dilluns, d’abril 30, 2007

L'1 de maig



Demà
serà 1 de maig, Dia del Treball, i a mi com cada any en aquesta mateixa data se'm planteja un dubte molt gros que supose que més d'u o d'una pensarà que és políticament incorrecte, però què anem a fer-hi si així sóc jo.

La cosa és que, ja que les dones celebren el 8 de març com el Dia de la Dona Treballadora, ¿demà només l'hem de celebrar els hòmens? I, si la resposta és afirmativa, ¿només hem de fer festa nosaltres i elles treballar? Perquè la veritat és que el 8 de març jo sí que treballe...

Etiquetes de comentaris: ,


diumenge, d’abril 29, 2007

Acaballes


Les acaballes de Catul

I,2

Els pits menuts, la boca i els ulls grans,
llargues les cuixes fluvials, indòmites.
¿Com no arribar el teu nom als meus versos?

(V.Andrés Estellés)

Etiquetes de comentaris: , ,


dissabte, d’abril 28, 2007

Les Floràlia

Imatge: Triomf de Flora, per Giambattista Tiepolo (1743-1744).


Un any més i ja tornem a ser a les dates en què els antics romans començaven a celebrar les floralia o festes dedicades a la deessa Flora, com ja vos havia contat abans.

Celebrades sobretot per les prostitutes, que la veneraven com una deïtat propícia --només cal pensar en aquella dita castellana de 'la primavera, la sangre altera'--, són una de les festes més llicencioses i populars del calendari romà.

Afegim-nos-hi, doncs, nosaltres també amb tota la gatzara i la bullícia que l'ocasió demana, i, seguint el camí que ens va mostrar el mestre Aretino en els seus Dubbi amorosi fa més de quatre segles, deixem-nos-hi endur per la convicció de què
los hombres echan una canita al aire; las mujeres, un coñito (1)
i, parafrasejant el clàssic del S.IV d.C., penseu, homes, que
si vis cunnum, para pilum (2).


Observacions:
(1) Humorada de collita pròpia, d'una nit de festa, però de després de sopar i abans d'eixir de marxa i beure, que quede ben clar; parafraseja una dita castellana (?) que vaig llegir una vegada i que no he pogut trobar ara enlloc que, més o menys, ve a dir "cuando una mujer llora, su coño se ríe".
(2) Humorada també de collita pròpia, però aquesta dels anys universitaris.

Etiquetes de comentaris: , ,


divendres, d’abril 27, 2007

Adéu PP: Avanç informatiu



Una paròdia de Canal 9, guanyadora del concurs 'Adéu PP' organitzat pel Bloc Jove...

[Via Vilaweb]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, d’abril 26, 2007

Als tres segles d'Almansa

Als tres segles d'Almansa
Jesús Huguet

Deia Joan Fuster que ja era hora d'oblidar-se un poc del Tirant i preocupar-se més per la literatura contemporània. Venint de qui venen eixes paraules caldrà avaluar-les amb atenció, perquè Fuster ha estat segurament un dels mes rigorosos estudiosos de la nostra literatura clàssica i, per tant, no crec que ens invitara a expulsar l'obra de Joanot Martorell de les nostres lectures sinó convidar-nos a llegir també allò que ens és més pròxim per temps i sensibilitats. En definitiva no tant estancar-se en el passat com interessar-se pel present i sobre tot pel futur.

En el cas d'Almansa alguna cosa semblant podríem dir. Evidentment a la Guerra de la Successió es produïren algunes de les malifetes que més han influït en la vida col.lectiva de valencianes i valencians. El sistema jurídic, polític i social va quedar afectat greument deturant una evolució històrica com a poble que va tenir conseqüències més enllà de la guerra i postguerra originals.

Però carregar a l'esquena d'Almansa totes les calamitats que ens han ocorregut en tres segles seria com ficar-se una bena als ulls o com caure en la més absoluta de les irresponsabilitats. A Almansa lluitaren dos exèrcits mercenaris, majoritàriament anglès l'un i francès l'altre encara que l'exèrcit anglès estava comandat per un general francès i el francès per un anglès. Els valencians tinguérem poc de protagonisme en aquella batalla, però en pagàrem les conseqüències. Xàtiva i Vila-real cremades, morts i ferits, collites destruïdes, refugiats i desterrats, viudes i òrfens, destrucció i represàlia. Com sempre és el poble pla qui més sofreix els efectes les conflagracions bèl.liques.


