Savia sabia

Vinyeta de El Roto a El País (30/04/2006)

I, per cert, hui és el 1.941er aniversari de la mort del poeta romà Lucà, acusat de conspirar contra l'emperador Neró.

Nonyeria...

.




I vosaltres, també vos la estimeu?? :D

* * *

Per un començament de pont tranquil·let i nyonyo, hehehe.

[Sempre va bé saber quines són les regles que poden trencar-se, sobretot si fer-ho està mal vist per alguns...] ;)

Floràlia

Imatge: Les Romains de la décadence, per Thomas Couture (1847)

Hui per als antics romans era el primer dia de les Floràlia o festes de Flora, que duraven fins el tres de maig.

Flora era una deessa de la fertilitat que personificava el renaixement primaveral i el començament del cicle de la vida, per la qual cosa en les seues festes la gent, que bevia i ballava pertot arreu, vestia roba de diversos colors en contrast amb els tons normals; el dia s'allargava amb llums encesos tota la nit i les representacions teatrals tractaven temes més escabrosos que de costum.

De manera especial —i per raons òbvies— eren celebrades aquestes festes per les prostitutes, que la consideraven una deïtat propícia, una mena de patrona de la seua activitat, així que, si encara no existeix, una data com la d'avui seria ideal com a Dia Mundial del Sexe (o, en versió més heavy, de la Prostitució).

I, per cert, s'hi dóna la coincidència de què hui, primer dia de les Floràlia, és divendres o 'dia de Venus', la deessa de l'amor...

En la nostra Passió...

...els catalanoparlants també tenim el nostre propi Judes al Parlament europeu.

Rita, còmplice

Imatge: La tanca del cementiri (ANNA notícies)


El tema, que després van arreplegar El País i Vilaweb, el denunciava en primer lloc ANNA notícies en aquest article que reproduesc íntegre perquè s'ho mereix:


"26 de abril de 2006
Rita Barberà vol soterrar la memòria de l’extermini franquista. Barberá construirà un miler de nínxols sobre una fossa de represaliats republicans
Classificat com a: Notícies — ANNA @ 10:35 am


el 18 d’abril ANNA notícies denunciava:

Per què l’Ajuntament de València està vallant aquest fosar on poden estar soterrats republicans i republicanes víctimes del genocidi franquista?

el fet que ara el Fòrum per la Memòria del País Valencià destapa i El Pais recull.

(Segueix)

- - - - - - - -
Les víctimes van ser enterrades durant els dos primers anys de la postguerra
MARIA ALTIMIRA - .València
EL PAÍS - 26-04-2006

L’Ajuntament de València té previst construir 1.030 nínxols en el Cementiri General, just damunt d’una fossa comuna on jeuen els cossos de republicans *represaliados pel franquisme. Segons Amparo Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, els cadàvers van ser enterrats durant els dos primers anys de la postguerra. Salvador creu que existeixen indicis suficients per a afirmar que es tracta de persones que van ser executades. La corporació municipal va prendre la decisió de construir els nínxols fa mig any. “Pretenen destruir proves i això és atemptar contra els drets humans perquè els familiars de les víctimes no podran saber on estan enterrats les seues morts i no tindran la possibilitat d’anar a plorar-los”, afirma Amparo Salvador, per a qui la materialització del projecte podria acabar per sepultar de nou la veritat i en conseqüència, la investigació que ella i altres dos companys porten a terme.

El Fòrum per la Memòria del País Valencià intenta conèixer el nombre i la identitat dels represaliats republicans que van ser enterrats en aquest cementiri entre 1939 i 1945. Segons els estudis de l’associació, aquesta última fossa contindria les restes d’unes 5.000 persones. No obstant això, historiadors com Vicent Gavarda, que han investigat la qüestió, han comptabilitzat en 4.434 les víctimes provocades per la repressió franquista entre 1938 i 1956 en tot el territori valencià.

El portaveu d’Esquerra Unida-L’Entesa en l’Ajuntament, Antonio Montalbán, assegura que el pla per a construir els nínxols va ser aprovat en una Junta de Govern de l’Ajuntament que presideix Rita Barberá, del PP, fa aproximadament 6 mesos. El cap de la secció de cementiris del consistori municipal, Santiago Alcázar Sáez, va confirmar a aquest periòdic l’existència del projecte, però no va voler donar detalls del mateix.

