dimarts, d’octubre 31, 2006

A eixir!



Aquest migdia m'he trobat al gimnàs a una de les amigues amb les que isc habitualment els caps de setmana.

Feia molt de temps que no la veia per allà, ja que ara n'està apuntada alhora a dos tres: en els uns va a classes d'una cosa, i, en els altres, d'una altra; al nostre —perquè encara és el meu i a més és on ens vam conéixer— hui havia anat a què li feren un massatge, ja que està delicada de la ciàtica i sempre té una tecla o altra, i després estava pensant d'acudir a una cita mèdica que en un primer moment volia posposar.

Ho esmente, això darrer, perquè li sabia greu no anar al treball aquesta vesprada o haver d'entrar-hi més tard tot i tenir una bona justificació i que més d'una vegada hi ha anat malalta i tot...i malgrat que darrerament està vivint-hi —o almenys ella així ho percep— una injusta situació de mobbing que la té força alterada: hui mateix, per exemple, hi havia hagut un dinar d'empresa, que cada any hi convidava els seus treballadors, i a ella no li n'havien dit res.

Doncs bé, aquesta nit ella la considera com la d'un dissabte normal i pensa que almenys hem d'eixir a sopar, i fins i tot m'ha suggerit alguna discoteca que sembla estar bé quan li he comentat el meu estat d'ànim i per què me'ls vaig deixar a tots dissabte a la nit, ja que encara no havíem tingut ocasió de parlar-ne. I si ella, amb tot això que li està passant, encara té ànims per a provar de passar-s'ho bé, doncs jo hauré de fer igual. O no?

Etiquetes de comentaris: , ,


dilluns, d’octubre 30, 2006

Sorruderia




Imatge: © De sobretaula dissabte a la nit, per Èlsinor.

Aquest cap de setmana ha marcat un punt d'inflexió en el meu estat estat anímic, i des d'un parell de dies que em sent més esquerp que mai, amb menys ganes de vore-hi ningú i més de quedar-me a casa, de manera que fins i tot m'estic plantejat si eixir de copes —i/o de sopar— la nit de Tots Sants.

Divendres vaig anar a sopar a Catarroja, a l'Arepera Canaria —un lloc on ja havíem estat— amb dues parelles d'amics, i dissabte ho vam fer aquests mateixos amics amb una parella més a ca d'un d'ells, amb sobretaula i tot. Després, no sé jo si seria pel canvi d'hora o per la perspectiva d'entrar abans de la una de la nit a una discoteca del carrer Sant Vicent —prop ja de la plaça d'Espanya— que odie, però em va canviar l'humor de colp i vaig passar de tot i de tothom i vaig marxar a soles als locals del barri del Carme, on tampoc no va millorar gaire.

La veritat és que ja fa alguns caps de setmana que no torne content a casa (i no, no estic parlant del 'content' de la beguda, malpensats): no m'acaba d'agradar l'ambient ni hi trobe cap al·licient, i sent que estic perdent-hi el temps. Potser és que amb els ponts la gent no ha sigut tampoc la de sempre i que he acabat prompte la nit (entre les tres i les quatre de la matinada) perquè no m'ha abellit anar a cap de les discoteques que tinc a l'abast, però realment m'estan entrant ganes de no esperar a nadal i d'anar-me'n alguna d'aquestes nits a Castelló.

Així que, o això, o fer el cor fort i, en acabar la nit, anar a alguna de les discoteques que ara com ara no em criden l'atenció a vore si amb una mica de sort hi trobe un ambient millor que em recarregue les piles; demà hi tindré una oportunitat, i dissabte vinent una altra, que hi vindran a sopar un parell d'amics de Castelló: tot és qüestió de fer-me l'ànim...o, més ben dit, de canviar-lo.

Etiquetes de comentaris: , ,


diumenge, d’octubre 29, 2006

Donde manda capitana...



...no manda marinero.

Etiquetes de comentaris:


Del uso de las mugeres (2)






Imatge: Venus dormida, de Giorgione< (c.1510)


Tractado del vso de las mugeres, y como sea dañoso, y como provechoso, y que cosas se ayan de hazer para la tentacion de la carne, y del sueño y vaños.

(...)

CAPITVLO 2. En el qual se declaran las vtilidades y prouechos que se siguen del moderado ayuntamiento con las mugeres, y delos daños y males que se siguen de dexar la tal obra, a los que estan acostumbrados a ella.