(Segueix)

Pot semblar-li a alguna persona una lleugeresa però crec que històricament el poble valencià està destinat a ser pacifista a ultrança. En totes les guerres que hem participat hem eixit esquilats. Dóna el mateix que fórem musulmans contra cristians, agermanats contra aristòcrates, maulets contra botiflers, lliberals contra absolutistes, carlins contra isabelins, republicans contra feixistes, sempre hem perdut les guerres.

Tornem però a Almansa i a la realitat valenciana. Ningú no dubta de la transcendència de la derrota de l'arxiduc Carles davant Felip V, però tampoc hem d'oblidar que quan es produeix Almansa els anteriors reis austracistes a penes s'havien interessat pels drets forals ni per l'autogovern valencià. La centralització promoguda pel pretendent francès era contrària a les normes valencianes però eixes normes i lleis estaven tan poc aprofitades que caldria parlar d'abandonament o almenys de desús. I per quina raó els valencians majoritàriament s'uniren a Carles i no a Felip? Segurament la resposta la tindríem en l'actuació de Basset i els valedors de la causa austracista que pregonaren les excel.lències que aportaria una nova política més digna a llauradors i menestrals.

No hem de valorar l'efemèride d'Almansa conseqüentment com un fet cabdal de la nostra història? Clar que l'hem de valorar! Tot poble necessita símbols i referències històriques que l'ajuden a configurar-se com una comunitat coherent i plena, a viure el dret de l'identitat col.lectiva com valor de futur. Però tot això esdevé fum de boja quan només ens quedem en planys identitaris o laments pel que podia haver estat i no va ser. Quan del victimisme fem la nostra i única raó.

L
'important d'Almansa tres-cents anys després, és l'exemple d'unes gents que defensaren el que creien de dret a pesar que foren traïts per uns i els altres. L'exemple de les dones de Xàtiva que no dubtaren en anar-se'n a La Manxa en busca d'un tros de pa per alimentar uns fills que havien perdut pares i la pròpia casa. L'exemple dels llauradors de la Marina que somniaren que la Segona Germania podia triomfar i restituir les terres als qui les treballaven amb el seu esforç. L'exemple dels pobladors de Vila-real que, cremades les vivendes, no perderen ni un instant en lamentacions estèrils i es posaren a reconstruir la població amb més empenta i millor disseny que abans. Eixe és el gran exemple i el que cal celebrar: que tot un poble, el valencià, derrotat en nom d'uns altres va continuar espentejant la història per recuperar una vida més digna.

Dignitat que altres, des dels trons europeus i movent mercenaris d'ací cap enllà, mai no tingueren en consideració. Per als Carles i Felips el nostre país només fou un espai geogràfic en el que moure soldats en funció dels interessos més bastards. I les persones que sofriren, valencianes o no, una xifra d'altes o baixes en uns paperots que els servien per encendre el foc a unes llars de ceràmica de Saxònia o de Sèvres.

Ara, el missatge és tan nítid com abans. El poble pla, està abocat a perdre totes les guerres. Els manifessers pretenen guanyar-les totes, per això cal que prenguem consciència del nostre paper i de la nostra capacitat per capgirar la nefasta rutina. I qui diu la guerra diu la injustícia. Caldrà prendre la decidida actitud de qui sap que només amb el seu esforç, individual i col.lectiu, pot redreçar-se un poble, materialment i cívicament, un poble conformat per persones i no per entelèquies extravagants.

Les tres dècades que portem de democràcia han servit, entre altres coses, per restituir una part important de l
'autogovern que teòricament va esmunyir-se en Almansa. També s'han presentat algunes conjuntures que ens obligaran a una nova reordenació de les nostres actituds i formes de convivència. Però tot ho podrem encarar amb èxit sempre que l'esperit de treball i esforç, de solidaritat i llibertat, del que feren ús aquells perdedors d'Almansa el recuperem. Ells s'alçaren contra la desgràcia en el dia a dia, en la quotidianeïtat més absoluta, amb la feina gens cridanera però eficient, amb la tasca de recuperar un poble sense laments inútils.