De moment, la zona afectada, dues de les quatre parcel·les que conformen la secció setena del Cementiri General de València, amb una superfície que oscil·la entre els 4.000 i 5.000 metres quadrats, està envoltada per tanques metàl·liques i en el sòl s’acumulen diversos materials de construcció.“Per què ara, per quin quan estem investigant les fosses que es troben en el cementiri decideixen portar a terme aquesta obra? Feia anys que aquesta zona no havia experimentat cap canvi i just quan el nostre estudi comença a donar resultats ens trobem amb la sorpresa que es vol tirar terra per damunt”, va declarar Amparo Salvador. La representant de FMPV va assegurar que, fins al moment, té documents que proven l’existència d’altres cinc fosses en el recinte funerari, quatre de les quals ja han estat tapades per diverses construccions.

Salvador va afirmar que la setmana passada va enviar una carta a l’Ajuntament de València demanant que es paralitzara la construcció dels més de mil nínxols en aqueixa zona del cementiri de València.

“Caquexia” (o estat de desnutrició profund a causa de causes diverses), “hematocefalia” (o hemorràgia segurament causada per un colp en el cap), asfíxia per suspensió (l’explicació de la qual més probable seria mort per ahorcamiento) són alguns dels “eufemismes” que, segons Salvador, més es repeteixen en el llibre de registre del Cementiri General de València com causes de la mort dels sepultats.

Es tracta de persones que van ser enterrades entre el 1 d’abril de 1939 i el 27 de febrer de 1940. “Hi ha coses molt sorprenents i impossibles de creure, com el fet que en un sol dia muiren nou persones de *asistolia” (funció cardíaca en fase terminal). També li sembla inversemblant veure en la llista un cas aïllat de mort per verola, quan es tracta d’una malaltia contagiosa. A més, en aqueixa època, segons Salvador, fins i tot en “les presons vacunaven als condemnats a mort contra aquesta malaltia”. Segons la presidenta del Fòrum, moltes de les víctimes que figuren en la relació provenien de la presó o d’algunes parròquies de València.

No obstant això, i de forma excepcional, en les llistes del dia 3 i 5 d’abril de 1939 “encara podem trobar diverses caselles on està escrita la paraula executat al costat del nom de l’assassinat en qüestió o d’algú sense identificar, en aquest cas apareix com desconegut” va ressaltar.

El Fòrum va tenir coneixement de les intencions de l’Ajuntament dilluns passat quan algú es va posar en contacte amb l’associació per a adonar del que estava succeint en aqueix punt del cementiri. Des de llavors, el FMPV i EU treballen amb l’objectiu d’aconseguir la paralització del pla municipal.

Sense placa però amb flors

“L’Ajuntament no ens va deixar col·locar ni una trista placa”, va assegurar Amparo Salvador el passat 3 de març, quan es va celebrar el primer homenatge dedicat als represaliados republicans que van ser assassinats i posteriorment enterrats en el Cementiri General de València.

Un homenatge que es va realitzar en el lloc exacte on es va localitzar la primera fossa situada en el recinte fúnebre, on jeuen centenars de republicans afusellats, la majoria d’ells en la *Rambleta, entre 1939 i 1945.

Per a la portaveu de Fòrum per la Memòria, l’actitud de l’Ajuntament ha estat molt negativa des del principi. “Tampoc han volgut implicar-se en l’organització de la commemoració del 75 aniversari de la II República”, va assegurar.

Aquell mateix dia, Amparo desvetlava l’existència d’altra fossa. Allò no havia fet més que començar. Actualment, la presidenta del Fòrum afirma que en aquest camposant hi ha almenys quatre forats de l’oblit més, les xifres del qual pensa donar a conèixer conjuntament amb el portaveu d’EU-L’Entesa, Antonio Montalbán.

La responsable de l’àrea de cementiris, la regidor María José Puchalt, no ha fet declaracions sobre el projecte de construir 1.030 nous nínxols des que el Fòrum va començar a divulgar les seues dades sobre les fosses comunes. Tampoc ha contestat a les cridades realitzades per aquest periòdic amb la intenció de conèixer la raó que explica aquesta decisió i els terminis per a l’execució de l’obra.

