-o fins i tot en un parell de dies--: no l'hauré publicat per descansar o per manca de temps.

També vos he de dir que en llig, de blogs, cada vegada menys, però no perquè no m'interessen o perquè passe de fer-ho, sinó precisament per eixa manca de temps, i és una cosa que em dol.

Però en fi, la vida i les circumstàncies van canviant i ens hi hem d'acostumar i d'emmotllar-nos-hi.

En campanya

2008-02-22T17:47:00.002+01:00

S'hi nota, que estem en campanya electoral, veritat?

D'esport

2008-02-21T22:29:00.000+01:00

Reconec, i no em costa gens de fer,que darrerament estic tenint molta sort i entre setmana puc estar amb ella molt de temps, sobretot perquè fem junts activitats esportives, tant d'exterior com d'interior.

Entre les exteriors, a banda de les caminades d'anada i tornada al gimnàs d'Alboraia (cadascuna d'elles, d'uns cinquanta minuts per a mi i d'uns vint més per a ella), també fem caminades a pas ràpid d'unes dues hores o dues hores i escaig pel llit del Túria o pel passeig marítim fins arribar normalment al final de la Platja de la Patacona.

També les aturades per a comprar begudes o llepolies --una de les coses d'ella que més em sorprenen-- són als mateixos llocs, així que al final acabes coneixent la gent que t'hi atén, generalment xinesos.Per cert que l'altre dia, al seu barri, una dona ja major que la coneixia li va preguntar si jo era el seu marit; en respondre-li que no, em va demanar a mi perdó per l'equívoc. No li ho vaig respondre, però em vaig quedar amb les ganes de dir-li que no em demanara perdó, sinó tot el contrari, que per a mi això era tot un afalac...

Trobades

2008-02-20T12:39:00.000+01:00

Ahir a migdia i per pura xamba em vaig trobar una ex-companya de treball a un supermercat de València al que no havia anat en la vida, tant perquè està en un altre barri com perquè pertany a una cadena comercial als que no els solc comprar.

Va ser una trobada estranya, perquè, després d'uns breus segons d'indecisió i de sorpresa ("serà o no serà ella? i ací??"), el temps va desaparéixer, comprimint-se i retorçant-se, i pareixia que ens haguérem vist per última vegada el dia anterior i no fa tres o quatre anys.

Aquest fenòmen és una cosa que m'ha passat en més d'una ocasió, no importa el temps que portàrem sense vore'ns les dues persones que hi havíem coincidit; i, tanmateix, en reflexionar-hi no deixa mai de sorprendre'm: de sobte s'han esborrat momentàniament de la conciència les experiències i els records d'anys per a fer-nos tornar a un moment anterior, a un temps en què havíem coincidit amb l'altra persona.

Parlant amb el llenguatge de Microsoft, díriem que ens 'resetegem' i tornem a un punt de restauració anterior...

Candidats

2008-02-19T22:00:00.000+01:00

Imatge de Forges a El País (19/02/2008)

Qui serà aquest, qui? :D

Caducitat de l'amor

2008-02-18T22:55:00.000+01:00

Penseu que realment té data de caducitat l'amor? Jo espere que no...

DERF/Agencia federal de noticias

Aseguran que el amor dura cuatro años

-------------------------------------------------------------------------------------
[14/02/2008 | 06:31 ] Especialistas de una prestigiosa universidad analizaron el sentimiento.
--------------------------------------------------------------------------------------

Determinaron que se caracteriza por ser un "estado demencial temporal". De cuántas personas uno puede enamorarse a la vez.

Georgina Montemayor Flores, de la Facultad de Medicina de la UNAM, la mayor universidad de Latinoamérica, destacó que el amor debe distinguirse del apego y del atractivo sexual, porque el enamoramiento activa sustancias químicas en el cerebro que ocupan todas las neuronas y no se puede sino pensar en el ser amado.

Montemayor, que dirige un grupo de investigación sobre el tema, explicó que cuando un individuo se enamora "se accionan las zonas que controlan emociones, como el tálamo, la amígdala, el hipotálamo, el hipocampo, el giro singulado y las partes del sistema límbico".

Sin embargo, para desilusión de muchos, este estado físico químico también acaba, aseguró la especialista.

"Suele durar un máximo de cuatro años o hasta que aparece otro ser que despierta esa pasión romántica, y sólo pervive el apego o la compañía hacia una persona", afirmó.

A cuántas personas se ama al mismo tiempo
En la medida en que piensa recurrentemente en la misma persona, la condición sicológica del enamorado puede ser comparable "con un estado obsesivo compulsivo", sostuvo.

Ello lleva a Montemayor a concluir categóricamente que "solo se puede estar enamorado de una persona a la vez", al contrario del apego o del deseo sexual.

Pros y contras de estar enamorado
En sus inicios, el amor deviene en una obsesión de tales dimensiones "que las personas dejan de ser productivas (...) de hecho las grandes obras de arte nunca se crearon cuando los autores estaban apasionados, sino después, en el proceso del desamor".

La especialista en anatomía precisó que las personas entran y salen de ese estado de enamoramiento porque el cerebro no podría resistir tanto desgaste si se mantuviera así constantemente.

A su vez, advirtió que el amor romántico "es tan fuerte como el impulso de ingerir alimentos o tener sed, se puede controlar en las primeras etapas, pero una vez activado es imposible detenerlo inmediatamente, aunque es temporal".

En cambio, desenamorarse de una persona se explica en que el cerebro aumenta los niveles de oxitocina, la llamada hormona del apego, "incompatible con la pasión romántica, que se convierte en el cariño familiar", dijo.

Para la experta "el amor tiene un precio. Por principio, se pierde la libertad y también se vuelve dependiente de otra persona, por ello, se debe recordar que el desamor libera".

Somni d'un matí

2008-02-17T20:00:00.000+01:00

El somni d'un matí de primavera
no té paraula i no el podria dir.
Contra tota raó mon cor espera.
L'amor sense l'amor vol reverdir.

(Josep Sebastià Pons)

Els cosmètics de l'amant

2008-02-16T23:44:00.000+01:00

Non tamen expositas mensa deprendat amator
Pyxidas: ars faciem dissimulata iuvat.

"Tanmateix, que el teu amant no trobe les capsetes de cosmètics a la vista sobre el tocador: l'art, quan està dissimulat, afavoreix el rostre." (Ovidi, Art d'estimar III, v.209-210)

[Vist a Et Ego In Arcadia]

Gravetat zero casera

2008-02-15T23:55:00.001+01:00

Funcionarà o serà només un simple truc visual? Què en penseu?