Ara ens pertoca a nosaltres.

* Secretari del Consell Valencià de Cultura.

Etiquetes de comentaris: , ,


dimecres, d’abril 25, 2007

III Centenari

Imatge: Batalla d'Almansa, per Ricardo Balaca (1862)


La Muixeranga


Hui, III Centenari d'aquell fatídic 25 d'abril de 1707.

Etiquetes de comentaris: , ,


dimarts, d’abril 24, 2007

Dutxa i cafeïna

Es queixava despús-ahir la donot de la pudor que fan els usuaris del metro a primera hora del matí, ben diferent a la dels dissabtes a la nit.

Jo, que em dutxe cada matí abans d'eixir de casa encara que m'haja dutxat la vesprada anterior al gimnàs, és una cosa que no m'entra al cap i només puc pensar pietosament que serà o que es llaven a la nit o que no ho fan per peresa i falta de temps.

Doncs si és això darrer, donot, potser ja tens més prop del que t'imaginaves la fi dels teus dies de patiment olfactiu: ThinkGeek ha creat un sabó i un gel de dutxa aromatitzats amb essència de menta però que hi contenen l'equivalent en cada dutxa a dues tasses de cafè.

Aquesta cafeïna l'absorbeix naturalment l'organisme a través de la pell, de manera que ja no els cal "perdre" més temps esperant que es faça el cafè i podran dedicar aqueix temps a la higiene corporal....o, si més no, esperem-ho així.


[Via 20minutos]

Etiquetes de comentaris:


dilluns, d’abril 23, 2007

Sant Jordi 2007


'Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres, la veritat'.
(Enric Casasses)


Per a què veges que, en aquesta Diada de Sant Jordi, malgrat la llunyania, continue tenint-te molt a prop de mi; com amb aquesta rosa, a la vida queda't amb el seu perfum i no pas amb les seues espines. Ι si t'ha agradat rebre-la, paga-m'ho amb un somriure com jo en pensar en tu :)

ÈLSINOR


Etiquetes de comentaris: ,


diumenge, d’abril 22, 2007

Exeunt personae


Tu, filla clara del silenci, em dius
que si no sé callar, et puc dir les coses
que sempre han estat dites...

(G.Ferrater, Les dones i els dies)

Etiquetes de comentaris: , , ,


dissabte, d’abril 21, 2007

L'origen d'un imperi


Vrbs oritur (quis tunc hoc ulli credere posset?)
victorem terris impositura pedem.
Cuncta regas et sis magno sub Caesare semper,
saepe etiam plures nominis huius habe


Estava naixent-hi una ciutat que --qui hauria pogut creure-s'ho aleshores?-- anava a aixafar victoriosa tota la terra. Tu, Roma, regeix tot l'univers sempre sota el gran Cèsar August i que també hi tingues sovint a moltíssims d'aquest nom. (Ovidi, Fasts IV, 857-860)

21 d'abril del 753 a.C.


Etiquetes de comentaris: , ,


divendres, d’abril 20, 2007

Pecats


Per moltes processons de Sant Vicent que s'enteste en encapçalar més aviat com una reina mora, ja veieu que encara hi ha qui se'n recorda dels 'pecadets' de Rita...i encara gràcies que ja li han esborrat el maliciós pasquí que li preguntava: "Rita, ¿el Papa ya sabe lo tuyo? ".

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, d’abril 19, 2007

Lectures de pasqua

Imatge: Cat Reading, per Helga Sermat.


Encara
estic en la lectura dels tres llibres que m'havia endut per a passar-hi pasqua: Nada (1944), de Carmen Laforet; Extraños en un tren (Strangers On A Train, 1950), de Patricia Highsmith; i, finalment, Santuario (Sanctuary, 1931), de William Faulkner.

Bé, els dos primers ja me'ls he llegits, tot i que dos llibres en dotze dies de vacances és massa poc per a mi, que me'n puc llegir un d'extensió normal en unes dues vesprades.

De totes maneres és que, mentre Nada me'l vaig llegir a poc a poc però a un ritme bastant bo, el segon ho vaig fer més pausadament, potser perquè no m'acaba de fer el pes l'estil de la Patricia Highsmith i, en contrast, tot just abans de pasqua acabava de llegir-me Asesinato en el Orient Express (Murder On The Orient Express, 1934) d'Agatha Christie.