En este capitulo no vengan los religiosos y castos, por dos razones. La vna porque no son acostumbrados al ayuntamiento de las mugeres. La otra, porque son templados y ayunan, y se guardan de cosas que promueuen a luxuria, especialmente se guardan del vino, en el qual como le dize el Apostol, esta la luxuria, porque esto que escreuimos en este capitulo, es para los que vsan de vino copiosamente, para los que comen muchos y delicados manjares, y vsan de cosas que irritan a luxuria, y finalmente para los que estan acostumbrados al tal exercicio de luxuria, porque si estos tales dexaren esta costumbre, y juntamente no dexaren la vida ociosa y holgada y los manjares muchos y gustosos, entiendan que les succederan todos los daños

(Segueix)

que escrivio Haliabbas en el .5. de su theorica cap. 36. adonde dize, que si esta superfluydad de simiente se dexa acrescentar en los vasos seminarios, y no se expelle y alança por coyto, ni la naturaleza la pudiere expeller causar se ha en los tales lugares hinchazon, pesadumbre en todo el cuerpo, y muchas vezes la tal superfluydad detenida se escalentara mucho dentro en sus vasos, y se causara fiebre o calentura, porque los miembros genitales y sus cercanos se encenderan o excalentaran continuamente hasta que el calor allegue al coraçon, y algunas vezes el vapor de la tal superfluydad, sube hasta el celebro adonde engendra muy malas enfermedades, y dixo mas abaxo, que si el que es acostumbrado dexare el tal ayuntamiento se le hara el sentido voto y entorpescido, y el ingenio y entendimiento se le ofuscara y succederle ha pesadumbre de cabeça, escurescerse le ha la vista, disminuyrse le ha la gana del comer, y algunas vezes se le mudara su natural complexion, y de subirse el vapor del esperma a la cabeça se causara melancolia mania, pararse le ha el cuerpo frio y muchas vezes le fue cedera temblor en los hijares, difficultad de Anhelito, y muchas vezes Escotomia y a caso, como dixo Hali Rodoan, la tal superfluydad de esperma se torna veneno o ponçoña biuorezna, como acaesce a las biudas y a muchos varones que lo dexaron, los quales murieron repentinamente, lo mismo dixo Auicena en la primera del .3. tractatu. 5. cap. 8. y en los canticos dixo, «cuius commendatur inuentis quatenus pereum a nocumentis perniciosis liberantur». Lo mismo Galeno en el .6. de locis affectis, adonde encomendo mucho la expulsion de la tal superfluydad, porque dize, que por el se escaparan de muy fuertes enfermedades, adonde dixo que conoscio a muchos, los quales por apartarse del tal acto se enfriaron e incurrieron en gran tristeza, y en estraños pensamientos, entiendese delos que primero lo acostumbraron, y truxo por exemplo a Diogenes el qual no quiso muger alguna por deleyte ni contento sino por conseruacion de su salud. Por ende como lo affirma Almansor en su lib. 4. capitul 6. El coyto moderado descarga y aliuiana el cuerpo repleto, alegra el animo, aplaca la yra, quita pensamientos, aliuia la cabeça y los sentidos, lo mismo dixo Aristoteles en el .30 de los problemas, proble. 1. y Auerroes en el 6. de su colliget y Galeno, el qual es sobre todos en el .6. de sanit. tuen. adonde dixo, que en las disposiciones de mucha y calida simiente, no conuiene del todo apartarse del coyto. Empero no es licito esto para los catolicos que no son casados, y por esto dixo el Apostol i. ad chorinthios, «qui non se contiuent nubant», quiere dezir, que los que no pueden ser continentes y castos que se casen, empero los que no quieren casarse, o los que no lo pueden hazer, como son los sacerdotes y religiosos, pueden muy bien guardarse sin offensa de su salud, huyendo y apartandose delas cosas que irritan a luxuria, las quales diremos en los capitulos que se siguen.

[anterior] [següent]

Etiquetes de comentaris: ,


dissabte, d’octubre 28, 2006

Del uso de las mugeres




Imatge: Venus d'Urbino, de Tizià (1538)

Ja és plenament cap de setmana i amb una hora més per davant gràcies al canvi d'hora aquesta pròxima matinada, i, com que més d'ú voldrà celebrar-ho a la manera d'eixa dita castellana de "sábado, sabadete...", per a evitar-hi excessos ací vos deixe aquesta primera part d'un tractat de 1572 del metge Francisco Núñez de Coria sobre el tema:


Tractado del uso de las mugeres
por Francisco Núñez de Coria
(1572)

Tractado del vso de las mugeres, y como sea dañoso, y como provechoso, y que cosas se ayan de hazer para la tentacion de la carne, y del sueño y vaños.

CAPITVLO 1. En el qual se declara, que cosa sea el coyto, o acto venereo, y si la delectacion del tal acto sea mayor en la muger que en el varon.

Muchos aura que me quieran reprehender de deshonesto y torpe porque quiero tractar de esta materia. Empero como dize Aristoteles en los topicos cosa es de locura y temeridad conoxarse el hombre, porque qualquiera affirme lo que es contrario a los dichos delos sabios, especialmente contra lo que es natural, y para algunos necessario. Ansi que como del tal acto se sigua no pequeña vtilidad, vsandose bien como deue para la salud del cuerpo y conseruacion de la generacion, pareciome no dexar de dezir y tractar algo dello, y digo segun el conciliador differencia que el coyto o obra de engendrar, no es otra cosa sino vn ayuntamiento del macho y hembra en los miembros de la generacion, con el qual se expelle lo superflo de la postrera digestion, ordenado para la conseruacion del indiuiduo y especie, y como el fin de este acto sea en dos maneras.