[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Travesuras de la niña mala

2008-02-14T21:51:00.000+01:00

Tot just farà un parell o tres de dies que vaig començar a llegir-me Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa, un llibre que t'hi enganxa de seguida.

L'he descobert gràcies a la recomanació d'una amiga --l'amiga viatgera-- a la que jo també li he fet descobrir altres lectures i altres autors que igual per si sola no haguera trobat o li haguera costat de fer, i en el judici literari de la qual confie.

La veritat és que, en iniciar-ne la lectura, he reconegut de seguida els dos personatges principals: jo em podria identificar perfectament amb el protagonista masculí, el "niño bueno", i ella, la protagonista femenina, la "niña mala", bé podria ser en un 80% dels seus trets la meua amiga, i estic segur que ella també hi estaria d'acord.

Clar que nosaltres dos no compartim història, sinó que la meua amiga seria la "niña mala" de la seua pròpia història, mentre que jo seria el "niño bueno" (hehehe...) de la meua, en la que el paper de protagonista femenina el tindria una "niña preciosa", i no vos en done més pistes...

Tal com Rajoy...

2008-02-13T22:34:00.001+01:00

Vinyeta de Romeu a El País (13/02/2008)

Em sembla que no hi calen gaires comentaris...

Rumors de pilots...

2008-02-12T22:54:00.000+01:00

I a mi que viatjar en avió és una de les coses que més m'agraden...

Vilaweb, 11/02/2008

Coses que poden passar quan anem en avió

Si sou dels qui es posen nerviosos quan pugen en un avió, deixeu de llegir. La Xarxa de Rumors de Pilots Professionals (PPRuNE) és un fòrum en què s'exposen les intimitats laborals dels pilots d'avió, que hi expliquen anècdotes, accidents que s'han evitat per miracle i tot de fets ocorreguts durant les inacabables hores de vol. És, curiosament, un fòrum obert i qualsevol que hi entri pot fer-se una idea de què passa a la cabina mentre els viatgers es miren, tan tranquils, els núvols.L'existència de PPRuNe no és cap secret; fins i tot hi ha periodistes que la fan servir de font per informar de qüestions d'aviació. La naturalitat amb què els pilots parlen de dificultats que farien posar pell de gallina al passatger n'és un dels atractius. I la manera com parlen, una de les curiositats: designen els viatgers amb el terme 'noli autònom' ('self-loading freight'); i els periodistes que demanen informació al fòrum, amb el mot 'rates' ('these rats who work for the rags', 'aquestes rates que treballen pels diariots').

El borinot del divendres

2008-02-11T22:52:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he anat de bòlit ja des de divendres, i el dia que he tingut una mica més de temps lliure ha sigut diumenge a la vesprada, i només perquè a mitjan matí vaig haver d'anar al poble per a un dinar familiar --la tercera celebració del meu natalici ja...i me'n queda encara una!-- i no vaig poder quedar amb ella per a anar-hi al gimnàs i fer després una bona passejada d'un parell d'hores.

Divendres, però, vaig tindre la sort de què gràcies a la celebració de carnestoltes em va quedar el dia lliure i me'l vaig passar gairebé sencer amb ella, amb dinar ràpid inclòs i paperetes per a participar en un sorteig d'una nit d'hotel amb circuit d'spa per a Sant Valentí debades; clar que vaig haver d'assistir a dues classes d'spinning, però mira, tot per estar amb ella.

De totes maneres divendres m'interessava ser-hi perquè volia vore el borinot que se li va acostar fa dos divendres amb la intenció de lligar-se-la, i a qui la setmana passada va deixar ella amb un pam de morros perquè estava parlant amb mi per mòbil --i contant-me la situació-- i va passar totalment d'ell.

La veritat és que el pobre és patètic: de pèl fosc, pell citrina i muscles enfonsats, se li va posar a la cinta de córrer del seu costat i va aprofitar per a entaular-hi conversa; després va pretendre convidar-la a cafè...però no a la cafeteria del gim, on ell no podia fumar, sinó a una altra de fora. Clar que això no li va funcionar, i ella mateixa m'ho contava per telèfon una estoneta després.

Puix aquest divendres hi era una altra vegada, i ella me'l va assenyalar des de la sala on estàvem fent spinning junts. I jo no sé si a més de borinot és bovo o què, perquè, malgrat haver-nos vist eixir junts de la classe i asseure'ns junts a parlar, quan ella se li va acostar per a acomiadar-se --i a sant de què, em continue preguntant jo--, encara li va preguntar si anava a fer una volta sola, i, quan ella li va respondre que no, encara va insistir amb si dinaria sola...i jo gairebé darrere d'ella, esperant-la per a marxar junts.

Però és que a més, amb expressió compungida, segons em va contar ella després, li havia demanat que el perdonara, que feia dues setmanes l'havia enganyada amb la seua edat, que en tenia trenta-nou i no trenta-tres o trenta-quatre com li havia dit anteriorment: jàs, coca!

I mentrestrant jo estava parlant amb un home molt més major que la coneixia només del gimnàs i que la primera pregunta que em va adreçar és si érem parella --pel que sembla no puc amagar els meus sentiments...excepte per a alguns--, i després em va demanar que la tractara molt bé, que era una xicona molt intel·ligent i bona persona.

En fi, supose que el borinot es va tornar verd d'enveja en vore'ns marxar junts, i ja no vull ni pensar en si ens haguera vist passejant junts i a l'hora de dinar també...coses totes dues de les que no donaré més detalls :P

Dues gentils donzelles

2008-02-10T19:33:00.000+01:00

De dues gentils donzelles
el rei d'Aragó n'és pare:
una rosa és la princesa,
un bell lliri n'és la infanta.

(Tomàs Aguiló)

Breu interrupció

2008-02-09T19:47:00.000+01:00

Senyores i senyors telelectors, perdonen la interrupció en la publicació del missatge de hui, però motius 'tècnics' --especialment, de manca de temps-- ens la impedeixen per ara, però continuen atents al canal perquè demà s'hi publicarà el missatge habitual i dilluns el que hauria d'haver anat hui.

Moltes gràcies per la seua comprensió, i fins demà. :)

Prélude du fornication

2008-02-08T17:44:00.000+01:00

Mmmmm...cap músic que m'interprete aquest pentagrama? Pel que sembla és un preludi... :P

[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Esperant-hi

2008-02-07T22:09:00.000+01:00

Des del dia del meu natalici tinc la sensació de què la meua vida s'ha accelerat i que gairebé no entre a casa més que per a dormir i poc més.