En fi, que la primera cosa que pense fer és revisar la pel·lícula de 1951 de Hitchcock basada en Extraños en un tren, i, després, llegir algun altre llibre de la mateixa escriptora abans de descartar-la com a font d'altres lectures.

Etiquetes de comentaris: , , ,


dimecres, d’abril 18, 2007

Acomiadament de Pasqua

I després de dilluns de Sant Vicent, res millor per a acomiadar aquesta pasqua insulsa i passada per aigua que el dibuix amb què ens va regalar el meu nebodet de cinc anys i mig...

Etiquetes de comentaris: ,


dimarts, d’abril 17, 2007

Coincidències

Hi ha ocasions en què les coincidències semblen ser alguna cosa més que simplement això, per exemple quan s'han repetit en diferents circumstàncies però amb els mateixos protagonistes, i això a mi m'ha passat; de fet em va passar fa unes nits, quan, de cop i volta i sense haver-hi cap raó, em va vindre el pensament d'una amiga molt estimada que ara tinc a més de 900 km de distància.

No sé jo per què però llavors vaig tindre l'irresistible impuls de posar-m'hi en comunicació i li vaig enviar un missatge al telèfon mòbil --que després em va confirmar ella que no havia rebut-- interessant-m'hi i comentant-li també si ja havia rebut una carta meua. Doncs bé, quatre minuts exactes després d'haver-li'l enviat vaig rebre una telefonada seua...perquè havia rebut eixe mateix dia la meua carta i volia parlar-ne!

No és la primera vegada que ens ha passat una cosa així, de manera que hauré de pensar que els nostres lligams són més estrets del que no semblen, que hi ha una connexió especial entre nosaltres...i no és una cosa que em desagrade: ja que ens està sent impossible coincidir en persona, almenys ho farem així...

Etiquetes de comentaris:


dilluns, d’abril 16, 2007

Biblioteca

Aquests dies m'he connectat alguna vegada a Internet des de la biblioteca pública de Benicàssim, que hi té connexió de banda ampla gratuïta --això sí, limitada a mitja hora-- i també wi-fi, de manera que s'hi pot fer servir el propi ordinador portàtil, cosa que és la millor opció tant per la seguretat de no deixar dades teues en un ordinador públic com per la comoditat d'estar assegut a l'interior de la sala.

A banda d'aquest al·licient front a la connexió telefònica de merda de l'apartament, n'hi ha igualment un parell de molt de pes: la jove bibliotecària pèl-roja, i alguna que altra usuària de la sala d'estudi, envoltada d'apunts de la universitat i de llibres, i que sol fer algun descans per a parlar amb el telèfon mòbil o xerrar amb les amigues a l'escala lateral de l'exterior, la que baixa cap a les oficines municipals i continua davallant fins al carrer de darrere.

L'altra vesprada n'hi havia una, morena i amb cua de cavall, a la que abans d'entrar ja havia vist al carrer asseguda a l'escala exterior; guapeta però sense ser una bellesa d'eixes que criden l'atenció allà on van. No havien passat ni cinc minuts des que em vaig asseure a fullejar els diaris mentre esperava que quedaren lliures els ordinadors que va entrar ella i va tornar al seu lloc, casualment dins del meu angle de visió però d'esquena a mi.

No ho vaig poder evitar, de mirar-la, mentre seia informalment i, mirant-se els apunts, jugava distretament amb el seus cabells fins a desfer-se la cua i deixar-se'ls lliures. Amb el braç estirat cap enrere per a arribar-hi, se li estilitzava la silueta i ressaltava les seues femenines corbes, la redonesa dels muscles i els seus ben tornejats braços, amb una esquena que anava estrenyent-se fins a la cintura, i el fi jersei blau clar arrapat al tors.

Déu!, hi ha res de més bell en aquest món que un cos femení i unes faccions regulars? I no és que, com podria creure Unamuno, em perda l'estètica, sinó que tinc ulls a la cara; i tot i que el redactor del Gènesi ens vulga fer creure que Déu va crear la dona a partir d'una costella de l'home, jo, en canvi, abans em creuria que la va crear a partir d'una de les d'ell mateix...