(Segueix)

El vno y mas principal para la generacion y multiplicacion del linage, y el otro necessario para la salud del cuerpo y gouernacion y regimiento del, no tractaremos del sino en quanto toca para este segundo fin o intento, aunque a cerça de algunos y de muchos su fin no sea sino para sola la delectacion y deleyte de la tal obra, empero porque esta delectacion, no es sino para que mediante ella se continue la generacion, y no para que sea fin, por esso no tractaremos de esto sino en quanto toca para la gouernacion y salud del cuerpo: el qual sea honesto y concedido de los catholicos, el qual es necessario entre marido y muger, y ha se de aduertir que en el excesso que se haze en esta obra de generacion se cometen muy grandes y graues errores, ansi en el cuerpo, como en la anima, porque mucho no saben en quantos discrimines y peligros caygan los que arrienda suelta se dan a esta deletacion, lo qual entenderan si del todo leyeren este mi tractado, si tienen cuydado y auiso de procurar mas de la salud de su anima y cuerpo, que no de su vehemente delectacion, aunque sea de muy hermosa muger, la qual por auentura es insaciable, como las demas mugeres las quales naturalmente son de apetito insaciable, pues como dize Salamon en el treynta y nueue de sus prouerbios, tres cosas son que nunca se hartan, la boca del infierno, la vulua, el fuego. El qual parescer fue de Aristoteles en el .4. de sus problemas en el problema .16. especialmente son de apetito insaciable. Las donzellas que estan en su iuuentud, la causa es, porque tienen los orificios angostos y estrechos, mas que las de mayor edad, y tienen menos humedad, la qual como sea compellida a salir con la fricacion del coyto, y por ser poca no salga, mas antes se quede en los orificios y vias de la matriz, es necessario que se enfrie y quiera ser expellida y alançada otra vez, por lo qual ay gran apetito de mas fricacion para que salga fuera y sea expellida, y porende no ay para que alguno contienda y porfie con ellas para poderlas satisfazer y vencer porque son de apetito insaciable, y mas luxuriosas que los varones. Y por esso dixo Ouidio en el libro de arte amandi:

Mollibus in pratis admugit femina tauro
Femina cornipedi semper adhinnitequo
Fortior in nobis nec tam furiosa libide est
Ligitimum finem flamma virilis habet
.

Dize, que en los blandos prados la vaca con su bramido llama al toro, y que la yegua siempre llama al cauallo con su relincho empero que en nosotros es mas fuerte la luxuria, aunque no tan furiosa, y que el encendimiento de luxuria tiene fin y termino en el varon, empero no en la muger, este parescer fue de Auicena en el .21. del .3. cap. 2. adonde dize <>. Adonde dize que en el coyto o ayuntamiento venereo se augmenta el apetito y delectacion de las mugeres mas que en los varones, ansi por la fricacion que haze el varon, como por el mouimiento de la matriz, lo mismo dixo Aristoteles en el .9. de animalibus, y Haliabas en el .5. de sus theoricas. Empero es opinion de algunos, que el apetito o luxuria de las mugeres es mayor extensiuamente y que en los varones es mayor intensivamente. Quieren dezir por mas claros terminos, que la delectacion de las mugeres, dura mas tiempo que en los varones, empero que no es de tanta vehemencia y encendimiento, al contrario en los varones, pues el apetito se les acaba presto, e dura menos que en las mugeres, empero que en el tiempo que son tentados, tienen mayor furia y encendimiento, pero que sea lo vno, que sea lo otro, no deuen los varones porfiar en satisfazer y vencer los apetitos de las tales mugeres, sino quieren incurrir en diuersas enfermedades, especialmente si los varones de su naturaleza no son habiles y aptos para la tal obra, como despues diremos.

[Següent]

Etiquetes de comentaris: , ,


divendres, d’octubre 27, 2006

Genocida i lladre



Ara han acabat d'eixir a la llum més proves de què aquest sanguinari genocida és, a més, un lladre, cosa que pel que sembla veia ell compatible amb el seu 'honor' (!?) militar.

Ja abans li havien trobat uns 26 milions d'euros en diversos paradisos fiscals i bancs europeus que l'han portat a un judici per frau a la hisenda pública, i ara en són l'equivalent a 133 milions en lingots d'or al Hong Kong & Shanghai Banking Corporation, cas que ha ja ha obtingut la llicència de la Justícia xilena per a ser investigat.

Potser suposarà una mena de justícia poètica per a les seues nombroses víctimes, però per això mateix —per frau fiscal— va acabar a la presó i va morir-hi Al Capone; encertat paral·lelisme, perquè ¿què ha sigut aquest canalla del Pinochet més que un gàngster a gran escala?

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, d’octubre 26, 2006

Una de religions

Vinyeta d'El Roto a El País (26/10/2006)

Vaja, sembla com si El Roto haguera llegit el meu post d'ahir...o com si tots dos haguérem begut de la mateixa font.

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dimecres, d’octubre 25, 2006

Jesus Christ Superstar 2



I després de vore aquest videoclip musical que utilitza la cançó I Will Survive ("Sobreviuré"), interpretada per Gloria Gaynor en 1978, m'agradaria moltíssim que tothom que vulguera pogués fer el mateix amb altres figures de qualsevol religió, lliurement i sense haver de témer per la seua integritat física.