D'altra banda, estic distret i, mentre els peus em van per uns viaranys, el cap em va per uns altres; estic i no estic, i no veig coses que potser hauria de tindre en compte. A estones estic exultant, en altres aixafat per unes paraules a les que igual els he donat massa voltes després i no volien dir realment allò que jo hi havia entés.

I sobretot, sobretot, voldria estar sempre amb ella, no haver de separar-me'n a una hora determinada i que no hi hagueren tants destorbs. Parlem durant gairebé cinquanta o més minuts a primera hora del matí; entre dos i tres quarts d'hora a mitjan matí i un altre cap a migdia, mentre que al vespre ens veiem i a la nit ens enviem entre quatre i sis missatges al mòbil...i tot això diàriament!

I encara no en tinc prou, i la nit se'm fa llarguíssima tot esperant el matí per a tornar a parlar-hi i començar el cicle de nou mentre torne a llegir una volta i una altra el seu darrer missatge de la nit:

Bona nit i fins demà; estaré esperant sentir la teua veu.

Jo també, bonica.

Elogi del vi

2008-02-06T23:09:00.000+01:00

No en sé la raó, però m'abelleix ara repetir aquest fragment del brindis del premi Nobel espanyol C. José Cela en la seua conferència Elogio del vino, en la voz de muchos y muy verdaderos sabios:

”Brindo por la Ilíada y la Odisea, por cuyas páginas corre a raudales ; brindo por el pretor Novello Torcuato, alias Tricongius, quien ante el emperador Tiberio acertó a beberse tres congios de vino –algo menos de una arroba--, casi sin respirar; brindo por las mozas cantadas por Juvenal, que se rociaban con vino y comían todas las ostras que encontraban;brindo por quienes cuidan la vid, vendimian las uvas, crían el vino, lo escancian y se lo beben, y brindo por San Jerónimo que en el siglo IV supo decir, poco importa con qué suerte de complacencia, que el vino y la juventud son el doble incentivo de la voluptuosidad...Porque el vino nos da la libertad, también brindo con vino por el vino, por todos ustedes y por su siempre bien dispuesta compañía.”

Al Cèsar...

2008-02-05T22:35:00.000+01:00

Vinyeta d'El Roto a El País (05/02/2008)
I és que els bisbes espanyols també han entrat en la campanya electoral darrerament...

Tancament d'un blog

2008-02-04T23:20:00.000+01:00

Tot en començar aquest cap de setmana tancava un dels blogs amb més qualitat literària i artística de la catosfera, Les llunes de Miranda.

La nimue, la seua autora, ha plegat, i ho ha fet per unes raons extraliteràries que ella explica però sense explicar realment al seu darrer post, i que als seus acèrrims seguidors no ens acaben de convéncer perquè nosaltres només hi veiem literatura en el seu estat més pur; ella, però, tindrà ben clares les seues raons i nosaltres haurem de respectar-les.

Però la seua obra i els seus fills literaris, eixos personatges originals que la fan tan diferent, es quedaran a la nostra memòria, i potser, potser un dia la facen tornar a publicar ací els seus escrits, i eixe dia nosaltres estarem esperant-la per a acomboiar-la amb els nostres comentaris, però, sobretot, llegint-la.

Torna, nimue, torna ben prompte si és que finalment acabes per anar-te'n ara...

Si la despullava

2008-02-03T20:02:00.000+01:00

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
--ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després

(Joan Salvat-Papasseit)

800 anys de Jaume I

2008-02-02T01:11:00.000+01:00

Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. (Jaume I, Libre dels feyts, 5)

Ai Campitos, Campitos...!

2008-02-01T00:12:00.000+01:00

Ací teniu una bona mostra de la prepotència dels pperos blavencians, posada en manifest despús-ahir pel programa Caiga quien caiga i centrada en la persona del President de la Generalitat, Francisco Camps...

[Vist a 20minutos]

Pregunta de sobres

2008-01-31T00:33:00.000+01:00

Vinyeta d'Erlich a El País Digital (27/01/2008)

Encara no és el cas --ei, no comenceu a imaginar res!--, però em va fer gràcia en vore-la...

Natalici

2008-01-30T00:44:00.000+01:00

I una vegada més es repeteix l'efemèride, però enguany d'una manera agradablement diferent, preludi d'un nou gir --el definitiu?-- en la meua vida...

Onze paraules

2008-01-29T21:49:00.000+01:00

Un missatge rebut al telèfon mòbil, un senzill sms amb unes poques paraules i et canvia el dia, i, ja posats, la vida.

Un primer missatge de bon dia a les 8:12h al que repliques immediatament amb una telefonada que s'allarga gairebé cinquanta-sis minuts parlant-hi de tot, dels moments viscuts la vesprada anterior, dels sentiments mutus, de les pors, dels desitjos, de les complicacions actuals i de les perspectives de futur...

Bromes, rises, moments íntims de confessions, paraules que fan companyia mentre va passant el temps i que esvaeixen els temors.

Un acomiadament fins després, un a reveure amb ganes de què siga ben prompte i maleïnt que no haja arribat ja el moment de la trobada.

I ja a les 10:07h, un poc abans de la telefonada promesa i diferida, arriba el missatge: onze paraules comptant-hi els pronoms apostrofats, només onze...però quines onze!

Saps? Em fas sentir feliç i contenta, i t'ho agraesc.

En necessitaríeu més, vosaltres?

'Currículum ocult'

2008-01-28T21:24:00.000+01:00

Si més no, una de les coses bones que té l'enamorament és que gairebé no et cal ni anar al gimnàs per a estar en forma i cremar greixos.

I és que aquests dies vaig de bòlit entre treball, gimnàs i quedar-hi, ja que, a més, solc anar o tornar a peu per a vore-la, o les dues coses, i això representa també bastant d'exercici perquè en metro és una distància de tres estacions. Sí, tampoc no és que siga gaire per a allò a què estic acostumat a fer en estiu, però ara dorm unes 5h-5:30h diàries, estic dempeus abans de les 7h i el primer i únic menjar del dia fins a hora de sopar és a les 10h del matí, així que ja em direu.

Clar que de vegades ni el menjar em cal perquè ella m'ompli tant que m'oblide de les necessitats del cos, i ni del cansament ni del menjar me'n recorde.

Són els efectes secundaris de l'enamorament, el 'currículum ocult' que en dirien alguns...

Fulgent carícia

2008-01-27T12:58:00.000+01:00

...l'astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia.

(Joan Maragall, Soleiada)

Compte amb la veu!