Etiquetes de comentaris: , ,


diumenge, d’abril 15, 2007

Na Joana bella


XXXIX
Mirau que na Joana bella
en la sua flor se us perd,
(...)
Ninguna paret la us tanca,
ninguna reixa us la veda...

(Francesc Vicent García, rector de Vallfogona)

Etiquetes de comentaris: , , ,


dissabte, d’abril 14, 2007

76è aniversari






Himne de Riego

CONSTITUCIÓN DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA

España, en uso de su soberanía, y representada por las Cortes Constituyentes, decreta y sanciona esta CONSTITUCION.

TÍTULO PRELIMINAR
Disposiciones generales.
Artículo 1º. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.
Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.
La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.
La bandera de la República Española es roja, amarilla y morada.
Artículo 2º. Todos los españoles son iguales ante la ley.
Artículo 3º. El Estado español no tiene religión oficial.
(...)
Artículo 7º. El Estado español acatará las normas universales del Derecho internacional, incorporándolas a su derecho positivo.

TÍTULO I
Organización nacional
(...)
Artículo 11º. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político-administrativo dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el artículo 12.
(...)

Etiquetes de comentaris: ,


divendres, d’abril 13, 2007

Test d'intel·ligència



A vore com esteu d'espavilats per a començar el cap de setmana...

Etiquetes de comentaris: ,


dijous, d’abril 12, 2007

Gosset perdut


Hi ha vegades, tot i que no moltes, en què la gent et sorprén gratament...

Etiquetes de comentaris:


dimecres, d’abril 11, 2007

Contra TV3

Tant si ho heu vist en aquest blog com si a les notícies, ja sabreu el perill de tancament que per motius preelectorals pateixen els repetidors de TV3 --instal·lats i mantinguts per particulars i per associacions culturals-- al País Valencià.

Clar que nosaltres ho estem veient des de les mateixes premisses ideològiques d'identitat nacional o, si més no, lingüística i potser molts de vosaltres no haureu tingut l'oportunitat de vore-hi els desficacis blavers si no heu tingut a les mans un exemplar de Las Provincias --que, des de la marxa de Mª Consuelo Reyna, està força moderat-- o fins i tot de l'ABC, així que vos propose la lectura d'aquesta carta al director del Levante-EMV com una mena d'exercici intel·lectual a fi que pugueu fer-vos una 'idea' de la mentalitat d'aquests botiflers moderns:

Levante de Castelló-EMV (09/04/2007)
Secció: Opinión
Cartas al director

A favor de cerrar la emisión de TV3

El Consell (sic) con buen criterio va a clausurar las emisiones de TV3. Ya era hora.

Hay ciudadanos que ven este hecho con la superficialidad de que se trata de una emisión menos a elegir con el mando a distancia. Desgraciadamente no es así. El empeño de Acción Cultural (sic) y de todos los grupos catalanistas que hay en nuestra tierra para que la difusión activa de «lo catalán» y «dels paisos catalans» (sic), ha sido activa y militante desde hace 50 años. Ya lo era en tiempos de Franco.

Ni siquiera el insulto que ha representado para los valencianos la derogación del trasvase del Ebro, ha sido suficiente para retraerse de lo catalán. Incluso muchos valencianos catalanistas no tienen reparos en argumentar de la forma más peregrina la justificación de esa derogación.
(Segueix)
Valencia es Valencia y no tenemos nada que ver con Cataluña. Ni lo hemos tenido en el pasado (!?), ni lo tenemos en la actualidad. Es obligación de los valencianos que se precien de tal condición de (sic) defender nuestra identidad, que está siendo puesta en tela de juicio por TV3 (!?). Exijo al Consell (sic) que de forma inmediata suprima las emisiones de TV3 ya que lo contrario aparte de los aspectos legales --que en este caso es lo de menos--, el gobierno valenciano estaría avalando (!?) la tesis catalana dels «Paisos Catalans» (sic) y haciendo el juego a un grupo de valencianos pro-catalanes de los que deberíamos avergonzarnos los que amamos esta tierra (jàs, coca!).