Etiquetes de comentaris: , , ,


dimarts, d’octubre 24, 2006

Fent-hi la viu-viu




A
fi de viure més o menys bé, o fins i tot de sobreviure i prou, sempre hi ha hagut qui s'ha espavilat i s'ha buscat la vida com ha pogut o millor ha sabut.

Així, hi ha una anècdota molt curiosa que conta dels sicilians el general Patton a les seues memòries, recollides en War As I Knew It, que em vaig llegir ja fa temps.

No sé si a ell se'l van rifar o què, però al capítol en què parla de la invasió de Sicília pels aliats (juliol - agost 1943) destaca que li va cridar l'atenció el gran nombre de torres costaneres de vigilància i de castells normands que hi havia a l'illa.

Aquestes torres daten dels segles XVI i XVII, i la seua missió, com les del nostre litoral, era avisar amb temps de les incursions de barbarescs i turcs, que aleshores assolaven les costes cristianes.

Çò curiós, però, és que a Sicília —segons diu Patton— de primer les torres les edificaven particulars per a viure-hi ells i els seus familiars, i després s'hi oferien a les autoritats locals per a vigilar la costa...per un mòdic sou de l'erari públic, i que aquesta és la raó de què n'hi hagen més de les que caldrien i tot.

No sé si aquesta explicació serà certa o no, però tenint en compte que passa a un país mediterrani, que a més pertanyia aleshores a la Corona d'Espanya en una època en què hi abundaven vividors, bandolers i pícaros, si non è vero, è ben trovato.

Etiquetes de comentaris: , ,


dilluns, d’octubre 23, 2006

Friqui, jo???



En el seu darrer post l'unmei tractava dels freakies, i en un dels comentaris hi havia qui posava l'enllaç d'una pàgina per a omplir un test i vore-hi el teu grau de 'friquisme'.

Jo, com que segons eixe test no passe de 'friqui' i prou, he decidit augmentar-hi la meua puntuació escrivint un post com el de hui: quin seria el vostre nom en les pel·lícules d'Star Wars? Doncs gràcies a tonterias.com és molt senzill de saber:

1. Per al nom: agafa les tres primeres lletres del teu cognom patern seguides de les dues primeres del teu nom.
2. Per al cognom: agafa les dues primeres lletres del teu cognom matern seguides de les tres primeres lletres de la teua ciutat natal.

I ja està! Així de senzill.

I si voleu anar per nota, no vos oblideu d'usar com a eina d'estudis la Wookieepedia, hehehe...

Etiquetes de comentaris: , ,


diumenge, d’octubre 22, 2006

Sabia que vindries...


Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

(V. Andrés Estellés, L'amant
de tota la vida
)

Etiquetes de comentaris: ,


dissabte, d’octubre 21, 2006

Un cas com un cabàs


Anit vam anar a sopar a L'Alqueria, un bar-restaurant d'Alfafar, localitat molt pròxima a València, als propietaris del qual coneixia la núvia d'un dels meus amics.

El que ningú de nosaltres sabia és que el propietari és el germà d'un catedràtic de grec que treballava a l'IES Jordi de Sant Jordi de València que va morir aquest agost pels colps d'una pallissa que va rebre uns dies abans, suposadament a mans d'un dels alumnes del centre i d'acompanyants seus —tot i que això encara no està provat.

L'episodi està molt confús, però allò que hi ha clar i del que es queixava el germà és l'assetjament mediàtic que han patit els familiars, les informacions falses i esbiaixades d'algun periòdic i les traves trobades en companyies d'assegurances i entitats bancàries, a més de sentir-se enmig d'una lluita d'interessos confrontats: d'una banda, els sindicats de professors que volen fer d'aquest succés una prova del fracàs de l'actual sistema escolar i dels seus valors, a més de denunciar la indefensió del professorat; i, de l'altra, la Conselleria d'Educació llançant balons fora i sense voler saber-ne res.

A banda dels diners que estan perdent en advocats i en viatges constants a València, han de vore com hi ha un periòdic madrileny —l'ABC— que, per mitjà d'una de les seues ¿periodistes?, es dedica a llançar merda sobre el nom del seu germà mort tot inventant-se el que calga per a suplir la negativa dels familiars a fer cap declaració, cosa que els ha portat a presentar-hi una querella, i, evidentment, a haver d'afrontar més despeses.

Pel que sembla, aquesta carronyera de la ploma va "deduir" a Madrid —i publicar!!!— que el seu germà tenia una doble vida, amb amistats perilloses i nits de sexe i alcohol...perquè la nit que va morir anava a sopar al pis d'una companya de treball que sembla que viu a la zona de l'Avinguda Baró de Càrcer, que de nit és un important focus de prostitució, així que ja vos podeu imaginar per on anaven els trets; si no, vos ajudaré dient-vos que, per a començar-hi, aquesta companya esdevé amant en el delirant relat de la carronyera eixa.