2008-01-26T17:38:00.000+01:00

Compte amb què feu si vos cal tindre un bon volum de veu... ;)

Per cert, que les joguines de les que es parla en aquest article podeu trobar-les ací.

Los orgasmos no te hacen perder el tono
20MINUTOS.ES. 26.01.2008 - 12:37h

La última profesora de canto del programa Operación triunfo, emitido por Telecinco el pasado año, ha afirmado en el programa Pink TV que el tener un orgasmo antes de una actuación no provoca la disminución del tono de voz.

Edith Salazar, comenta en tono humorístico ante los presentadores, que las palabras del cantante Christian, que han sido repetidas por Bustamante, no son del todo ciertas.

"No se pierde el tono, se pierde potencia física, lo cual puede provocar la perdida de volumen por el cansancio", aseguro la cantante.

A los toreros también les puede pasar

Durante su intervención en el programa, Edith destaco que el cantar es un trabajo que se hace con todo el cuerpo como el torear y que el perder potencia física puede pasar factura a la hora de enfrentarse al toro o al público.

Entre risas, Edith reconoció que es bueno practicar sexo en la vida, pero "no pegarse el polverío de la vida antes de cantar".

Angelina Jolie disfruta del sexo en público

Durante la sección "No me toques el juguetito", la presentadora también quiso hacer un inciso y comento que la pareja de actores formada por Angelina Jolie y Brad Pitt son muy partidarios de usar estos útiles para aumentar su relación.

"Hablando de vibradores sin cables, es sabido por muchos que Angelina Jolie y su marido los usan bastante. Cuando asisten a galas y fiestas ella lo lleva puesto mientras Brad le da al mando cuando le viene en gana, así sale ella siempre tan sonriente", comento Deborah.

Dodge Avenger

2008-01-25T00:07:00.000+01:00

M'encisa, aquest anunci, i és que la unió entre la imatge i la música de Deep Purple, la cançó Smoke on the water, és perfecta...

Concentració

2008-01-24T15:26:00.000+01:00

Quan varen reconstruir el teatre romà de Sagunt, la veritat és que no em va fer gens de gràcia, però això de desfer-lo del tot ara i deixar-lo com abans...

I, per cert, ¿quin 'abans'?

Manifest ací.

Amor telefònic

2008-01-23T22:51:00.000+01:00

Imatge: Late night phone calls, per dbracken (2006)

Estic descobrint en carn pròpia que els qui més beneficis trauen de l'amor són les companyies de telefonia, sobretot les dels mòbils.

Res de campanyes publicitàries per a Sant Valentí, res de merchandising de pel·lícules o de personatges pseudoromàntics, no; la realitat és molt més crua i dura: els grans beneficiaris dels nostres sentiments tenen noms i cognoms de multinacionals: Movistar, Vodafone, Orange, etcètera.

I ho dic jo que, fa exactament una setmana, ja portava unes despeses telefòniques de...66€! De fet no m'he atrevit a vore quants diners porte ja gastats des d'aleshores, però tenint en compte que, a banda dels tres o quatre sms diaris i d'una o dues telefonades, he estat parlant-hi cinquanta-quatre minuts d'una tacada un dia, i una hora i quart un altre, puix ja tremole esperant-ne la factura...

Se jodan

2008-01-22T14:01:00.000+01:00

Vist a un aparcament públic de València...

La veritat, però, és que jo li llevaria el pronom reflexiu i m'oferiria per a ajudar-les-hi >;)

Mans llargues

2008-01-21T11:32:00.000+01:00

Hui torna a ser com dissabte a València, ja que demà és Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat i, òbviament, dia festiu local; i jo, per una afortunada casualitat, demà tindré el dia lliure també, així que serà la primera vegada en molts anys que puga aprofitar aquest dia, i pense fer-ho dinant amb la meua xica, que dissabte va marxar de pont amb la seua família.

Aquesta nit no sé si eixiré de marxa amb els amics perquè igual hi ha poca gent a causa precisament del llarg pont que han pogut fer alguns --i tampoc jo vull gitar-me tard, que demà vull estar en plena forma--, però allò que sí que hi ha és un sopar a ca d'un d'ells, de manera que a migdia hauré de fer una mica de sesta, que anit em vaig gitar tard i hui m'he alçat prompte.

D'altra banda, supose que l'estrella del sopar seré jo per una cosa que va passar dissabte quan ja havien marxat gairebé tots a dormir i només ens vam quedar a la discoteca dues parelles.I és que a prop de nosaltres hi havia un grupet d'un xic i dues o tres xiques bastant joves, una de les quals es va dedicar a tocar el cul a tothom --tant a xics com a xiques-- d'amagat.

La primera vegada em va agafar de sorpresa, però a la segona no, ja que m'hi vaig estar atent i la vaig vore en acció.Total, que me'n vaig anar directe cap a ella amb les dues mans per davant i em vaig penjar de les seues mamelles uns bons segons, oferint-li un massatge de franc que segur que no oblidarà en bastant de temps, alhora que li deia "Y ahora vuelve", mentre sentia com alguna xica, veient-ho tot, exclamava "¡Se lo merecía!".

La resta de la nit ja s'hi va quedar més tranquil·leta, però jo juraria que amb cara de satisfacció... ;)

I les meues dues amigues, al·lucinades.

El límit més pur

2008-01-20T17:32:00.000+01:00

L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.

(Martí i Pol, Cançó [L'arrel i l'escorça])

Mort de Bobby Fischer

2008-01-19T12:24:00.000+01:00

D'ell, jo només em quede amb la seua faceta de geni dels escacs, les partides del qual podeu seguir --i estudiar!-- online ací.

Vilaweb, 19/01/2008

Es mor Bobby Fischer, l'escaquista perseguit per la Casa Blanca
De personalitat rebel, va viure els últims anys refugiat a Islàndia

Bobby Fischer, el campió mundial d'escacs nord-americà que es va rebel·lar contra el seu país, s'ha mort de malaltia als seixanta-quatre anys. Considerat un geni, se li atribuïa el mateix nivell d'intel·ligència que a Albert Einstein, tot i que en els últims anys va patir problemes mentals. Campió del món entre 1972 i 1975, Fischer vivia a Islàndia, país on havia demanat asil polític tot fugint d'una ordre de busca i captura de la Casa Blanca.

El govern del seu país el perseguia per haver-se atrevit a jugar a Iugoslàvia l'any 1992, tot violant l'embargament que pesava contra aquest país. Els cinc milions de dòlars que li havia ofert el govern nord-americà a canvi de no viatjar-hi no van aconseguir persuadir-lo.