Joan Martínez Puig. Castelló


Etiquetes de comentaris: , ,


dimarts, d’abril 10, 2007

Estona de sol


Em sembla que, si l'oratge continua com fins avui, aquest de despús-ahir serà el primer i únic bany de sol real --i no de raigs UVA!-- de pasqua, encara que al terrat de l'apartament i no pas a la platja perquè hi feia un airet gelat no gaire abellidor, la veritat, si no estaves arrecerat...

Etiquetes de comentaris: ,


dilluns, d’abril 09, 2007

Le Pen




Fa
uns dies els aconsellava a les dones Jean-Marie Le Pen, el cap i fundador de l'ultradretà Front National, que per evitar embarassos no desitjats utilitzen la masturbació com a mètode anticonceptiu.

Llàstima que sa mare no el coneguera, aquest mètode!

Etiquetes de comentaris: ,


diumenge, d’abril 08, 2007

En amable conversa


Amb gent de molt diversa procedència,
desconeguts tots ells, passo les hores
en amable conversa...

(M.Martí i Pol, Capfoguer)

Etiquetes de comentaris: , , ,


dissabte, d’abril 07, 2007

Apartament

Ja estic de vacances de pasqua; de fet vaig arribar-hi dimecres a hores de dinar perquè, per a no perdre temps, des de la mateixa estació de la Renfe de Castelló vaig agafar un taxi que en quinze o vint minuts em deixava a la porta de l'apartament.

Des de l'octubre que no hi tornava, i, en obrir la porta del carrer, ja m'ha arribat l'olor de nou de les habitacions que ma mare ha fet obrar aquest hivern, d'armariets encara coberts amb plàstic a la cuina, totalment reformada igual que el vàter i el bany o la terrassa, amb una mescla estranya de parts noves i d'altres que segueixen sense canvis, com una persona a mig mudar sorpresa en la intimitat de sa casa abans d'acabar de vestir-se per a eixir al carrer.

És un vell amic amb qui convisc des de la preadolescència i qui, des que em vaig independitzar i vaig començar a treballar i a viure en València, m'acull cada estiu i cada Pasqua molt més temps que no la llar familiar, en la que només passe els dies de nadal; és veritablement la meua segona llar, gràcies al qual vaig conéixer aquells pocs a qui encara ara anomene pròpiament 'amics', i on vaig viure la majoria d'alegries i tristeses de l'adolescència, i aquells enamoraments d'estiu que sempre es recorden amb un somriure melancòlic.

M'agrada tornar-hi, viure-hi, recordar-hi temps passats i viure'n de nous, retrobant-me amb la gent que només veig d'any en any; l'apartament és, en fi, un amic amb qui ansiege retrobar-me cada volta que arriben les vacances.

Etiquetes de comentaris: , , ,


divendres, d’abril 06, 2007

Longevitat femenina



Per si no vos havíeu preguntat mai la raó de la major longevitat de les dones...

Etiquetes de comentaris: , ,


dijous, d’abril 05, 2007

Començament de Pasqua


Vinyeta d'Ortifus al Levante-EMV (04/04/2007)

Sense paraules...

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dimecres, d’abril 04, 2007

TV3 al País Valencià


dimarts, d’abril 03, 2007

Pensaments


Imatge: Remembering (c) Manvee.com, 2004


Ahir
vaig tindre un dia llarg i pesat: havent eixit de casa a tres quarts de huit del matí, hi tornava a més de dos quarts de sis de la vesprada.

Estava cansat, però no era una cosa totalment física malgrat la llarga i inusual jornada a la que calia afegir que no arribaven a cinc les hores que havia dormit la nit anterior, sinó que sobretot hi pesava l'efecte psicològic d'estar-hi ja dret durant dotze hores, de les quals només hora i mitja a casa: volia arribar-hi, seure a la butaca i estirassar el temps, relaxar-m'hi i gaudir de les sèries de televisió.

En obrir la bústia, però, un avís de correus: carta o paquet --que no ho aclaria bé-- d'Alemanya, i això em va fer revifar perquè de llibres no n'havia demanat cap --amazon.co.uk me'ls fa arribar via Frankfurt--, així que només podia ser la promesa segona part de la carta que em va escriure des de Bayreuth la meua amiga, la viatgera.