La qüestió és que, quan el germà de la víctima s'hi posa en contacte, la carronyera aquesta no diu res de desdir-se'n, sinó que, al·legant que això era una informació que venia d'una mala font, pretenia a més fer-li soltar la llengua i que parlara del germà mort i de la seua vida, quan és que la família s'ha mantingut en tot moment al marge de la premsa i de fer-hi cap declaració. Com que el familiar no va caure en un parany tan groller que només buscava carnada per a vendre més diaris, la carronyera no va rectificar cap de les seues agosarades falsedats i la cosa ha acabat en una querella, amb les despeses de temps i diners que això comporta.

Heus ací com sense esperar-m'ho em vaig trobar coneixent gairebé de primera mà les martingales i tripijocs dels carronyers de la premsa rosa, d'eixos que tenen espais setmanals i fins i tot diaris a totes les televisions de l'Estat, d'eixos que juguen amb la vida i el bon nom de les persones, d'eixos a qui permeten viure així els babaus que no tenen altra cosa millor que fer que assabentar-se de les xafarderies —vertaderes o falses, que això tant fa— de l'altra gent. Veritablement aquests babaus són els fills dels qui, en una altra època, cridaven "vivan las caenas!".

Etiquetes de comentaris: ,


divendres, d’octubre 20, 2006

Gentussa


Ja pensava jo abans que Aznar era un filldeputa per les seues idees polítiques; ara, veient-hi com tracta una periodista per ser dona (en concret, a Marta Nebot, de Noche Hache, programa de Cuatro) i quin és el seu veritable tarannà personal, m'hi reafirme.

Tot el meu despreci per a ell i per a la gentussa com ell.


[Via 20Minutos]

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


dijous, d’octubre 19, 2006

Canvis



Potser no vos heu adonat però he canviat el meu bloc de blogger a beta.blogger, que presenta característiques noves.

El canvi més visible ha sigut la inclusió d'etiquetes o categories ('labels' en diuen ells) al final de cada post, la qual cosa permet de vore-hi tots aquells que tenen un tema en comú; també a l'hora de publicar hom guanya en rapidesa, a banda que hi ha un accés més immediat a la creació d'articles nous. El desavantatge és que, fins que tothom es moga a beta.blogger, als comentaris cal escollir entre dues opcions, i això retarda una mica l'accés.

Allò que sí que he notat com a usuari —no pas com a autor— és que em cal tenir activada l'opció d'acceptar-hi cookies per a vore-hi la paraula de verificació i poder publicar-hi el comentari; i ho dic, açò, perquè l'ainalma m'ha fet arribar la seua perplexitat per alguns problemes que ha tingut a la meua pàgina.

No sé si aquest problema es presenta només al Firefox, que és el navegador que faig servir-hi jo usualment, o també passa a l'IE; en aquest darrer cas, potser la sol·lució siga la mateixa.

En fi, preneu-ne nota per si de cas.

Etiquetes de comentaris: , , ,


dimecres, d’octubre 18, 2006

Festipower a Disneyland Paris...


Si ja estava clar, que tot això del canvi climàtic havia de ser roí per a tothom: si més no, ací teniu com els 'animalets' de la Disney a Paris, desorientats per les altes temperatures d'enguany, botant-se tota la tardor i l'època d'hibernació, han passat a activitats més, diguem-ho així, 'primaverals'...


[Via 20minutos]

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dimarts, d’octubre 17, 2006

Cruesa

Vinyeta d'El Roto a El País (17/10/2006)

M'encanta aquesta vinyeta de hui d'El Roto, que, pels seus dobles i triples sentits, mereix entrar en qualsevol antologia de l'humor gràfic.

Estic segur que vosaltres hi voreu un atac al capitalisme cec i estult, però jo vaig més enllà i vull vore-hi també una crítica a la ingenuïtat en el millor dels casos, i a la hipocresia en el pitjor, de molts d'aquells que s'embarquen en aventures idealistes per convicció o per interès i que de vegades causen molts més danys que aquells a qui ataquen —i, vegeu-hi, si no, com han acabat els pobres visons alliberats a Galícia per uns il·luminats 'ecologistes'.

Però jo, com més malpensat que sóc i políticament incorrecte quan vull burxar algú, encara vaig més lluny i hi veig en l'observació del capitalista una provocació, una boutade que potser està posant el dit a la nafra i és, per això, més dolorosa; és tocar-los els collons d'una manera subtil, una pedrada al front llançada finament, i m'encanta aquesta crua i brutal honestedat...

I, a propòsit, hui comencen a Cuatro els capítols nous de House.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


dilluns, d’octubre 16, 2006

A reveure!


Fa una setmana hui que la vaig tancar, deixant-hi enrere un estiu més de la meua vida, un temps en què dispose de més temps lliure per a mi i estic més en contacte amb la natura, mar i muntanya alhora.

Ara, fins a Pasqua, he canviat aqueixa naturalesa bucòlica per una jungla de ciment on l'aire contaminant i grisenc de la ciutat substitueix el fresquet de la mar, i les olors dels combustibles dels vehicles van fent-me oblidar a poc a poc l'olor a terra i pins o a les bafarades calentes i dolces de les figueres del camí de vora el barranc de Miravet, allà pel Desert de les Palmes.