La presidenta del Fòrum per la Memòria assegura que, malgrat la falta de suport per part de l’Ajuntament, des del passat 3 de març “cada vegada hi ha més gent que s’acosta al cementiri per a deixar algun ram de flors als quals van perir defensant a la democràcia”"

Aquests, sí.

I sort que han tingut de què no es trobaran amb el Vila-real CF a la final, que se celebrarà el 17 de maig, tot just el dia de Sant Pasqual, patró de Vila-real i dia de festa grossa...

En tren

Imatge: © Vistes des del seient del vagó, per Èlsinor (2006)


Qui ha dit que viatjar en tren no val la pena?

I, si no, passeu-vos per Pròxima parada i ja m'ho direu...tot i que els nostres respectius punts de vista em sembla que són lleugerament divergents ;)

Kale borroka mediàtica

Vinyeta de Forges a El País (26/04/2006)
I no cal assenyalar qui en són els protagonistes i qui s'hi exalta més per traure'n profit polític.

No ha pogut ser...

1-0 allà, 0-0 ací.

Almenys encara ens hi queda el Barça...

25 d'abril

Batalla d'Almansa (25/04/1707)


La Muixeranga

Quan el mal ve d'Almansa...

Hui, 299è aniversari de la derrota a la batalla d'Almansa i Dia nacional del País Valencià.

Balanç de Pasqua

Imatge: © Vista de la zona de l'Eurosol (Vil·les de Benicàssim), per Èlsinor (2006)

Enguany tinc la sensació que aquesta Pasqua que acaba hui, dilluns de Sant Vicent al País Valencià, ha sigut molt destarifada i que va ser millor la de l'any passat.

D'una banda, els dies han sigut molt irregulars per culpa de l'oratge, ja que o bé ha estat núvol i grisenc o bé ha fet un sol musti que et llevava les ganes d'anar a la platja —de fet, jo només he pres el sol tres vesprades—, i, de l'altra, amb les nits ha passat igual: unes en què gairebé no podies entrar als locals*, i unes altres amb llocs gairebé buits; unes on he marxat a casa gairebé a les sis de la matinada, i unes altres a les tres.

Almenys hui està fent un dia molt bo, assolellat i calorós, i jo ho he celebrat dinant en Castelló amb una amiga al restaurant Sant Joan de Penyagolosa; un bon tancament de temporada, si més no...



[*Per als curiosos, el recorregut pels locals de Benicàssim, gairebé com en estiu: sopar a La Manduca (amb botella de vi inclosa...per a dos), cafè a La Lluna i de copes per Màgic, Acapulpo i Vaticano, acabant la nit a Sal & Sal perquè tant La Antigua com La Coquette no han obert, tal vegada perquè estan a l'aire lliure i ara sol refrescar per la nit, cosa que a Sal & Sal han sol·lucionat posant-hi uns grans envelats, esdevenint així una carpa en gran part coberta i arrecerada.]

Per Sant Jordi...

Perdoneu-me, però és que ja no quedaven roses...

Enquesta (!?)

Imatge: Enquesta de Televisión de Castellón.


No fa gaire a La Crispación, bloc dels informatius de Telecinco, penjaven una enquesta molt sui generis de Libertad digital com a mostra de la seua manipulació, però millor és aquesta de Televisión de Castellón sobre l'estatut català.

Sense comentaris...

2.758è aniversari

If there were no Rome, I'd dream of her.(M.Crassus en Spartacus)

Diners negres

Vinyeta de Forges a El País (20/04/2006)

Doncs això mateix.

I per cert, heu vist a qui s'assembla el del dibuix?

Fabra

Imatge: Carlos Fabra.

Dimarts Carlos Fabra, il capo dei caPPi castellonencs, va afanyar-se a acompanyar Camps en la inauguració de la faraònica i deficient Ciudad de la Justicia a Castelló.

I la presó... també se la farà a mida?

Creacionisme

Vinyeta de Tom Toles al New York Times (10/04/2006)

Supose que als creacionistes no els farà gens de gràcia que vagen trobant-s'hi espècies ja extingides que els deixen amb el cul en l'aire en la seua pretensió d'una creació 'perfecta' per intervenció divina. I és que, encara que no se n'hagen adonat, el deus ex machina és només un artifici teatral...

