Imatge: Fotograma de la sèrie.
Dimarts passat, a la
cadena cuatro, va començar l'emissió de la sèrie
Roma, produïda per la
HBO i la
BBC, i ambientada en els
darrers anys de la
República.
A banda dels grans personatges històrics, s'hi introdueixen dos personatges 'menors' que certament van existir:
Luci Vorè (
Lucius Vorenus) i
Titus Pul·ló (
Titus Pullo), ambdós
centurions de l'
exèrcit de
Cèsar durant la
conquesta de la Gàl·lia i tots dos esmentats per aquest en els seus
Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies (
V, 44) a causa del seu valor; a més, Pul·ló (tot i que aquesta atribució és dubtosa) torna a ser esmentat en els
Comentaris sobre la Guerra Civil, on està lluitant al bàndol de
Pompeu (
III, 67).
Cèsar els qualifica de
fortissimi uiri (
B.G. V, 44, 1), i aquesta virtut —el valor— és la que sobretot promou la carrera dels simples
soldats a l'exèrcit romà i la que més s'ha d'esperar en un
centurió, cosa que es veu clarament si tenim en compte que els mateixos romans —i Cèsar n'és un bon exemple— mesuraven la magnitud de les seues derrotes pel nombre de centurions morts o ferits en la batalla.
Tant Vorè com Pul·ló són centurions de la
legió XI —i no de la XIII, com consta en la sèrie televisiva i reflecteix la
Wikipedia—,
reclutada per Cèsar la primavera del 58 a.C. a la
Gàl·lia Cisalpina (
B.G. I, 10, 3) per a fer front a l'amenaça que suposava per als interessos romans l'emigració massiva dels
helvecis (
B.G. I, 10, 1-2) ; després de la desfeta d'aquests i d'haver-hi participat en totes les campanyes següents, l'any 54 a.C. va a
Britània amb Cèsar (
B.G. V, 1 i ss.) i, en tornar-hi (
B.G. V, 23), és enviada a passar l'hivern sota el comandament de
Q. Ciceró —germà menor de l'
orador— a territori dels
nervis, en la
Gàl·lia Bèlgica, entre els actuals
Sambre i
Escalda (
B.G. V, 24, 1-2).
Els nervis, però, incitats per l'
eburó Ambiòrix (
B.G. V, 38), que havia massacrat les cinc
cohorts dels
legats Q. Tituri Sabí i
L. Aurunculei Cota (
B.G. V, 26-37) acampades al seu territori (
B.G. V, 24, 4-5), ataquen el
campament de Ciceró (
B.G. V, 39-40), i, en ser rebutjats, pretenen convèncer-lo per a què se'ls rendisca (
B.G. V, 41, 1-6); com aquest no només no hi accedeix, sinó que, en canvi, els exigeix a ells que deposen la seua actitud (
B.G. V, 41, 7-8), posen setge a la guarnició romana (
B.G. V, 42 ss.) durant unes dues setmanes, fins que Cèsar se n'assabenta (
B.G. V, 46, 1) i, amb dues legions (
B.G. V, 48, 1-2), acut a l'auxili del seu subordinat i destrossa els belgues (
B.G. V, 51, 5).
Un dels dies del setge belga, Pul·ló es llança fora de les fortificacions i ataca pel cantó on més enemics hi veu, tot desafiant Vorè per a què el seguisca, cosa que aquest fa perquè de feia anys que els dos competien amb total igualtat pels mateixos ascensos i no podia permetre que Pul·ló l'hi agafés cap avantatge. En la lluita subsegüent, a aquest li claven un venable al baldric, deixant-lo així desarmat perquè no pot desembeinar l'
espasa; llavors Vorè corre a ajudar-lo, i, per la seua empenta i ardor, acaba relliscant i caient a terra entre els belgues, éssent aleshores Pul·ló qui va en el seu ajut, i tots dos acaben retirant-se a les seues línies sans i estalvis.
I així, conclou Cèsar, que ens conta tot l'episodi,
Sic fortuna in contentione et certamine utrumque versavit, ut alter alteri inimicus auxilio salutique esset, neque diiudicari posset, uter utri virtute anteferendus videretur (B.G. V, 44, 14)
és a dir,
"de tal manera la Fortuna va afavorir ara l'un ara l'altre en el seu antagonisme i emulació, que l'un rival va ajudar i salvar l'altre alternativament, i no va poder-se resoldre quin dels dos semblava que, pel seu valor, havia de ser promogut per davant de l'altre."
I açò és tot el que coneixem del
Lucius Vorenus i del
Titus Pullo reals; la resta és ficció.
Abreviacions:- B.G.: Commentarii de bello Gallico, 'Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies'.
- L.: Lucius, 'Luci' (nom romà d'home)
- Q.: Quintus, 'Quint' (nom romà d'home)