En hivern no pense tornar-hi perquè està tot tan mort i tristot, sense gent ni la alegria, que, en comparació de l'estiu, esfereix el cor; potser a la tardor sí, per a descobrir-hi nous contrasts, nous colors, i banyar-me en la calidesa i sensualitat de la seua llum daurada d'immediatament abans del capvestre.

La porta, ara, està tancada, però també és veritat que puc obrir-la quan vulga; ha marxat l'estiu, però ara vindrà la tardor, i igual hi haig de tenir amanida una tasseta de te o de café a mitjan vesprada per a rebre-la com cal...

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


diumenge, d’octubre 15, 2006

Te deix la mar...


...mai no he tornat a veure aquell blau de mar que un dia, a la platja,
ja fa molt de temps, m'afalagà...
(Carme Riera, Elegia per una
dama que enyorava la mar
)

Etiquetes de comentaris: , ,


dissabte, d’octubre 14, 2006

Maledicció foragitada



Per sort hui no m'ha afectat i he pogut dormir almenys set hores seguides després d'haver eixit de copes, perquè és com una mena de maledicció la que aquest estiu he hagut de suportar cada cap de setmana: qualsevulla que fóra l'hora a la que em gitava, acabava despertant-me sobre les deu del matí...i hi havia vegades en què havia anat al llit a quarts de sis o a les sis ja ben passades.

Ací, a València, alguna vegada m'havia passat, però era perquè m'arribava algun soroll o parlada dels veïns pel celobert de l'edifici, o, fins i tot, el taloneig de la veïna de dalt —que supose que treballa a tandes— a les nou del matí en diumenge, però és que per a aquest estiu no hi havia cap explicació, a no ser la calor. I no és que em desvetllara del tot, ja que em quedava al llit unes dues o tres horetes més i encara podia dormir a estones, però la sensació quan m'alçava era la d'haver descansat poc i de necessitar més hores de son veritable.

Almenys ara sé que ja puc estar-ne tranquil, i que, en tot cas, sempre em puc tombar un parell d'horetes per la vesprada sense que em moleste ningú i recobrar així forces i son per a la nit, que aquest pont he decidit passar-lo tranquil·lament a València; bé, tranquil·lament de dia, clar, que no pas de nit.

Etiquetes de comentaris: , , ,


divendres, d’octubre 13, 2006

Diada de les Forces Armades

Vinyeta de Máximo a El País (13/10/2006)

Una bona proposta...; jo, m'hi apunte.

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, d’octubre 12, 2006

Fatxenderia




Hui, aprofitant la tranquil·litat de la festivitat i que anit em vaig gitar a una hora prudencial, he pogut vore sencer les notícies del migdia de Telecinco, i, evidentment, la notícia més important era la celebració del dia nacional dels espanyols i la desfilada militar, adobada amb el morbo de vore-hi dret Zapatero mentre hi passava la bandera dels Estats Units d'Amèrica.

Això rai, el que a mi m'ha cridat l'atenció en vore'n el vídeo ha sigut la fatxenderia dels nord-americans per a estar per damunt de tothom i destacar com siga.

Ells eren uns mers convidats més, i, com els altres militars estrangers que hi eren, representaven els diferents contingents nacionals (KFOR) que aporta l'OTAN a la pacificació de Kosovo, però fixeu-vos-hi: no és només que hi destaquen per l'alçada dels seus soldats, sinó que fins i tot la seua bandera és més gran i va més alta i desplegada que la resta.

A mi que no em facen creure que és una casualitat, i més encara veient-hi dret Rajoy tot aplaudint els nord-americans a més no poder. Tal vegada nosaltres, malgrat no comptar-hi amb l'aprovació del líder ppero, n'hauríem de prendre exemple en molts altres temes...

dimecres, d’octubre 11, 2006

Cabòries





De retop i per un malentès que jo no vaig voler desmentir amb tota la mala idea, vaig acabar cavil·lant ahir mentre tornava del treball que, si els pilots nord-americans de la primera Guerra del Golf escoltaven rock (Anthrax, Metallica, i el seu himne de guerra era Rock The Casbah, irònicament dels The Clash) per a posar-se a to en les seues missions de dotze hores de durada, ¿no seria igual de vàlid que nosaltres, abans d'eixir de marxa per la nit i amb la mateixa intenció, ens posàrem un vídeo o dvd porno?


I no, no és aquesta una cosa que jo faça, encara que no sé si les meues dues companyes de viatge en van quedar gaire convençudes, sobretot perquè després hi vaig afegir un comentari sobre prendre-hi la beguda "que te da alas", però és que no vaig poder estar-me'n...


[Vídeo i lletra de Rock The Casbah]

dimarts, d’octubre 10, 2006

Contra la pena de mort




Hui és el dia que Amnistia Internacional i més de cinquanta-tres organitzacions han escollit com a Dia Mundial Contra la Pena de Mort, a la que consideren com un fracàs de la justícia.

És aquest un tema en què el cap i el cor em diuen coses ben diferents, i, de tocar-me de prop algun dels molts casos luctuosos que reflecteix darrerament la premsa, crec —o, més ben dit, n'estic segur— que l'agulla de la balança marcaria cap al costat del cor.