In memoriam Charles Darwin, mort hui fa 124 anys a Down (Gran Bretanya)

Vent

Imatge: © Palmeres mogudes pel vent, per Èlsinor (2006)

Em sembla que hui serà un altre dia per a fer el gos, però ara no pel mal oratge sinó per culpa del vent, que, si bé s'ha endut tots els núvols d'ahir, també fa molest el fet de només guaitar al carrer.

És un vent que va començar a bufar anit i que encara no ha cessat, un vent típic d'aquesta zona encaixonada entre la mar d'una banda i la muntanya per les altres dues, quedant-ne lliure només una que s'estén cap a Castelló, i és que ací la plana es marida amb mar i cel, al que accedeix des de les altes balconades de les Agulles de Santa Àgueda i del cim del Bartolo.

I encara sort que no està bufant com altres vegades, en què se't fa impossible dormir pel soroll de les persianes contra el vidre de les finestres i per l'agut xiulet en entrar per qualsevol badall que hi trobe! I no vos penseu que exagere, però en una ocasió, com que estic en un pis alt, vaig notar com se'm movia el llit i tot; així que de fa anys que tenim —i no només nosaltres!— finestres amb doble vidre per a insonoritzar les habitacions.

Hui per sort no bufa tan fort però no et deixa gaudir de la platja perquè t'ompli d'arena tot el cos, i tampoc no és gaire agradable eixir a donar una volta, cosa que em molesta perquè tenia pensat acostar-me aquesta vesprada al Voramar a prendre alguna cosa en la seua terrassa i vagar una miqueta pel Passeig Marítim.

De totes maneres, a vore si hi ha sort i acaba amainant una mica, almenys per a traure el nas de casa una estoneta...

Hui

Imatge: © Les Agulles de Santa Àgueda i el cim d'El Bartolo alDesert de les Palmes (Benicàssim) hui, per Èlsinor (2006)

Quin segon dia de Pasqua més tristot...!

14 d'abril

Imatge: La República espanyola


Himne de Riego

75è aniversari de la proclamació de la II República.


(Amb una miqueta de retard per les circumstàncies i per culpa també de Timofónica)

Desil·lusió momentània

Imatge: Estructura de l'ADN.


Quina ràbia que em fa! Després d'haver estat esperant amb impaciència els primers resultats del meu ADN, accedisc a la pàgina del Genographic Project, de la National Geographic Society nord-americana, i va i em surt aquest missatge:

Additional Testing Required

Your sample has completed the DNA analysis phase of testing. However, during quality control your initial results failed to clearly indicate your haplogroup. We must perform additional testing to accurately determine your deep ancestral lineage. This is not uncommon, but will delay the posting of your results by two to three weeks.

We appreciate your patience. Please also note that this delay is a sign of the Project's success in increasing the diversity of samples in our database.

If we find that there is a problem at any point during the processing of your sample, you will receive an updated message when you log in to check your status.

Total, que hauré d'esperar-m'hi encara més :(

Més del valencià

Vinyeta de Romeu a El País (11/04/2006)

Els colors del blanc

Imatge: Catàleg de l'exposició.


Fa una setmana m'hi feia ressò de la troballa excepcional a la ciutat d'Ercolano (l'antiga Herculaneum) d'un bust policromat, i aprofitava per a esmentar la mostra I colori del bianco - Mille anni di colore nella scultura antica. Doncs bé, a continuació vos penge algunes fotografies de les estàtues reconstruides i uns enllaços per a vore'n més.



August de Prima Porta (23 a.C.): reconstrucció i'original' junts.

(Més)

Apol·lo de Kassel (Còpia romana
en marbre de Fidias, bronze originaldel 450 a.C.) / Original

Arquer troià d'Egina (490-480 a.C.) / Original

Bust de Calígula (39-41 d.C.) / Original

Atena Lèmnia (còpia romana en marbrede Fidias, bronze original del 450-440 a.C.)/ Original

Més fotos: ací i ací.

Justícia

La Justícia, en aquest cas el Tribunal Suprem, els l'ha tornada a clavar ben clavada als pperos blavencians aquesta setmana proppassada, i en aquest cas usant-hi les seues pròpies armes (l'AVL) i tot.

Així, ha tornat a admetre que al País Valèncià els títols de català de Mallorca i Catalunya són tan vàlids —i, per això, convalidables, en contra de les disposicions pperes— com els expedits ací, perquè científicament la llengua és la mateixa, i entre d'altres instruments hi utilitza la definició que en fa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada pel propi PP:

DICTAMEN
1. D'acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l'actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic», segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1) represa en el Dictamen del Consell Valencià de Cultura, que figura com a preàmbul de la Llei de Creació de l'AVL...

2. El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions polítiques o administratives no és una característica exclusiva del valencià, sinó la situació més habitual en les llengües del món.

(Segueix)

Aquest organisme el van crear els pperos per a jugar-hi la basa d'haver apaivagat un conflicte lingüístic que, d'altra banda, havien sigut ells i els seus antecessors ideològics qui l'havien encetat a la Transició.

Supose que en fer-ho, a més, pensaven instrumentalitzar l'Acadèmia quan i com els convinguera, i de fet sovint no han fet cap cas de les seues recomanacions lingüístiques i fins i tot el conseller de 'cultura', el metge castellanoparlant Alejandro Font de Mora, ha arribat a interrompre'n una sessió per a impedir que s'hi aprovara un dictàmen en què s'equiparava català i valencià en contra dels seus interessos...cosa que ara ha ratificat el Suprem espanyol.

Total, que la criatura els ha crescut i se'ls ha independitzat, però, tot i això, jo continue sent-ne pessimista i m'imagine que aniran recorrent a l'obstrucció sistemàtica per a allargar tant com puguen el procés i anar desgastant-hi la nostra resistència, i còmplices en seran els socialistes d'ací, als qui Pilar Rahola adreça l'article "La traïció" a El Temps de la setmana passada i les paraules de la qual compartisc:

El País Valencià és, de totes les històries de desercions i traïcions nacionals, la més persistent, la més impune, la més trista.(...) Crec sincerament i àdhuc amb fonda tristesa que el País Valencià està perdut, i que és qüestió de temps que estigui perduda, definitivament, la llengua.

Un angelet?

To do ought good never will be our task,
But ever to do ill our sole delight
John Milton, Paradise Lost I, 159-160)(1)

Volíeu un altre 'angelet', però ¿i si la seua bellesa no vos deixa vore que n'és un dels caiguts?


Notes:
(1) Traducció: "mai no serà la nostra feina fer res de bo, / sinó que sempre fer el mal, el nostre únic gaudi."

Nuesa

Imatge: Nu de la Velis.


A començaments de setmana m'escrivia la Velis:

En Litus,
http://velis.blogspot.com/2005/05/cigal-o-descafeinat-de-sobre.html

En Niqmad,
http://velis.blogspot.com/2005/05/el-declivi-de-lespcie-antropofgia.html

La Donot,
http://velis.blogspot.com/2005/05/donot-play-donot-games.html

La Jacqueline,
http://velis.blogspot.com/2005/05/avec-deux-arabes-un-noir-et-un.html

La Bel,
http://velis.blogspot.com/2005/06/amb-nocturnitat.html

La Joanaina,
http://velis.blogspot.com/2005/09/calma-desprs-de-la-tempesta.html

I tants d'altres també s'han despullat per mi.
I tu? que t'hi atreviràs?
Fins ara ningú m'ha dit que no...
Velis

Pel que sembla, jo sóc molt més difícil que no pas ells i encara m'ho estic pensant...

En saó

Vitas inuleo me similis, Chloe,
quaerenti pauidam montibus auiis
matrem (...)
Atqui non ego te tigris ut aspera
Gaetulusue leo frangere persequor:
tandem desine matrem
tempestiua sequi uiro.
Fuges de mi, Cloe, com un cervatell [extraviat] que busca a la seua esglaiada mare per inaccessibles turons (...) Ara bé, jo no t'empaite per a trossejar-te com una ferotge tigressa o un lleó africà, [així que] deixa de seguir d'una vegada a ta mare, que ja estàs en saó per a un home. (Horaci, Odes I, 23)

Corruptes

Vinyeta de Ricardo a El Mundo (04/04/2006)
Per desgràcia, segur que aquest càrrec no només el desitgen —i en fan un mal ús— a Marbella...

Tarongina

Imatge: © Tarongers de València amb taronges i tarongina, per Èlsinor (2006)

El vent t'ha dut un glop de tarongina.
Saps d'on vens i qui ets, saps que ets a casa!
(Toni Mestre, 1942)

Fa ja poc més d'un parell de setmanes que la sento a l'aire, la flaire de la tarongina.

Primer va ser pels voltants de Capitania General, a la plaça de Tetuan, mentre esperava per creuar el carrer i anar cap el Carme; després, pel carrer Cavallers, a l'altura del jardinet del Palau de la Generalitat, guardat per un Sant Jordi que de sempre ha sigut el patró de l'estament cavalleresc; i ara és pertot arreu on hi haja plantats tarongers decoratius, que a València és en molts carrers i places.

És una flaire que només sent ací o, en Setmana Santa, a Benicàssim, en passar per l'avinguda Jaume I al costat d'algun dels horts que encara no han desaparegut engolits per la voràgine immobiliària, i tots els sentits em diuen que és la primavera que definitivament ha arribat, una primavera que cada dia ens hi deixa com a prova de la seua estada una llarga estesa de pètals blancs, esquinçalls dels vels de Flora.

I m'agrada.

(Segueix)

PASSEIG PER LA CIUTAT

Passeges la ciutat, la teua i nostra
places, carrers, mercats que t'acompanyen
veí del temps present i de la història
a cada pas que fas una enyorança.

A cada indret un món, un escenari,
els records a grapats com una pluja.
El xiquet que vas ser, una plaçeta,
uns jocs tan diferents... aquella llengua.

Ciutat que fas camí quanta potència i quant d'oblit dins teu, clara València. Ciutat que no tens nord ciutat que no tens mida pels teus carrers desfets canta la vida!

Cabells adolescents, sessió continua
el primer tremolor d'una besada
i aquell riu d'il·lusions, de lluita oberta
per defensar el nom i la bandera.

Passeges lent, no saps per on camines.
La ciutat s'ha fet gran, ampla de barris
tant s'hi val! són ben teus l'oreig amable
i el colors de la llum que va apagant-se.

Passeges la ciutat, la teua i la nostra,
aquest vespre de maig que t'emborratxa.
Veí de tots els temps, contemporani
d'un present que tu fas, ple d'esperança.
Gents que venen i van, sorolls de trànsit.
Passeges sense rumb, res no t'importa.
El vent t'ha dut un glop de tarongina.
Saps d'on vens i qui ets, saps que ets a casa!

Toni Mestre (1942)

Evolució humana

Vinyeta de Tony Auth al The New York Times (19/02/2006)
Vists els efectes de l'escalfament mundial, potser aquest sí que serà el pròxim pas en l'evolució humana...

A semifinals!

Foto a El Mundo.es (04/04/2006)

Després de guanyar ací per 1-0 a l'Inter de Milà amb un gol d'Arruabarrena (m.57), el Vila-real es classifica per primera vegada en la seua història per a les semifinals de la Champion's League.

Predació urbanística

Vinyeta de Forges a El País (04/04/2006)

Genial caricatura del Forges que reflecteix una trista realitat. I, per cert, que és el viu retrat del ppero i cacic castellonenc Carlos Fabra, ara en el punt de mira de la Justícia.

Important troballa

Imatge: Cap d'amazona trobat a Herculà.

No sé si sabreu que les escultures gregues i romanes, fins i tot les de marbre, no eren tal com les veiem nosaltres ara, sinó que eren policromes.

De fet, fa poc més d'un any els Museus Vaticans van presentar-hi una mostra de reconstruccions d'escultures grecoromanes conjuntament amb la Antikensammlungen und Glyptothek de Múnic i la Ny Carlsberg Glyptotek de Copenhaguen: I colori del bianco - Mille anni di colore nella scultura antica, i van editar-ne un catàleg amb diversos estudis.

Ara, però, a la ciutat d' Herculà, sepultada en l'erupció del 79d.C. al mateix temps que Pompeia, s'ha fet una troballa espectacular: un bust de marbre d'una amazona que encara conserva clarament restes dels seus colors originals.

A continuació podeu llegir-ne més coses:

Rare Painted Roman Sculpture Found
By Rossella Lorenzi, Discovery News

March 31, 2006— The marble head of an Amazon warrior woman has emerged from