Fischer fou un jugador coherent amb els seus principis i va rebutjar ofertes milionàries per fer partides que col·lidien amb les seves idees. Sempre va refusar que se l'utilitzés políticament. En una ocasió, va aconseguir de Fidel Castro el compromís de no utilitzar-lo com a arma política en un torneig que va tenir lloc a l'Havana, el 1965. Alguns dels qui l'havien vist en acció havien comparat el seu joc amb escoltar una simfonia de Beethoven.

De personalitat controvertida, la part més fosca de l'escaquista foren un antisemitisme profund i, en els últims anys, el seu suport explícit als atemptats de l'11 de setembre a Nova York, que li van guanyar nombrosos enemics.

Tetris

2008-01-18T00:33:00.001+01:00

Fa una partideta? Però com a jugador o com a part del joc? Escolliu vosaltres mateixos...

Forasters (aka cuneros)

2008-01-17T11:41:00.000+01:00

Vinyeta d'Ortifus al Levante-EMV (16/01/2008)

Ara va i resulta que tota aquesta patuleia ppera, la majoria dels quals són forasters, li recriminen falsament a Fernández de la Vega, que es presenta pel PSOE-PSPV a València, no ser valenciana.

I té collons que ho diga gent com el propi Zaplana, murcià que va guanyar la batllia de Benidorm gràcies a un cas de transfuguisme i que, després d'omplir-se les butxaques com a President de la Generalitat Valenciana, haja passat a Madrid i s'hi haja quedat a fer carrera...

Gàrum

2008-01-16T00:49:00.000+01:00

Un nom molt escaient per a una xarcuteria: el de la salsa romana més popular a la seua època, el gàrum.

Prioritats

2008-01-15T10:46:00.000+01:00

Tinc la impressió que darrerament passe menys temps cada dia davant de l'ordinador, però és que la meua vida està fent un gir i això fa que ara tinga noves prioritats...i nous maldecaps, clar.

Sempre m'ha agradat tindre el control de la situació, saber on estic, com hi he arribat i per què, i, sobretot, tindre clares les vies d'eixida: ni als trens ni als avions em voríeu mai al seient interior, sinó sempre al de la part de fora, al costat del corredor, perquè, si no, em sent com empresonat, engabiat pels desconeguts que m'envolten; i al cotxe o al bus, ben recte al seient, i en el primer cas al seient del costat del conductor, si és possible.

Ara, en canvi, cada dia estic sense estar, no sóc jo el qui porta les regnes de la meua vida, sinó que sovint estic a l'espera de si podem quedar o no, i quan, i fins a l'últim moment pot sorgir alguna complicació, així que gairebé em sent com si estiguera vivint al moment, sense poder preveure les coses amb l'antel·lació --o potser vosaltres en diríeu planificació-- a què estava acostumat.

Clar, ara no sóc jo només, i, quan en són dos a decidir, les coses són més complicades. Però això jo ja ho sabia, i no me'n penedesc; ha anat venint tot sense buscar-ho, però benvingut siga. I la meua prioritat ara és ella...i per molt de temps que així siga!

'Estratègia' electoral

2008-01-14T00:28:00.000+01:00

Vinyeta d'Ortifus al Levante-EMV (13/01/2008)

I ni així, perquè, encara que es vestisca de seda, la mona mona es queda...

No puc dormir

2008-01-13T11:42:00.000+01:00

No puc dormir soleta, no.
Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

(Anònim, a.1429)

Problema ètic

2008-01-12T16:22:00.000+01:00

Hui, un problema ètic que em planteja el que acabe de llegir als periòdics del dia: han fet ben fet en anul·lar el matrimoni --ja consumat-- entre els dos bessons britànics que ignoraven la seua identitat? No és un prejudici cultural que en aquest cas aïllat i extraordinari podria haver sigut omés?

Vistes les circumstàncies, jo hauria sigut més indulgent...

Avui, 12/01/2008

Es casen sense saber que eren bessons
Redacció

L'Alt Tribunal de Londres ha anul·lat el matrimoni entre dos bessons britànics que van ser separats poc després de néixer i que es van casar sense saber que eren germans. El cas, publicat ahir pel diari Evening Standard, es va conèixer a través de Lord David Alton, que va defensar davant del Parlament, en condició de membre de la Cambra dels Lords, "el dret dels fills a conèixer la identitat dels seus pares biològics".

Els bessons, dels quals no ha transcendit cap dada personal, van ser separats poc després de néixer i cap de les dues famílies adoptives els va informar que tenien un germà o una germana. Segons va explicar Lord Alton, "es van conèixer anys després i van sentir una atracció inevitable". La parella no es va assabentar del seu parentiu fins després d'haver consumat el matrimoni.

Aquest cas veu la llum pública dies abans que la Cambra dels Lords hagi de votar -ho farà dimarts- el projecte de llei que permetrà a mares solteres i parelles del mateix sexe sotmetre's a tractaments de fecundació in vitro. Per Lord Alton, aquesta problemàtica es pot agreujar amb l'ampliació dels supòsits de reproducció assistida si es continua sense donar informació als fills sobre els seus orígens biològics.

Aquells anys...(i 2)

2008-01-11T00:25:00.000+01:00

Recordant-hi un dels personatges que més bon record ens va deixar en una de les escenes més memorables de la sèrie...

Desmesura cortesana

2008-01-10T00:18:00.000+01:00

Levante-EMV, 08/01/2008

Desmesura cortesana
Rafael Torres

Pedir medida en un país tan tradicionalmente desmesurado puede resultar ocioso. Pero peor es renunciar, por impotencia, a ello, sobre todo si la desmesura cae a chorros, en catarata amenazadora, desde lo alto. La desproporcionada celebración del septuagésimo cumpleaños del Rey, recargada hasta el paroxismo de toda suerte de cimborrios no ya apologéticos, sino hasta hagiográficos, ha conseguido, como todo exceso, transmitir la impresión contraria que el mundo cortesano (fuertemente apoyado en esta ocasión por el PSOE y por el Gobierno) pretendía, una impresión de debilidad tan grande que ni siquiera se corresponde con la evidente debilidad actual de la monarquía.

Cuando un presidente o un jefe de Estado cumplen años, lo cual le sucede por suerte y por desgracia a todo el mundo, se le felicita y asunto concluido, que ya se encargarán sus allegados, parientes y amigos de regalarle corbatas, petacas forradas de cuero, pitilleras de plata o lo que estimen conveniente. Pero cuando se aprovecha la ocasión para lanzar toda una campaña de publicidad y mercadotecnia para ensalzar su figura elevándola sobre la del resto de los mortales, elevándola hasta rebasar la línea del cielo que delimita los predios del santoral, entonces es que algo no funciona, cuando menos el decoro cívico que ha de presidir la relación de los gobernantes con los gobernados.

Cuando además, cual ha sucedido en las últimas semanas, se usa la aparente afección al monarca y al régimen que representa para adjudicarle las heroicidades, las virtudes y los triunfos que pertenecen al común, y se usa encima como desagravio y como trompetería amenazante contra los que disienten razonada y razonablemente de la forma de Estado que encarna, entonces la desmesura se instala más allá de lo pueril, en los confines de la burla a la inteligencia de los ciudadanos. Los Reyes Magos le han traído al Rey, al parecer, el carbón de los aduladores.

In memoriam (III)

2008-01-09T00:05:00.000+01:00

Sunt aliquid Manes: letum non omnia finit,
luridaque euictos effugit umbra rogos.
(Prop. Carm. IV, 7, 1-2)

Balanç

2008-01-08T10:43:00.000+01:00

Aquest, la veritat és que ha sigut un nadal molt atípic, molt bo en alguns aspectes i millorable en uns altres.

Per a començar, només he passat dos dies al poble, i la resta m'he estat a València, i ni per Castelló he eixit cap nit, tot i que tinc l'excusa de què, l'única nit que hi havia quedat, el meu amic estava gripós i va acabar per no eixir, amb la qual cosa vaig decidir no moure'm de València.

La Nit de Cap d'Any va ser una de les més fluixes que he viscut, sobretot perquè als locals --i, sobretot, a la discoteca-- l'ambient i la gent no eren els de sempre; en canvi, la Nit de Reis va estar molt bé, així que l'una va compensar en certa manera l'altra. I el dia de Reis vaig anar per primera vegada a la fira de Nadal amb uns amics i amigues, i tornava a casa a les 10h de la nit.

La millor cosa de totes, però, és el regal anticipat de nadal que vaig rebre en quedar-hi, i, encara que per diverses circumstàncies ens hi hem vist menys del que esperava, cada dia parlem i ens enviem sms, així que el contacte és permanent...tot i que, per a mi, no n'hi ha mai prou ;)

Dilema

2008-01-07T18:05:00.000+01:00

Potser ara ja sí que és hora de certes preguntes, ¿no, nimue? :P

"Què augmenta més la càrrega d'una persona, el coneixement o la ignorància?" (Brian Herbert i Kevin J. Anderson, «Dune, la Casa Corrino»)

Veritat

2008-01-06T15:39:00.000+01:00

XXVI
Què és la veritat?
Qui sap si tu, tal volta tu
o també tu...

(S.Espriu, Setmana Santa)

Nous horaris

2008-01-05T03:31:00.000+01:00

Vinyeta d'El Roto a El País (03/01/2008)
I és que tota aquesta patuleia eclesiàstica torna a estar en peu de guerra, ells, que haurien d'estar predicant-hi la pau i l'amor!

Aquells anys...

2008-01-04T00:27:00.000+01:00

Uuuuhhhmmm, un vídeo per a recordar aquells anys...

SGAE=$$$$ (i 2)

2008-01-03T12:28:00.000+01:00

I continuant amb el tema dels lladres de la SGAE...

Article d'El País (03/01/2008)

Los usuarios exigen la retirada de productos con sistema anticopia
La AI y la AUI han escrito una queja conjunta en la que piden la revisión de las cuantías del canon digital

La Asociación de Internautas (AI) y la Asociación de Usuarios de Internet (AUI) han solicitaron la revisión de las tarifas fijas propuestas por el Gobierno para el canon digital y exigieron la "inmediata" retirada del mercado de productos originales susceptibles de copia privada con un sistema anticopia incorporado, según un escrito dirigido al Consejo de Consumidores y Usuarios, al Ministerio de Economía y al Defensor del Pueblo.

Ambas asociaciones calificaron de "desproporcionado" el sistema mediante el cual se establecerá la determinación de las cuantías del canon digital. Según su petición, será "necesario" que la Orden Ministerial que fije las cantidades del canon digital prevea expresamente un sistema proporcionado a los precios de la tecnología digital y, especialmente, a su evolución a la baja en el mercado.

Además, pidieron reforzar la Orden Ministerial del artículo 25 de la Ley de Propiedad Intelectual. A su entender, los productos que conlleven el ejercicio del derecho a la copia privada deberán de ser retirados del mercado si son distribuidos con medidas tecnológicas de protección o sistemas anticopias.

"De esta manera, los usuarios podrán hacer uso de su legítimo derecho a la copia privada y por el que previamente han pagado una tasa o canon", señalaron. Las asociaciones solicitaron también contar en la misma orden con la excepción de la obligación de pago de la compensación para empresas y Administraciones Públicas.

Por último, la AI y la AUI reclamaron la colaboración por parte del Consejo de Consumidores y Usuarios en el asesoramiento relativo al canon digital para conseguir una mayor protección de los usuarios de esta tecnología.

SGAE=$$$$

2008-01-02T13:13:00.000+01:00

En estas fechas de paz y amor la SGAE te recuerda que a partir de 2008 todo lo relacionado con la Navidad lleva canon. ¡Gracias a todos y Feliz Año!. (SMS d'actualitat)

I la veritat és que sí, que aquests malparits van a fer-se encara més rics a costa nostra, botant-se el nostre dret constitucional a ser considerats innocents mentre no es demostre el contrari; ja només els falta gravar també els fulls de paper i els llàpissos, bolígrafs, etc., perquè també poden ser instrument de còpia.

Jo, de moment, he estat buscant llocs de fora on poder comprar sense pagar-los res a aquests lladres tecnològics i he trobat aquests dos llocs, que semblen ser els més coneguts:

Del darrer tinc referències de gent que els ha comprat coses, i en 48h ho han tingut a casa, així que, si no voleu subvencionar la patuleia de la SGAE, ja teniu dos llocs on acudir-hi...

POST nº 1000!!

Cap d'Any

2008-01-01T12:51:00.000+01:00

Foto: Étangs de Commelles (24-12-2007), per Etienne Cazin aka Panoramas

Que aquest nou any comence i continue tan bé que a cada dia que passe estigueu esperant amb ànsia l'endemà per vore què de bo vos portarà el dia...

Adéu, 2007!

2007-12-31T01:19:00.000+01:00

Vinyeta de Forges a El País (29/12/2007)

On ets?

2007-12-30T13:49:00.000+01:00

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?

(V.A.Estellés, No escric èglogues)

Jocs antics

2007-12-29T04:43:00.000+01:00

Algú de vosaltres ha jugat a aquests jocs amb el seu nou look...? :P

[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Per ella

2007-12-28T00:01:00.000+01:00

Foto de Benazir Bhutto (27/12/2007) -- AFP
No ho aconseguiran! Que amb ella no mora també la seua idea!

Moments

2007-12-27T10:17:00.000+01:00

Hi ha ocasions en les que el temps et passa volant i ni t'adones d'allò que passa al teu voltant.

Esteu parlant sense parar, mirant-vos als ulls l'un a l'altre, i no importa ni on esteu ni la gent que va i ve.

Tant és que siga un dissabte a la nit, després d'un sopar gairebé íntim perquè estàveu sols a la zona de no fumadors, i que ara estigueu a un cafè ple de gom a gom; l'atzar vos ha fet trobar-hi de seguida una tauleta buida --l'única!-- arraconada on poder fer-vos les vostres confidències amb la seguretat de no ser molestats pels qui entren i ixen o porten copes a uns i a altres.

Només hi ha un moment en què vos interrompen per a demanar-vos una cadira que vosaltres teniu desocupada; després, quan aneu a marxar, veieu que la cadira torna a ser-hi, però cap dels dos s'ha adonat de quan l'han tornada.

La veritat és que sí, que hi ha ocasions en les que el temps et passa volant i ni te n'adones...

Explotacions

2007-12-26T12:30:00.000+01:00

Ara, pel que he llegit als periòdics, sembla que Joseph Ratzinger es va posar ecologista a la Missa del Gall i va denunciar l'explotació egoïsta que dels recursos de la Terra fa l'home.

Doncs bé, ¿quan denunciarà l'explotació egoïsta que de les creences de l'home fa i n'ha fet l'organització de la que ell és el cap?

Perquè encara ara, i com es desprén de la seua darrera encíclica del 30 de novembre, Spe salvi, ni la democràcia li és acceptable si no se sotmet a les 'lleis de Déu', de les que ell, per cert, és l'intèrpret màxim...

Parlem-ne, doncs, d'explotacions i d'explotadors, si així ho vol.

Bon Nadal

2007-12-25T11:50:00.000+01:00

Bon Nadal a tothom, i sigueu bons...bé, segons amb qui... >;)

Competència escaladora

2007-12-24T19:07:00.000+01:00

Al grassonet de roig que es dedica a escalar balcons li estan eixint uns durs competidors, almenys a Vila-real, i augmentant-ne el nombre cada any...

No estalviïs el bes

2007-12-23T14:00:00.000+01:00

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

(J.Salvat-Papasseit, Mester d'amor)

Vetllant-hi armes

2007-12-22T13:42:00.000+01:00

Go on, go on, leave me breathless
Come on... (The Corrs, Breathless)

Ja ha començat el compte enrere, i, com podria dir-se, estic vetllant-hi armes mentre espere l'hora de vore'ns i anar a sopar.

Bé, de fet vaig començar-hi anit o, més ben dit, aquesta matinada, que, tot i estar passant-m'ho molt bé, quan van tancar els locals del Carme a dos quarts de quatre vaig marxar directament a casa i no vaig anar-hi a cap discoteca perquè hui volia alçar-me descansat i en plena forma, sense cap malestar per alguna imprudent copa de més.

La prioritat era, i és, el sopar d'aquesta nit, això ho tenia ben clar, i no me'n penedisc.

Go on, go on, come on leave me breathless
Tempt me, tease me

Vestits de 'posar i treure'

2007-12-21T00:34:00.000+01:00

Doncs jo me'n demane un per a regal: l'últim, si és possible... >;)

[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Fanatisme religiós

2007-12-20T00:08:00.000+01:00

Vinyeta d'El Roto a El País (13/12/2007)
Si fins i tot la mutawa o policia religiosa (!!) saudita no deixa de pressionar a fi que al seu país no es venguen samarretes del F.C. Barcelona amb la creu de Sant Jordi al seu escut...!

RoadkillToys

2007-12-19T01:11:00.000+01:00

Heus ací els nous models de peluix per a regalar aquest nadal als menuts de la casa: els Roadkill Toys o ninots que reprodueixen animalets atropellats amb tota mena de detalls...

[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Després del temporal...

2007-12-18T19:54:00.000+01:00

Quina setmana més horrible que he deixat enrere i quina de bona que ha començat des del cap de setmana!

Tant divendres com dissabte m'ho vaig passar genial:

Primer, divendres vaig tornar després de molt de temps a Club 100 (abans Le Club / 100 Guineas / Barraca Bar / Kypros), al Passeig de l'Arbereda, i no només hi vaig trobar un ambient que em va tornar a agradar, sinó també a una de les cambreres que ja coneixia de Dreams, a la zona d'Aragó, que en acabar allà se'n ve ací a treballar.

Després, dissabte, a més de celebrar el natalici d'un amic amb un bon sopar a la Cerveseria Xúquer de Xirivella, vam passar la nit a Gasoil, a la zona d'Aragó, i després a la zona VIP de Rumbo 144, a Blasco Ibáñez, fins a quarts de set de la matinada, amb entrada i copes gratuïtes ;)

El millor de tot, però, és que ahir vaig concretar --i hui l'he confirmada-- una cita per a sopar dissabte a la nit (si mentrestant no passa res d'estrany) i per a després eixir de marxa pel barri del Carme, el meu lloc favorit, i ensenyar-li'l. I sabeu amb qui hi he quedat? Doncs sí, amb ella...

P.D.: I sí, li vaig regalar les espelmes ;)

Judici a Aznar

2007-12-17T19:51:00.000+01:00

Home, no sé si serà fer-ne un gra massa demanar que jutgen a Aznar per la seua participació a la guerra d'Iraq, però sent ell com és, no deixaré de riure cada vegada que veja en algun lloc la seua imatge engabiada, la plantilla de la qual podeu descarregar d'ací en format .pdf per a usar-la amb esprai.

Com podreu vore-hi, tot això ho organitza una "Plataforma Juicio a Aznar" que no només té un lloc web sinó també un blog, i el manifest de la qual, que comença amb aquestes paraules,

Durante la primera mitad del año 2003 los españoles se movilizaron como nunca lo habían hecho para detener una guerra injusta, ilegal y amparada en mentiras, como se ha demostrado posteriormente. Con el apoyo del Partido Popular, José María Aznar, que entonces era Presidente del Gobierno español, decidió asumir el protagonismo a favor de esta guerra, dando la espalda a lo que exigía la ciudadanía en las calles y en las encuestas.

el podreu trobar complet en aquesta pàgina.

I ara, a fer famosa la imatge d'Aznar engabiat!

Carnalitat

2007-12-16T17:45:00.000+01:00

II
Can fuy gran e senti del mon sa vanitat,
comense a far mal e entre en peccat,
ublidant Deus glorios, siguent carnalitat...

(R. Llull, Lo desconhort)

Desastre

2007-12-15T19:35:00.000+01:00

Quin desastre! No en sé la raó, però des del mateix moment de la publicació ahir del darrer post que al Firefox tinc problemes per a vore-hi el meu blog: tot se n'ix dels seus marges i la maquetació sembla un caos, amb fotos per ací, text per allà, i la columna lateral baix i no al costat.

Sé que no és un problema de plantilla perquè amb un altre navegador, l'Opera, comprove que no hi ha cap problema, així que hauré de fer-hi altres comprovacions, o bé esborrant el maleït post o bé retocant la plantilla i ampliant-ne la resolució de 800px a 1024px d'amplària, o bé passant a la versió nova de blogger, amb la qual cosa crec que perdria tots els comentaris anteriors i em suposaria també tota una feinada per a refer-ho tot.

Clar que, què podria esperar, si aquesta sembla la mea setmana negra: dimecres a migdia se'm trenca la branca d'unes ulleres de sol que em van costar 17.000 ptes; a l'endemà de matí se'm despenja la persiana gran del balcó i se m'hi queda bloquejada l'eixida fins que cride algú per a reparar-la; i ara, açò. I encara em queden hui i demà, d'aquesta setmana negra, per a esperar-ne qualsevol cosa més... :(

P.D.: Per fi, sembla que ja ho he sol·lucionat...però només això del blog (diumenge 16).

Suspensió independent

2007-12-14T00:29:00.000+01:00

Ja ho sabeu: el nou Nissan Pathfinder té la suspensió del davant independent...

[Vist a FlickLife Videos]

L´antisemitisme espanyol

2007-12-13T00:27:00.000+01:00

Imatge: Cremada de llibres per part dels nazis (1933)

Article d'opinió de hui al Levante-EMV:

L´antisemitisme espanyol
RAFAEL RAMOS*

La plaça de l´Òpera de Berlín és el cim de la Carrasqueta. Si el 10 de maig de 1933 es va fer tristament famós per la crema, per part dels nazis, de 20.000 llibres antialemanys (amb obres de Freud, Proust, Wells, Mann, London...), el 9 de desembre de 2007 passarà a la història com el dia que el PP va tallar les emissions de TVC al sud valencià. Com en el cas alemany, la censura, la injustícia i l´opressió es disfressen de legalitat, mentre els mitjans del règim amplifiquen la versió oficial i silencien les veus discordants.

Si la comparació us sembla desproporcionada, recordeu la broma de Sigmund Freud a un periodista de l´època: que tal fenomen era un avanç en la història humana, ja que «en l´Edat Mitjana m´haurien cremat a mi». No es devia imaginar que les seues paraules eren premonitòries. Els qui van començar botant foc a les idees dels jueus van acabar incinerant els jueus mateixos. Què precintaran en el futur els qui ara tanquen els repetidors?

Diguem-ho clar: l´Espanya contemporània està assignant als catalans el mateix rol de boc emissari que tenien els jueus a l´Alemanya dels anys 30. Com que els reis catòlics ja es van encarregar d´expulsar els jueus fa cinc-cents anys, han de ser Catalunya i la llengua catalana els dimonis contra els quals es construeix i es cohesiona la nació espanyola. El nacionalisme espanyol menysprea (i, en secret, admira) la catalanitat, tal com el nazisme feia amb la intel·lectualitat jueva. L´anticatalanisme és, ni més ni menys, l´antisemitisme espanyol.

Algú dirà que aquestes afirmacions són exagerades, que no tots els espanyols són anticatalanistes, i que ningú no ha reclòs els catalans -de moment- en camps de concentració. Certament. Però el fet és que el PP ha pogut dur a terme impunement la seua crema de llibres particular, amb la passivitat còmplice del PSOE. L´esquerra espanyola -el nacionalisme espanyol d´esquerres-es cuidarà molt que l´acusen de sionista/catalanista i, en el millor dels casos, es mirarà el linxament de reüll, amb indiferència.

(Segueix)

L´anticatalanisme s´ha normalitzat també entre la població valenciana. En massa converses de bar o de gimnàs, els catalans o el català son culpables de tants o més mals que els immigrants magribins, sud-americans o romanesos. En alguns cercles, fer comentaris anticatalans esdevé una marca de valencianitat genuïna. I com ens ha d´estranyar? Aquestes actituds han estat alimentades durant dècades, amb total impunitat, des d´alguns mitjans de comunicació, instrumentalitzades pels partits polítics de la dreta, tolerades pels de l´esquerra i aplicades programàticament des de l´administració pública.

Perquè aquesta variant espanyola de l´antisemitisme ja fa temps que ha passat del discurs polític a la praxi administrativa. Es concreta, en el cas valencià, en el boicot del Consell als títols de llengua de les altres administracions (inclosa la llicenciatura en Filologia Catalana!), en l´obsessió per expurgar els pocs textos que es publiquen en valencià de qualsevol forma lingüística considerada catalana, en les campanyes milionàries (amb diners públics!) que apel·len a l´anticatalanisme per reclamar el lucratiu (i irracional) transvasament de l´Ebre, i, ara, en el tancament de les emissions de TVC al País Valencià.

Els valencianistes som gent de bé i només volem que la nostra cultura visca dignament. Pensem que l´Administració té l´obligació de posar tots els mitjans tècnics i legals per assegurar la recepció plena i lliure, pel 100% de la població, de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua. Això vol dir que els valencians hem de poder veure els canals catalans i balears, i viceversa. No demanem massa, atés que fins i tot així la majoria de canals disponibles estarien en castellà. Qualsevol demòcrata pot entendre que això no perjudica ningú i beneficia tothom.

Els fets del 9 de desembre de 2007 constitueixen una victòria de l´espanyolisme goebbelsià del PP i bona part del PSOE. Però, per als valencianistes i per als demòcrates en general, és un dia trist. El dia en què la policia del règim ha impedit, per la força, que els valencians del sud vegem els quatre canals d´una televisió digna en la nostra llengua. A la crema de llibres de la plaça de l´Òpera de Berlín van seguir altres fets que tots coneixem. No permetem que la nit dels vidres trencats arribe a València.

*Secretari de Política Lingüística del Bloc.