Ja sé que la mort és un càstig irreparable i sense marxa enrere en cas d'errada judicial —que, d'haver-ne, n'hi ha i n'hi ha hagut—, però també crec que sovint tot això de la reinserció mitjançant penes de presó són paraules buides i sense cap o poc resultat real en la majoria dels casos, una mera hipocresia social per a tranquilitzar el nostre esperit; tal com jo ho veig, la presó és alhora un càstig i una mesura d'autoprotecció de la societat front a comportaments antisocials o que, per exemple en el cas de l'assassí a sang freda, traspassen una frontera sense retorn.

Sí, en casos tan extrems podem pensar en la reclusió de per vida i sense possibilitat de llibertat, però també hi entenc una reacció visceral d'una persona afectada directament per un succès criminal; més em costa entendre-ho, però, d'un Estat, i sobretot perquè estem veient sovint com hi ha Estats que apliquen la pena de mort per delictes —o fins i tot infraccions— menors: vegeu (i signeu en contra!!), si més no, la campanya que està portant ara mateix Amnistia Internacional per a salvar set dones iranianes de morir per lapidació...acusades d'adulteri!

Si, en una zona on les coses haurien de ser blanques o negres per a actuar correctament, ens hi trobem una gradació de matisos que hi ha Estat que aprofita immoralment o sense cap garantia de judici just i imparcial per a l'acusat, jo, malgrat el que em diga el cor, hauré de continuar fent-li cas al cap tot i que de vegades se'm faça molt difícil; però qui ha dit que la vida i la llibertat d'escollir siguen fàcils?


[Documents sobre la pena de mort ací]

dilluns, d’octubre 09, 2006

9 d'octubre


València, 9 d'octubre de 1238:

"E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers Orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita" (Jaume I, «Llibre dels feyts»)

Etiquetes de comentaris: ,


diumenge, d’octubre 08, 2006

Màgia!


Qui ha dit que un número clàssic no pot renovar-se? Cliqueu sobre la imatge o ací, i comproveu-ho...

Etiquetes de comentaris: , , ,


dissabte, d’octubre 07, 2006

'El senyor que no hi és'



Despús-ahir al País Valencià vam tindre una bona mostra del pelatge personal i polític de Francisco Camps, el president dels pperos blavencians.

Era una ocasió històrica per inèdita: la primera moció de censura de la història presentada contra un president de la Generalitat Valenciana, i tant ell com els seus correligionaris van estar boicotejant-la tant com van poder. Així, van amagar-ne la informació els dies previs en Canal 9, van impedir-ne la retransmissió als tècnics de TVE, van traure-hi tota la merda que van poder...i Francisco Camps no va aparèixer per les Corts fins després de transcorreguda més de mitja sessió, i total per a 'respondre' més tard en una roda de premsa i no des de l'escó, com ho hauria d'haver fet.

Heus ací el comportament 'democràtic' de tot un President de la Generalitat Valenciana que se suposa que ha de representar dignament a tots els valencians, i el seu 'savoir faire' polític; tot un monyicot que defuig les seues obligacions i s'amaga com un estruç, amb la qual coses menysté les Corts en ple, que no només al cap de l'oposició.

Com els va etzibar als pperos Joan Ribó, portaveu d'EU, Francisco Camps és 'el senyor que no hi és', i crec jo que encara li fa un favor tractant-lo de 'senyor'...

divendres, d’octubre 06, 2006

(Des)memòria




Quina cosa més curiosa que és la memòria!

Hui mateix he perdut més de mitja hora perquè, en lloc de vindre-me'n directament a l'apartament en haver acabat de treballar com era la meua idea, he tornat abans a València per a comprovar si havia deixat tancada o no la porta del balcó, que em dóna al carrer i que sé que tenia tota la persiana alçada.

Recordava perfectament haver-la obert quan he arribat del gimnàs aquest matí però era incapaç de recordar si l'havia tancada, malgrat que la lògica em deia que sí i que, si no ho recordava, és perquè el fet de tancar-la abans d'eixir de casa és un dels molts hàbits que he adquirit i que faig automàticament, sense parar-hi ja gaire atenció; el cuquet del dubte, però, ha començart a rosegar-me gairebé de seguida que he eixit de casa, i a la fi m'ha pogut.

La porta, clar, no m'ha calgut ni pujar-hi per a poder vore des del carrer mateix que estava tancada, però així m'he quedat ja tranquil, que amb el pont del 9 d'octubre era un cap de setmana llarg que s'hauria estat casa oberta i exposada a qualsevol canvi brusc de l'oratge com la pluja o el vent, i per mitja hora dalt o baix no cal fer gaires escarafalls, que de segur hi haurà qui demà encara treballarà, i no com jo; ara, a gaudir d'aquest primer pont i a acomiadar-me de l'apartament fins Pasqua o l'estiu.

dijous, d’octubre 05, 2006

Aprenentatge





"Un home que no desitja córrer riscs està condemnat a no aprendre mai, ni a madurar, ni a viure."
(Brian Herbert i Kevin J. Anderson, Dune: La Casa Harkonnen)

dimecres, d’octubre 04, 2006

Sota la llei de Bush

Vinyeta de Tony Auth per al The New York Times (01/10/2006)

(Pedestal: Llei de la tortura)
Espectador: Pensava que estàvem en contra de les injúries a la bandera...