I sí, era un detall que m'havia comprat a Atenes quan hi va ser fa un parell de setmanes de pas a i des d'Istanbul, una cosa que
Parecía llevar un cartel que dijera "para Èlsinor".
Igual li havia costat més l'enviament des de la Deutsche Post (4.50€, per cert) que el regal en si mateix, que
(...) es una tontería. Pero la tontería significa que pienso en ti, aunque esté lejos. Y espero que tú también pienses en mí, por la amistad que nos une desde hace ya 5 años y que espero que no acabe nunca.
Sí, clar que ho faig, això de pensar-hi: ¿com podria no fer-ho, sentint-me tan afortunat de vore com m'aprecien tant ella com la Jo March? Pel contrari, el que tinc és por de no saber correspondre'ls com es mereixen...

Etiquetes de comentaris: ,


dilluns, d’abril 02, 2007

Trampes preelectorals


Imatge: Dades del document Word.


Tots sabem que els temps que corren són durs i que no hi ha res millor que asseure's a la poltrona del poder com més temps millor...però això de falsificar comunicats i parlar en nom d'altri per a perjudicar l'adversari ja passa de mida!

Clar que si estem parlant del País Valencià o del Castelló de Fabra & Co., i del PP...de què ens hem d'estranyar ja?

Vegeu, vegeu:
Levante-EMV, 29/03/2007.

PRECAMPAÑA EN CASTELLÓ
El Consell redacta un comunicado atribuido a colectivos rumanos que ataca al subdelegado Calles
Tres asociaciones del Este se desmarcan y la Generalitat niega la autoría.

Nacho Martín, Castelló

El departamento de prensa en Castelló de la Generalitat, gobernada por el PP, es el responsable de elaborar un supuesto comunicado que fue remitido ayer a los medios en nombre de las asociaciones rumanas de Castelló criticando al subdelegado del Gobierno y candidato del PSPV a la alcaldía, Juan María Calles, según revelan datos del propio archivo electrónico.Los datos reflejados en las propiedades del archivo en formato Word que contiene el presunto comunicado de las asociaciones rumanas evidencian que no se elaboró desde la sede de ningún colectivo rumano, sino en un ordenador del departamento de comunicación de la delegación del Consell en la capital de la Plana.
(Segueix)
La información almacenada en el resumen de propiedades del documento también indica que el archivo se creó en el ordenador de la Generalitat el 27 de marzo de 2007 a las 9.39 horas de la mañana. Posteriormente, este archivo fue remitido a otro ordenador, identificado con el nombre «diadou». El comunicado, que destaca por sus duras críticas al subdelegado del Gobierno, fue enviado a la prensa sin firma oficial desde una cuenta electrónica de yahoo ( asociaciones rumanas@yahoo.es ). El escrito concluía con un identificador que no especificaba nombre alguno y se limitaba a decir «Representantes Asociaciones Rumanos de Castelló y provincia de Castelló» . La Asociación de Empresarios Rumanos de Castelló desmintió ayer la autoría del comunicado y se desvinculó del mismo. También se negaron cualquier vinculación los portavoces de la Unión Cultural Rumana y el Centro Rumano de Castelló. El único que respaldó públicamente este documento sin firmar fue el presidente del Centro Cívico Rumano, Daniel Ionita, quien admitió que el escrito «no ha sido firmado» por las asociaciones y aseguró que fue elaborado y enviado por Diana Dobre.

Pese a ello, los datos del archivo informático demuestran que el comunicado fue escrito desde los servicios de prensa del PP en la delegación de la Generalitat. Dobre es presidenta de la Unión de Mujeres Rumanas de Castelló y se encuentra vinculada a la concejalía de Bienestar Social, dirigida por el PP, que la ha contratado. El comunicado, en nombre de «los representantes de las asociaciones de rumanos de Castelló», lanza una crítica directa contra la Subdelegación de Calles. Los responsables de prensa del Consell en Castelló negaron ayer la autoría y que éste haya sido enviado desde la delegación de la Generalitat. Las mismas fuentes alegaron que alguien de dicho departamento «se limitó a corregir a nivel personal la ortografía del escrito, que fue creado, según los datos de Word , en un ordenador del Consell.

Etiquetes de comentaris: , ,


diumenge, d’abril 01, 2007

Gràcia fugitiva


T'ha enquimerat la gràcia fugitiva
d'un desig...

(C. Riba, Estances, 1, 1919)

Etiquetes de comentaris: , , ,