Vinyeta de Ben Sargent per al The New York Times (30/09/2006)

George Bush: Està ajudant els terroristes! Agafeu-la!
(Samarreta dels linxadors: Congrés)
(Banda de l'anciana: Imperi de la Llei)


Article de J.J. Navarro Arisa
Sota la llei de Bush
J.J. Navarro Arisa

El president dels Estats Units, George W. Bush, ha tornat a guanyar una batalla a la guerra legislativa sobre el tracte legal als sospitosos de terrorisme. Dijous passat, el Senat nord-americà va concedir a Bush gairebé tots els poders excepcionals que havia demanat per conduir la guerra global contra el terrorisme, desfermada a partir dels atemptats de l'11-S del 2001 i simbolitzada per la situació dels presoners detinguts com a "combatents enemics il·legals" a la base militar nord-americana de Guantánamo (Cuba). A partir d'ara, aquests presoners podran ser jutjats per tribunals militars, podran ser interrogats amb mètodes que restaran a discreció presidencial en la seva cruesa i no tindran dret d'habeas corpus, la qual cosa vol dir que no podran recórrer la seva situació davant de tribunals de justícia ordinaris.

Què significa tot això? Per a Bush i per als 65 senadors que van votar a favor de la llei (34 ho van fer en contra) significa l'adopció de les mesures extraordinàries que demana l'amenaça terrorista, i per als seus detractors és una llei tirànica que abandona els principis d'igualtat davant de la llei consubstancials als Estats Units, i que marca -segons el diari The New York Times- "un dels moments més baixos de la democràcia nord-americana".

De moment, l'estatus de Guantánamo ha quedat legalitzat, i els acusats d'haver torturat els presoners han rebut immunitat. Tot i així, és possible que el procés recomenci de nou si el Tribunal Suprem dels EUA decideix que la nova llei de Bush per combatre el terrorisme és il·legal i vulnera els principis de la justícia. El Suprem ja ho va fer un cop, el passat mes de juny, quan va decidir que l'estatus dels detinguts a Guantánamo violava la Convenció de Ginebra. Continuarà...

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,


dimarts, d’octubre 03, 2006

Albada


Heus ací un dels bons moments d'anar a treballar de matí: poder vore l'eixida del sol per la mar; i amb caloreta, que deu minuts abans (a les 7.50h) els termòmetres ja marcaven 24º a València pel ponent (i ara mateix en són 30º).

dilluns, d’octubre 02, 2006

Oetzi






Imatge: Estela de Santa Maria sul Colle, per cortesia de Lorenzo Dal Ri a Discovery Channel.

Dimarts proppassat escrivia el dan un article sobre Ötzi (o Oetzi), la mòmia d'un home de l'Edat del Cobre conservada a la neu de la glacera d'Ötztal, als Alps, i descoberta en setembre de 1991.

Aquest Ötzi era un home d'elevada posició social, un cap o un xaman, com indica el fet que posseïa una destral de cobre, i va acabar morint després de patir un atac en què va ser ferit de fletxa al muscle esquerre; el motiu de l'atac, segons pensa algú, bé pogué ser apartar-lo del poder.

Si així fou, bé podem pensar que de la seua desaparició se n'hauria parlat molt (recordem que els romans contaven que Ròmul, el fundador de Roma, va desaparèixer dins d'una tempesta, i va ser divinitzat) o, fins i tot, se n'hauria celebrat la mort en combat com una gran gesta si se'l considerava un gran guerrer.

Doncs bé, posteriorment s'ha descobert una estela de també l'Edat del Cobre formant part de l'altar de Santa Maria sul Colle, en Laces, no lluny de la glacera on van trobar l'Ötzi. Aquesta estela està plena de gravats, i en un d'ells s'hi veu un arquer a punt de disparar-li una fletxa a un home per l'esquena...exactament com va ser atacat Ötzi.

Supose que seria molt bonic pensar que és justament l'assassinat d'Ötzi allò que s'hi reflecteix i que dues troballes casuals força improbables hagen tret a la llum una història de passions molts humanes (ambició, odi, assassinat, lluita fallida per sobreviure-hi...) de fa 5.300 anys, però, com deia fa uns mesos Lorenzo Dal Ri —director de l'oficina arqueològica de la província de Bolzano, en el museu arquelògic de la qual està la mòmia d'Ötzi—, encara cal un estudi més a fons de l'estela ide la seua datació.

Ara bé ¿i si malgrat tot s'haguera donat eixa suma de tantes coincidències i no hi anem gaire errats...?

diumenge, d’octubre 01, 2006

Estratègia comercial


Em sembla que cauré en la seua estratègia comercial i em demanaré un Malibú amb pinya, com feien fa uns anys les xiques fines. Tot siga per la 'causa'...!

Etiquetes de comentaris: